Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Caça-bombarder F-14 de l'OTAN dirigint-se a bombardejar les posicions dels serbis de Bòsnia

Articles dependents
Willy Claes
Javier Solana. OTAN
Els secretaris generals de l'OTAN
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Javier Solana (84)
Ruud Lubbers (3)
Uffe Ellemann-Jensen (1)
Warren Christopher (15)
Willy Claes (7)
Entitats Entitats
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Brussel·les (Bèlgica) (110)
28 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Un espanyol a la cort de l'oncle Sam
OTAN
El 5 de desembre de 1995 el minis­tre d'Afers Estrangers del govern espanyol, Javier Solana, va ser nomenat nou secretari general de l'Ali­ança Atlàntica, el novè en la història de l'organisme. Solana va substituir el di­mitit Willy Claes, que havia abandonat l'OTAN el 20 d'octubre per la seva im­plicació en un afer de cobrament de comissions il·legals quan era ministre d'Economia belga, l'any 1988.

La incorporació de Solana al seu nou càrrec es va produir el 18 de desembre, després de la cimera comunitària de Madrid i dos dies abans de presidir el seu primer consell atlàntic.

La candidatura de Solana va haver de competir amb les del ministre d'Exteri­ors holandès, Ruud Lubbers, i el seu homòleg danès, Uffe Ellemann-Jensen. Tots dos tenien una tradició atlantista molt més sòlida que la de Solana, però van ser vetats. Ellemann-Jensen va ser vetat per França, que exigia que el nou secretari general no s'hagués destacat especialment en la crítica a les proves nuclears franceses realitzades al Pacífic sud. En el cas de Lubbers, el veto va venir dels Estats Units, que no confia­ven en la seva capacitat per dirigir l'afer dels Balcans i havien arribat a dir d'ell "no sap ni on és Tuzla".

En mitjans periodístics occidentals es va destacar el fet que els Estats Units haguessin tirat enrere la candidatura de Lubbers, que s'havia jugat la credibili­tat defensant el desplegament de míssils nord-americans a Holanda, mentre do­naven suport a Solana, un antic militant antiatlantista.

A la primera roda de premsa després que es conegués el nomenament, Sola­na va haver de contestar a la pregunta lògica sobre la seva evolució personal d'antiatlantista a secretari general de l'OTAN. Solana va dir: "Tots escrivim les nostres biografies de forma individu­al, però escrivim la història de forma col·lectiva, i la història ens ensenya mol­tes coses, i els que no són extremada­ment conservadors -i jo no ho sóc- han de canviar amb els temps."

També va ser molt comentat el fet que es nomenés un secretari general provinent d'un país que no era a l'estructura militar integrada, és a dir, sense forces assignades al dispositiu, si bé havia par­ticipat eficaçment en el conflicte de Bòsnia i Hercegovina. Espanya, a més, només comptava amb cinc alts funciónaris a l'organisme, enfront dels vint d'Holanda o els dos-cents dels Estats Units.

El fet és que Solana va ser nomenat gràcies a la seva proverbial capacitat de no crearse enemics i al suport del se­cretari d'Estat dels Estats Units, Warren Christopher, que es va declarar "con­vençut que Solana té la visió i la forta­lesa per conduir l'OTAN en aquest èpo­ca de desafiaments sense precedents".

El nomenament de Solana va arribar certament en un moment clau per al fu­tur de l'Aliança. El 14 de desembre es va firmar a París la pau entre Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, i Sèrbia. En aquest acord de pau s'establia l'enviament d'un con­tingent de 60.000 homes de l'OTAN, que abans de final d'any havien de substituir els Cascos Blaus de l'ONU i que tenien atribucions militars plenes per garantir la pau als Balcans.

De fet, la firma de l'acord de pau no­més havia estat possible després que, a partir del 30 d'agost, les forces de l'OTAN entressin en combat als Balcans i desen­volupessin les accions militars més im­portants de la història de l'Aliança.

La redefinició del paper de l'OTAN, convertida cada cop més en força d'in­tervenció internacional, i les seves rela­cions amb Rússia i la resta de països de l'Est haurien de ser els grans reptes del mandat de Javier Solana.

LES FUNCIONS DEL SECRETARI GENERAL DE L'OTAN

El secretari general de l'OTAN presi­deix el consell de l'Atlàntic Nord, autori­tat suprema de l'organisme que repre­senta els governs de totes les nacions aliades. El consell es reuneix dos cops l'any per debatre els temes d'estratègia.

El secretari general manté una reunió setmanal amb els ambaixadors perma­nents dels Estats membres.

El secretari general organitza, coordi­na i gestiona les agendes de treball del consell, procurant sempre que es man­tinguin la unanimitat i el consens.

El secretari general presideix el Comi­tè de Plans de Defensa, que reuneix dos cops l'any tots els representants de De­fensa dels països afiliats.

També presideix el Grup de Plans Nuclears, el Secretariat Internacional i el Comitè de Reptes de la Societat Moder­na.

En totes aquestes funcions és assistit per un vice-secretari general, que el subs­titueix en cas d'absència.