Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Martin Landau, Diane West, Jessica Lange i Tom Hanks amb les estatuetes dels Oscars que els acrediten com a millor actors i actrius, principals i secundaris

Palmarès Oscars 1995

Articles dependents
Tom Hanks
Jessica Lange
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Bela Lugosi (1)
Clint Eastwood (4)
Diane West (2)
Elton John (8)
Jack Nicholson (4)
Jessica Lange (8)
Jodie Foster (1)
Martin Landau (3)
Michelangelo Antonioni (5)
Patti Smith (7)
Quentin Tarantino (8)
Robert Redford (4)
Tom Hanks (9)
Tony Richardson (2)
Woody Allen (15)
Entitats Entitats
Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Hollywood (California, EUA) (13)
Los Ángeles (Califòrnia, EUA) (64)
53 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
L'any de Forrest Gump
Oscars
La 67a edició dels Oscars de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts Cinematogràfiques es va celebrar la nit del dilluns 27 de març al Shrine Auditorium de Los Angeles (Califòrnia) sota el signe de la falta de sorpresa, ja que el film favorit, Forrest Gump, es va endur 6 dels 23 guardons que entraven a concurs, i l'actor Tom Hanks, que ja havia guanyat l'any anterior una estatueta pel seu treball a Philadelphia, es va endur l'Oscar al millor actor per la seva interpretació d'un ésser humà amb un baix coeficient d'intel·ligència que, gràcies a un innat sentit del deure, viu tots els grans esdeveniments i modes dels Estats Units dels anys 50 ençà sense que se'n ressenti la seva integritat psíquica i moral; en definitiva -i a parer de la crítica- una metàfora del bon americà, i, doncs, del bon conservador que tant agrada a l'Acadèmia de Hollywood.

A l'altre extrem, Pulp fiction, que havia rebut 7 nominacions, només es va endur l'Oscar al millor guió original, obra compartida entre el seu director, Quentin Tarantino, i el coguionista Roger Avary, amb la qual cosa l'autor de Reservoir dogs feia bona la seva premonició que el film no rebria el guardó a la millor pel·lícula pel missatge una mica "amoral" que transmetia.

L'Acadèmia va voler premiar Jessica Lange —competia amb Jodie Foster pel premi a la millor actriu—, que va veure recompensada la seva tasca interpretativa fent de dona d'un oficial a Blue sky, un film dirigit per Tony Richardson, que ja havia mort abans de l'estrena, i que va tenir problemes financers per a la seva realització. Com a millor actriu secundària, l'Acadèmia va distingir Dianne West, pel seu paper de diva a Bales sobre Broadway, de Woody Allen, que com era habitual no va assistir a la cerimònia.

L'actor Martin Landau, que va fer el paper de Bela Lugosi (Dràcula) a la pel·lícula Ed Wood, es va endur el guardó al millor actor secundari. Com a pel·lícula estrangera, les expectatives que havia creat la cubana Fresa y chocolate en la relació de nominacions van quedar frustrades en benefici de la russa Cremat pel sol, aleshores encara no estrenada als Estats Units.

La cerimònia no va ser gaire lluïda, a diferència d'altres anys, i s'hi va escoltar poca música, tret dels temes relacionats amb la banda sonora de la pel·lícula El rey león, interpretada per Elton John, mereixedor de l'Oscar a la millor cançó per Can you feel the love tonight. També va actuar Patti Smith, que va cantar Look what love has done, de la nominada Júnior.

El veterà actor Jack Nicholson va ser l'encarregat de donar l'Oscar honorífic al director italià Michelangelo Antonioni per la seva trajectòria professional, i Clint Eastwood es va endur un Oscar pel seu treball com a productor, i el productor Quincy Jones un altre per la seva tasca humanitària.

Si hagués calgut establir un rànquing de pel·lícules perdedores, l'encapçalaria Cadena perpètua, que aspirava a set premis i no en va obtenir cap ni un. Aquest drama carcerari que adaptava una novel·la de Stephen King havia estat precisament la gran sorpresa quan es van anunciar les candidatures.

En segon lloc per la cua es va col·locar Quiz show, de Robert Redford, que també se'n va anar amb les mans buides després d'haver tingut la possibilitat de tenir quatre estatuetes, tres de les quals (pel·lícula, director i actor) les hi va prendre finalment la gran triomfadora de la nit, Forrest Gump

Però si comparéssim les possibilitats atribuïdes amb les que finalment es van concretar, Pulp fiction també es podria endur la palma negativa: de set nominacions només un Oscar (al millor guio original), el mateix cas que Bales sobre Broadway,si bé Woody Allen ja estava avesat al tarannà de l'Acadèmia. En canvi, la màxima identitat entre nominacions i Oscars aconseguits es va donar en el film Ed Wood, que es va emportar els dos premis a què aspirava: Martin Landau com a millor secundari i el premi pel maquillatge, i també en el film Speed, que va guanyar les dues estatuetes a què era candidata: so i efectes de so.