Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El palmarès

Mel Gibson en una escena de la pel·lícula Braveheart, que va dirigir i protagonitzar

Articles dependents
Nicolas Cage
Susan Sarandon
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Emma Thompson (3)
Kevin Spacey (3)
Kirk Douglas (3)
Mel Gibson (4)
Mira Sorvino (1)
Nicolas Cage (5)
Susan Sarandon (5)
Entitats Entitats
The Academy Awards (71)
54 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
La conquesta escocesa de Hollywood
Oscars
Amb cinc estatuetes, el film Braveheart, de Mel Gibson, va ser el guanyador indiscutible de la 68a edició dels Oscars. Malgrat no haver tingut gaire bones crítiques en el moment de l'estrena, la pel•lícula de Gibson va obtenir els dos premis principals: al millor director i a la millor pel•lícula, a més d'aconseguir sumar els Oscars al millor maquillatge, la millor fotografia i els millors efectes sonors.

Braveheart, el segon film que Gibson protagonitzava i dirigia, recuperava el to de les antigues pel•lícules històriques d'aventures i acció però en un escenari inèdit, la vida i la gesta de l'independentista escocès del segle XIII William Wallace. Els cinc Oscars aconseguits per Braveheart eren un mèrit de tot l'equip que havia cregut en el projecte, començant pel mateix Gibson, que havia renunciat als seus habituals honoraris milionaris, i acabant pels 1.700 soldats de l'exèrcit irlandès que li van fer d'extres.

La pel•lícula es va convertir en una mena de símbol per al Partit Nacionalista Escocès i en un reclam turístic per a Escòcia: va fer pujar de manera espectacular les xifres de visitants del monument dedicat a William Wallace. Aquesta càrrega nacionalista era, però, aliena a les intencions de Gibson, que havia escollit el tema a instàncies del seu guionista, Randall Wallace, que anys abans havia descobert la personalitat del seu avantpassat en un viatge a Escòcia. D'altra banda, Braveheart tenia ben poc d'escocesa: s'havia rodat a Irlanda, amb un pressupost nord-americà (9.000 milions de pessetes), i la dirigia i protagonitzava un actor australià.

Els altres premis concedits per l'Acadèmia el 25 de març de 1996 van estar molt repartits, i cap altra cinta va destacar d'una manera clara. Dos films que es consideraven candidats a millor pel•lícula van haver de conformar-se amb premis menors. Apollo 13, de David MacMillan, va obtenir només els Oscars pel so i el muntatge. Sentito y sensibilidad només va obtenir l'estatueta al millor guió, obra d'Emma Thompson.

Els Oscars a la millor interpretació no van generar grans sorpreses. Tot el Dorothy Chandler Pavillion va ovacionar Nicolas Cage quan va rebre el premi al millor actor pel seu paper d'alcohòlic suïcida a Leaving Las Vegas, una pel•lícula alternativa enregistrada en 16 mil•límetres i amb un pressupost de només 3,5 milions de dòlars. "Estimo interpretar i espero que hi hagi més estímuls per a pel•lícules alternatives on puguem experimentar", va demanar l'actor americà.

Tampoc va sorprendre l'Oscar a l'actriu Susan Sarandon, que ja havia estat nominada en quatre ocasions anteriors, per la seva actuació a la pel•lícula Pena de muerte, dirigida pel seu marit, Tim Robbins, on s'explicava un fet real basat en la vida de la religiosa Helen Prejean, present a la cerimònia. Sarandon va dedicar l'estatueta al seu marit, així com a "tota la gent que està a punt de ser executada en compliment de la pena de mort".

El paper de prostituta a Poderosa Afrodita, de Woody Allen, li va valer l'Oscar a Mira Sorvino com a millor actriu secundària. L'actriu va dedicar el premi al seu pare, Paul Sorvino, un etern secundari de Hollywood. El premi al millor actor secundari va ser per a Kevin Spacey per la seva intervenció a Sospechosos habituules, de Bryan Singer. Aquest film també va rebre el premi al millor guió original.

La cerimònia, presentada i amenitzada per l'actriu Whoppie Golberg, de tres hores i mitja de durada, va ser més àgil i intimista que les celebracions anteriors i va aconseguir una audiència televisiva estimada en 1.000 milions de persones.

No hi van faltar moments emotius, com quan Kirk Douglas, amb 79 anys, va recollir l'Oscar honorífic al conjunt de la seva carrera com a actor, director i productor, de la mà d'Steven Spielberg i en presència dels seus quatre fills. Douglas havia estat nominat tres vegades al llarg de la seva carrera, però mai havia aconseguit cap estatueta.

També va ser d'una especial emotivitat la intervenció del Superman Christopher Reeve, que va quedar tetraplègic a causa d'un accident d'equitació. Des de la seva cadira de rodes i amb un respirador connectat a la laringe, Reeve va presentar una selecció de fragments de pel•lícules amb una especial càrrega social.