Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Gladiator, Torrente i Los otros
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Alain Tanner (2)
Alfredo Landa (1)
Assumpció Balaguer (1)
Benito Rabal (1)
Carlos Saura (9)
Francesc Rovira-Beleta (6)
Francisco Rabal (5)
Francisco Regueiro (1)
Jaime de Armiñán (2)
Jaume Camino (3)
José Luis García Sánchez (1)
José Luis Cuerda (4)
Juanma Bajo Ulloa (2)
Luis Escobar (1)
Luis Buñuel (12)
Mario Camus (1)
Mauro Bolognini (1)
Michelangelo Antonioni (5)
Miguel Hermoso (1)
Pedro Almodóvar (31)
Pedro Olea (2)
Tennessee Williams (5)
Teresa Rabal (1)
Valerio Zurlini (1)
William Friedkin (1)
Entitats Entitats
Companyia María Guerrero (2)
Estudios Cinematográficos de Chamartín (1)
Festival de cinema de Cannes (28)
Festival de Cinema de Sant Sebastià (25)
Lope de Vega (companyia de teatre) (3)
Medalla d`Òr al Mèrit del Treball (2)
Medalla d’Òr de les Arts i Ciències Cinematogràfiques d’Espanya (1)
Partit Comunista d'Espanya (33)
Premi Nacional de Cinema (català) (5)
Premis Goya (30)
Universitat de Múrcia (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Águilas (Múrcia) (1)
Bordeus (França) (12)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Mont-real (Canadà) (13)
4 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Paco Rabal
El 29 d’agost del 2001 va morir sobtadament l’actor Francisco Rabal Valera quan viatjava en un avió amb la seva dona, Assumpció Balaguer, amb qui tornava de recollir un premi a Montreal. Malalt com estava dels pulmons, un accés de tos li va produir un ofec mortal a bord de l’avió. El comandant de l’aparell va fer un aterratge d’emergència a Bordeus, però en arribar a terra Rabal ja era mort.

Francisco Rabal Valera va néixer el 8 de març del 1926 a Cuesta de Gos, una pedania minera d’Águilas (Múrcia) i va ser el segon de tres germans d’una família humil. El seu pare era miner i la seva mare molinera. Van emigrar a Madrid el 1932, però en iniciar-se la guerra els seus pares el van fer tornar a Águilas. Finalitzat el conflicte, va retornar a Madrid, on va fer diferents feines: paleta, venedor ambulant i lampista. Aquesta darrera feina el va posar en contacte amb els Estudios Cinematográficos de Chamartín, on el 1942 va interpretar una petita escena a la pel·lícula La rueda de la vida. El 1946 va actuar com a figurant i secundari a les pel.lícules La pródiga i El crimen de Pepe Conde.

Entusiasmat amb el món de l’espectacle, va debutar al teatre de la mà de Luis Escobar quan aquest era director del teatre María Guerrero de Madrid. El seu primer paper va ser un personatge secundari a l’obra Miss Ba. Després va passar a la companyia Lope de Vega, de José Tamayo, on va conèixer l’actriu catalana Assumpció Balaguer, amb qui es va casar el 1951, tot i l’oposició de la família d’ella, i amb la qual va tenir dos fills: Teresa, que seria també actriu i cantant, i Benito, que esdevindria director de cinema. Amb la seva dona, Rabal va compartir també la relació amb el llavors clandestí Partit Comunista d’Espanya.

Des del 1950 va compaginar el teatre amb el cinema. En teatre la seva consagració va arribar amb La muerte de un viajante, de Tennesse Williams, i el 1953 va obtenir els seus primers premis cinematogràfics amb la pel·lícula Siempre hay un camino a la derecha, de Francesc Rovira-Beleta. La fama assolida li va donar l’oportunitat de treballar amb directors internacionals com Mauro Bolognini, amb qui va fer Marisa la civetta (1957). El 1958 va conèixer Luis Buñuel, amb qui desenvoluparia una estreta relació professional que va donar fruit a tres pel.lícules: Nazarín (1958), Viridiana (1961) i Belle de Jour (1966), cabdals en la filmografia del director de Calanda. També va treballar amb Michelangelo Antonioni a El eclipse (1962) i va ser dirigit per Luchino Visconti a Las brujas (1967).

Els anys setanta va fer, entre d’altres, Tormento(1974), de Pedro Olea, Las bodas de Blanca (1975), de Francisco Regueiro, i Las largas vacaciones del 36 (1976), de Jaime Camino. També va treballar amb directors com l’italià Valerio Zurlini a El desierto de los tártaros (1976) i el nord-americà William Friedkin a Carga maldita (1977).

Els anys vuitanta van suposar una forta revitalització de la seva carrera. Amb Mario Camus va fer La colmena (1982) i Los santos inocentes (1984), de Camus, pel.lícula amb la qual, juntament amb Alfredo Landa, va obtenir el premi d’interpretació del Festival de Cannes. També va filmar Truhanes (1983), de Miguel Hermoso; Epílogo (1984), de Gonzalo Suárez; Padre Nuestro(1985), de Francisco Regueiro; Divinas palabras (1987), de José Luis García Sánchez, i Átame (1989), de Pedro Almodóvar.

Els noranta va treballar amb Alain Tanner a El hombre que perdió su sombra (1994) i va filmar Así en el cielo como en la tierra (1986), de José Luis Cuerda; Airbag (1996), de Juanma Bajo Ulloa, i dues pel.lícules amb Carlos Saura: Pajarico (1997) i Goya en Burdeos (1999), film amb el qual va obtenir un Goya al millor actor protagonista l’any 2000. Aquell any va filmar també Divertimento, de José Luis García Sánchez.

Paco Rabal va destacar en televisió fent sèries com Juncal (1988), de Jaime de Armiñan o Una gloria nacional (1993), i va escriure Mis versos y mis cosas (1994), a més d’una autobiografia, Si yo te contara (1994). Al llarg de la seva vida va patir dos greus accidents de trànsit, un el 1963 i l’altre el 1980, que li van deixar uns senyals a la cara que mai no va tractar de dissimular.

Les nombroses condecoracions que va rebre al llarg de la seva carrera van ser donats per l’actor a la Casa de Cultura d’Águilas, el seu poble de naixement, que li va dedicar un carrer. El 1983 va rebre el Premio Nacional de cinematografia i el 1992 va ser nomenat fill predilecte de la Región de Múrcia. El 1993 va ser guardonat amb la Medalla d’Or de les Arts i Ciències Cinematogràfiques d’Espanya i el 1995 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Múrcia. El 1999 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. El setembre del 2001 havia de rebre en el Festival de San Sebastià el premi Donosti al conjunt de la seva carrera, després d’haver participat en més de 200 films.