Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Oriol Martorell

Article de referència:
La coral Sant Jordi sense Oriol Martorell
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Eduard Toldrà (3)
Josep Massot Muntaner (3)
Lluïsa Torrà (1)
Manuel Valls (1)
Narcís Carbonell (1)
Salvador Pueyo (1)
Entitats Entitats
Coral Sant Jordi (5)
Creu de Sant Jordi (113)
Discos Vergara (1)
Europäische Föderation Junger Chöre (1)
Federació Catalana d'Entitats Corals (2)
International Federation for Choral Music (1)
Medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (6)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Premi de Música Francesc Pujol i Pons (1)
Premi Jaume I (21)
Seix-Barral (4)
Universitat de Barcelona (193)
55 lectures d'aquest article
131 impressions d'aquest article
Oriol Martorell
Oriol Martorell i Codina va néixer cl 10 de novembre de 1927 a Barcelona, en el si d'una família molt vinculada al món de la cultura. El seu pare, Artur Martorell, era un prestigiós pedagog, i el seu germà Josep Maria va destacar en l'àmbit de l'arquitectura. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1950, es va diplomar en pedagogia a la Universitat de Perusa (Itàlia) el 1954.

Va cursar estudis musicals amb Lluïsa Torrà, Narcís Carbonell i Eduard Toldrà. Va ser secretari de Toldrà durant deu anys, des del 1952 fins a la mort d'aquest músic, i va mantenir estretes relacions amb músics com Pau Casals i Duke Ellington i va estar molt vinculat a Antoni Batlle, impulsor de l'escoltisme a Catalunya. El 1976 es va doctorar en història amb la tesi Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970. Als anys cinquanta Martorell va compaginar la seva tasca musical amb l'edició de llibres d'art i pedagogia per a l'editorial Seix-Barral.

Va ser director artístic de Discos Vergara (1961-1970) i de l’Antologia històrica de la música catalana (1966-1970), col·lecció de 29 discos d'Edigsa, companyia discogràfica de la qual va ser assessor. Amb Manuel Valls va escriure El fet musical. El 1993 va publicar amb Josep Massot i Muntaner i Salvador Pueyo el llibre Els segadors. Himne nacional de Catalunya. En diferents períodes de la seva vida va exercir la critica musical en diverses publicacions.

Però la gran obra d’Oriol Martorell va ser,
sense cap mena de dubte, la Coral Sant Jordi, que va fundar el 30 de novembre de 1947, quan només tenia 20 anys. L'extensa producció discogràfica de la Coral Sant Jordi, el seu arrelament popular i la seva considerable projecció internacional van fer de Martorell una de les figures clau del moviment coral europeu i el van convertir en el successor de figures com Josep Anselm Clavé o Lluís Millet, creadors, respectivament, dels Cors de Clavé i l'Orfeó Català.

Oriol Martorell tenia una concepció de la música que anava molt més enllà de l'àmbit acadèmic o elitista. Com a pedagog considerava la música un component essencial de la formació dels joves; com a historiador veia en la recuperació de la música tradicional catalana un camí per mantenir viva la memòria del país, i com a ciutadà creia que l'activitat coral era una manifestació de cohesió social. Oriol Martorell va ser sempre un lluitador que creia en els valors de la música com a activitat generadora d'identitat cultural i nacional.

Des de la Coral Sant Jordi, Martorell va impulsar l'Europäische Föderation Junger Chöre, de la qual va ser vicepresident, i els Aplecs Corals Santa Cecília, a més de fer d'instructor del moviment coral À Coeur Joie. El 1959 va impulsar la Societat d'Orfeons de Catalunya, després va presidir la Federació Catalana d'Entitats Corals, i va ser membre del consell directiu de la International Federation for Choral Music. A iniciativa de Fèlix Millet, fundador i president d'Òmnium Cultural, Martorell va participar en la creació del Secretariat dels Orfeons de Catalunya, el 1961.

El 1983 Martorell va rebre el Premi d'Honor Jaume I i va accedir a la primera càtedra d'història de la música de la Universitat de Barcelona, matèria de la qual ja era professor des del 1970. El 1984 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. També va ser guardonat amb la Medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona i el Premi de Música Francesc Pujol i Pons.

A Sant Boi, l'11 de setembre de 1976, en la primera celebració de la Diada després de la mort del general Francisco Franco, Oriol Martorell va dirigir el cant d’Els segadors d'una immensa coral espontània de milers de persones, moltes de les quals cantaven l'himne de Catalunya per primera vegada.

Malgrat la seva vinculació permanent a l'activitat política, mai no va voler tenir cap càrrec públic fins que es va jubilar com a director de la Coral Sant Jordi, el 7 de juliol de 1991. El 1992 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya pel PSC. Des del Parlament va promoure i aconseguir la declaració d’Els segadors com a himne oficial de Catalunya.