Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
L'equip de Belle Époque al recollir l'Oscar

Steven Spielberg

Articles dependents
Fernando Trueba
Steven Spielberg
Ariadna Gil
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Alan Raymond (1)
Anna Paquin (1)
Anthony Hopkins (2)
Bruce Springsteen (10)
Deborah Kerr (1)
Fernando Trueba (15)
Holly Hunter (2)
Jane Campion (1)
Jonathan Demme (2)
Margaret Lazarus (1)
Martin Scorsese (7)
Nicolas Park (1)
Paul Newman (4)
Pepe Danquart (1)
Renner Wunderlich (1)
Steven Spielberg (12)
Susan Raymond (1)
Tom Hanks (9)
Tommy Lee Jones (3)
Entitats Entitats
The Academy Awards (71)
40 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Oscars de Hollywood
El dimarts 22 de març, Steven Spielberg, l'anomenat rei Mides de Hollywood, va aconseguir el seu somni, l'Oscar al millor director, i sis més. Entre altres: per una pel·lícula valenta, documentada, en blanc i negre i de molta força dramàtica, La llista de Schindler, un al·legat contra l'holocaust nazi i un homenatge al poble jueu i als seus propis orígens hebreus, dels quals declarava sentir-se molt orgullós. A més, Spielberg va aconseguir tres Oscars més, de tipus tècnic, per Parc Juràssic. En el discurs d'agraïment pel premi a la millor pel·lícula, el cineasta va demanar a les escoles que incloguessin la tragèdia de l'holocaust en les lliçons d'història.

L'altra notícia de la nit va ser el triomf de Belle Époque, de Fernando Trueba, com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Els pronòstics donaven com a favorita Adiós a mi concubina, que venia avalada per la Palma d'Or del Festival de Cannes. Feia onze anys que el cinema espanyol no s'enduia un Oscar, des que José Luis Garci el va guanyar amb Volver a empezar. Anthony Hopkins va ser l'encarregat de revelar el títol del film vencedor de parla no anglesa. Gràcies a aquest premi, Belle Époque, que ja no era a la cartellera en aquells moment, es va reestrenar a Madrid i Barcelona la mateixa setmana.

L'Oscar al millor actor va ser per a Tom Hanks, pel seu paper d'advocat malalt de la sida a Philadelphia. Hanks va fer un discurs a favor de la tolerància i va mostrar tot el seu suport a les víctimes de la sida. En la roda de premsa posterior es va declarar "orgullós de ser actor, perquè aquest any hem sabut fer films seriosos i amb missatge".

La protagonista d’El piano, Holly Hunter, es va emportar l'Oscar a la millor actriu. Aquesta pel·lícula de la directora neozelandesa Jane Campion també va guanyar l'Oscar al millor guió original. Així mateix, el guardó a l'actriu secundària se'l va endur la nena d'onze anys Anna Paquin. D'aquesta manera, El piano es va convertir en la segona pel·lícula més premiada.

Tot i que Lo que queda del dia i En el nom del pare tenien vuit i set nominacions, respectivament, no van rebre cap estatueta. L'altra gran nominada, El fugitivo, només va aconseguir l'Oscar al millor actor secundari concedit a Tommy Lee Jones. El film de Martin Scorsese La edad de la inocencia va rebre el premi al millor vestuari. Els dos premis honorífics van ser per a Paul Newman i Deborah Kerr. Bruce Springsteen va rebre una de les més llargues ovacions del públic quan es va anunciar el seu Oscar a la millor cançó per Streets of Pniladelphia, pertanyent a la banda sonora del film de Jonathan Demme Philadelphia.

En l'apartat de documentals, es va premiar Susan Raymond i Alan Raymond per I am a promise: the children of Stanton elementary school. El curt documental escollit va ser el de Margaret Lazarus i Renner Wunderlich titulat Defending our lives. Pepe Danquart es va emportar l'estatueta pel millor curtmetratge, i Nicolas Park, pel millor curt d'animació.