Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Els reis jordans van visitar Espanya a l'octubre

L'enterrament del rei Hussein de Jordània, el 8 de febrer, a Amman, va ser seguit a tot el món

Articles dependents
Hussein
Abdul·là II
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte entre Israel i món àrab (678)
Noblesa, reialesa (185)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Abdullah II bin al-Hussein (19)
Anuar al-Sadat (2)
Bill Clinton (277)
Hassan bin Talal (8)
Hussein bin Talal (25)
Iàsser Arafat (288)
Noor de Jordània (5)
Entitats Entitats
Govern dels Estats Units (145)
Organització per a l`Alliberament de Palestina (26)
Parlament de Jordània (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Jordània (24)
32 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Jordània perd Hussein
Orient Mitjà
El 7 de febrer de 1999, després de 48 hores d’agonia, va morir a l’hospital militar d’Amman, als 63 anys, el rei Hussein de Jordània, cap de la dinastia haiximita, descendent en línia directa del profeta Mahoma i una de les figures més importants de la història recent d’Orient Mitjà.

Hussein havia arribat a Jordània tres dies abans de morir, procedent dels Estats Units on s’havia fet un trasplantament de medul•la, en un últim intent d’aturar l’evolució del càncer limfàtic que patia. El tractament, però, no va donar els resultats esperats i el rei de Jordània va voler tornar al seu país per morir-hi.

Hussein de Jordània havia patit diversos problemes de salut en els darrers anys. Problemes cardíacs el 1990, extirpació d’un ronyó el 1992, operació d’otitis a l’orella dreta el 1996, cirurgia de pròstata el 1997 i un limfoma cancerós el 1998, que el va obligar a romandre internat durant sis mesos a la clínica Mayo de Rochester, Minnesota, als Estats Units. Va tornar a Jordània el 19 de gener de 1999, però la malaltia no s’havia aturat i va haver de tornar a marxar de forma precipitada set dies més tard cap a la clínica Mayo sense que el tractament que li van fer donés cap resultat positiu. Hussein de Jordània es moria i amb ell desapareixia un dels millor estadistes mundials de postguerra.

Entronitzat el 1952, els inicis del regnat de Hussein de Jordània no van ser gens fàcils. Havia de mantenir la independència d’un país àrab al costat d’Israel, alhora que acollia els refugiats palestins. Amb els anys, i en circumstàncies sempre difícils, va desenvolupar una funció intermediadora, que va resultar decisiva des que Israel va ocupar militarment Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est durant la guerra dels Sis Dies de 1967.

L’acció mitjancera de Hussein va passar per fases diferents, unes de més pro-israelianes (setembre negre 1970) i altres de més pro-àrabs (Yom Kippur 1973), però sempre mantenint el reconeixement internacional del seu país, que, en darrera instància, era la única pàtria, ni que fos remota, que havia quedat als palestins des la constitució de l’estat d’Israel el 1948. L’esclat de la guerra del Líban el 1975 va decantar cap a aquell país la orientació de la lluita palestina, permetent Hussein d’exercir un gran protagonisme diplomàtic en el context de l’Orient Mitjà.

El 1981, en ser assassinat pels integristes islàmics el premier egipci Anuar El-Sadat, autor de la pau amb Israel (acords de Camp David de 1979), Hussein va esdevenir el principal intermediari amb Occident a la regió. Després de la invasió del Líban per Israel el 1982, de la divisió del moviment palestí entre radicals (Amal) i moderats (OAP) i de la marxa de Iàsser Arafat al Magrib, des d’on el 1988 va proclamar l’estat palestí, Hussein va convertir-se en una peça clau per l’evolució de la causa palestina: acord de pau amb Israel de 1991, refermat a Oslo el 1993.

La fi de la guerra del Líban el 1990 va facilitar l’inici de les negociacions entre israelians i sirians per a la total pacificació d’Orient Mitjà i la retirada israeliana de la franja de Gaza i de Cisjordània que va donar pas a la creació de l’Autoritat Nacional Palestina (1994). Després de l’assassinat a mans d’un ortodox israelià del líder socialista israelià Yitzhak Rabin el novembre de 1995, Hussein va intercedir directament per a la continuïtat del procés de pau endegat a Orient Mitjà, negociant amb Israel la rendició dels islamistes de Hamas refugiats a Jordània i aconseguint crèdits i suports occidentals a la recent inaugurada Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Tot i el seu precari estat de salut, la intervenció de Hussein va ser decisiva en la signatura del memoràndum de Wye Plantation d’octubre de 1998 entre Israel, L’ANP i els Estats Units. Ja molt malalt i a requeriment del president nord-americà Bill Clinton, Hussein va assistir a la cimera a Washington per encoratjar l’acord que havia de permetre la retirada d’Israel d’un 13% de la Cisjordània palestina i l’assumpció per part d’aquesta del control efectiu del 40% del territori.

Amb tots aquests antecedents, Hussein era considerat un veritable heroi en el seu país i un dels principals líders del món àrab. El poble jordà seguia amb interès totes les notícies sobre la seva salut i havia agraït molt el rei la informació que regularment els lliurava sobre l’evolució de la seva malaltia. Per això, el dia en que es va saber de la seva mort, Jordània va entrar en dol. No hi havia ningú que no plorés la desaparició del rei i que no exterioritzés el seu dolor.

La sagacitat i experiència política de Hussein va permetre, fins i tot, resoldre la qüestió successòria, sense enfrontaments. Hussein havia aprofitat el seu primer retorn al país al gener per fer importants reformes, que van començar el 22 de gener amb la destitució del seu germà, el príncep Hassan Ibn Talal, de 51 anys, com a hereu al tron i la seva substitució, tres dies més tard. pel seu fill primogènit Abdal•là, de 37 anys, fill gran de la reina Muna, la segona de les quatre dones de Hussein, i comandant en cap de les unitats d’èlit de l’exèrcit jordà. Quan el 26 de gener, Hussein va marxar de nou cap als Estats Units per fer-se el darrer tractament mèdic d’urgència, Abdal•là ja va poder exercir de regent. D’aquesta manera, el mateix dia que moria el seu pare -7 de febrer- Abdal•là va ser coronat com Abdal•là II i, seguint les instruccions del seu pare, va nomenar successor el seu germanastre Hamzah, fill gran de l’última esposa del monarca, Noor, que havia de mantenir el seu títol de reina.

Les seves restes van ser transportades al palau de Bal al-Salam entre escenes d’emoció de centenars de jordans i els funerals oficials celebrats el 8 de febrer van reunir més de 50 delegacions de tot el món. El seguici fúnebre va recórrer lentament 24 quilòmetres que separaven el palau de Bab al-Salam del cementiri reial, on Hussein va ser enterrat embolcallat en un simple sudari blanc, com ho manava la tradició.