Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Entitats Entitats
Coalició Canària (99)
Convergència i Unió (1824)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
83 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
El pacte CiU-PP: oportunisme i confusió
Pacte CiU-PP




"Els acords CiU-PP estan mostrant una greu supeditació de Convergència i Unió respecte a la dreta espanyola"

Narcís Serra
Primer secretari del PSC

El pacte d'investidura signat entre el Partit Popular i Convergència i Unió marcarà aquesta legislatura. I el balanç que se'n pot desprendre a finals de l'any 1996 no pot ser més decebedor.

El problema està en l'oportunisme del PP, que arribava a un acord amb CiU mentre negociava en paral·lel i sense transparència amb Coalició Canària i el Partit Nacionalista Basc, superant en aquests casos, aparentment perquè no s'han fet públics, allò que havia acordat amb Jordi Pujol. Això ha provocat el desconcert i la incomoditat de Convergència i Unió, que ha aparegut com la força més mercantilista i s'ha convertit en l'ase de tots els cops a la resta d'Espanya, mentre que els millors rendiments eren obtinguts per uns altres. CiU ha estat en aquest cas víctima de l'opacitat d'uns compromisos que no controla. Compromisos que han implicat, entre d'altres coses, la modificació de la fiscalitat foral basca o la proclamació de Canàries i d'Aragó com a nacionalitats històriques.

D'aquesta manera s'està difuminant el fet diferencial català i, sobretot, el desenvolupament autonòmic apareix com un cavall desbocat, generador permanent de greuges comparatius i sense rumb.

La negociació del nou sistema de finançament no ha tingut més bona sort. L'avenç indiscutible de la corresponsabilitat fiscal —iniciada pels socialistes i demonitzada pel Partit Popular— ha quedat tenyit negativament per ser el fruit d'un acord bilateral poc transparent —a hores d'ara encara tampoc no se'n coneixen les xifres—, que no aborda els problemes de fons i que, precisament per no ser un acord fruit del consens, serà inestable.

La negociació dels pressupostos generals de l'Estat per al 1997 ha estat una nova prova de la confusió generada pels acords CiU-PP. Els pressupostos impliquen la davallada més forta de la inversió pública de l'Estat per a Catalunya en els darrers anys. Els socialistes catalans, amb el suport de tots els socialistes d'Espanya, vàrem presentar esmenes adreçades a pal·liar aquesta davallada. CiU, supeditada pel seu pacte amb el PP, no va donar-hi suport adduint que el govern del PP havia promès noves inversions de l'Estat a Catalunya "extrapressupostàries". No cal dir que el procediment és altament irregular, i que vulnera les regles de joc de qualsevol país democràtic. Però el pitjor del cas és que no hi ha cap garantia que es produeixin i, en tot cas, mai no podran ser realitat l'any 1997.

En definitiva, els acords CiU-PP estan mostrant una greu supeditació de Convergència i Unió respecte a la dreta espanyola. Tant és així que són uns acords en doble direcció, ja que CiU s'ha estimat més pactar els pressupostos de la Generalitat amb el PP de Catalunya que no pas amb el PSC.

CiU s'equivoca quan pretén confondre els interessos de Catalunya amb els seus propis interessos de partit. S'equivoca també quan pretén que els problemes d'encaix entre Catalunya i Espanya es resolguin a partir d'acords bilaterals entre partits (bé sigui entre CiU i PP, o entre CiU i PSOE). S'equivoca quan renuncia a un acord bàsic entre les forces polítiques catalanes per desenvolupar el nostre autogovern —ho diu el mateix Josep Antoni Duran i Lleida—. S'equivoca quan pretén aprofitar-se de la feblesa, la incompetència i l'oportunisme de la dreta espanyola, per obtenir beneficis a curt termini.

Per això som molts els que estem demanant a Jordi Pujol una rectificació en benefici de Catalunya. Encara hi som a temps