Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El president Pujol i el líder del PP, José María Aznar, a l'Hotel Majestic de Barcelona

Rato, Molins i Sànchez-Llibre els artífexs del Pacte de la legislatura entre els seus partits, PP i CiU

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Jordi Pujol i Soley (858)
José María Aznar (620)
Miguel Ángel Rodríguez (15)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Fons Social Europeu (3)
Generalitat de Catalunya (1919)
INEM (60)
Mossos d`Esquadra (346)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
61 lectures d'aquest article
30 impressions d'aquest article
L'acord d'investidura i governabilitat
Pacte PP-CiU
Durant el 1996 la política catalana i espanyola va estar marcada per l'Acord d'investidura i governabilitat, establert entre CiU i el Partit Popular el 27 d'abril de 1996 i que mai no es va arribar a firmar. Els dirigents de CiU van voler evitar la imatge d'entesa que oferiria un acte de signatura, però no van tenir cap inconvenient a referendar simbòlicament l'acord per mitjà d'un sopar celebrat l'endemà a l'Hotel Majestic de Barcelona, on es van reunir els principals dirigents de CiU i del PP amb seves esposes.

L'acord va donar al Partit Popular el suport parlamentari suficient per tal que José Maria Aznar fos investit president del govern espanyol i l'estabilitat necessària per poder dur a terme la seva tasca de govern. Durant tot l'any, CiU va negociar sistemàticament el suport parlamentari al PP i aquesta formació no va perdre cap votació al Congrés de Diputats malgrat que no disposava de majoria absoluta.

Les negociacions per a l'establiment de l'acord van ser llargues i difícils ja que si, d'una banda, l'aritmètica parlamentària el feia inevitable després que el PSOE es negués a abstenir-se en la sessió d'investidura d'Aznar, de l'altra, les relacions entre populars i la coalició catalana havien estat molt tenses. Durant la campanya CiU va atacar frontalment el caràcter anticatalà del PP i es va comprometre a no pactar amb el PP. La mateixa nit de les eleccions, els seguidors del PP van celebrar als carrers de Madrid la victòria del seu partit amb insults contra Jordi Pujol. Però l'endemà mateix, José Maria Aznar va reconèixer que necessitava el suport dels nacionalistes catalans i va oferir oblidar el passat i començar una nova relació.

Després de cinquanta dies de difícils negociacions es va arribar a un acord que suposava un increment substancial de l'autogovern de Catalunya amb mesures de gran valor simbòlic, com la supressió dels governadors civils o la transferència de les competències de trànsit als Mossos d'Esquadra, i d'altres de més prosaiques, com la transferència del 30% de l'IRPF o la rebaixa dels peatges de les autopistes.

L'acord d'investidura i governabilitat estava dividit en onze punts. Els tres primers eren de caràcter general i feien referència a la modernització en profunditat de l'Estat i les seves institucions polítiques i administratives per millorar la qualitat de vida, aprofundir en la consolidació de l'estructura econòmica i garantir la integració espanyola a la UEM amb el grup de països capdavanters.

Es parlava de la creació d'ocupació estable com a objectiu prioritari, així com de la millora de la competitivitat de l'economia espanyola, sempre tenint present i com a objectiu primordial, però, l'acompliment dels criteris de Maastricht. El tercer punt de l'acord parlava explícitament de la progressiva reducció del dèficit públic i de l'aplicació de polítiques de desregulació i liberalització de l'economia per garantir la contenció de la inflació i la reducció dels tipus d'interès.

El quart punt inseria l'actuació del govern dins els principis d'austeritat, eficàcia i transparència en la gestió dels recursos públics. El cinquè parlava del manteniment i de la millora de les prestacions de l'Estat de benestar com a principal instrument de redistribució i cohesió social, i el sisè es referia al desenvolupament i la consolidació de l'Estat de les autonomies.

El setè punt es dedicava al desenvolupament de la societat civil, i el vuitè, a la necessitat que el PP i CiU arribessin a acords amb altres partits polítics representats al Congrés de Diputats per aconseguir un grau més alt de consens entorn de les polítiques d'Estat, el desenvolupament i la independència de les institucions, la política exterior, la seguretat i la defensa, la política europea, la lluita contra el terrorisme i la millora de l'Estat de benestar, així com la política autonòmica i la consolidació de l'Estat de les autonomies.

El punt novè, titulat Reforma del model de finançament autonòmic, era un dels més substancials des del punt de vista català i estava redactat en sis parts, que tractaven la definició i posada en marxa d'un nou model de finançament autonòmic per al quinquenni 1997-2001, regit pels principis de suficiència financera, coresponsabi-litat fiscal i solidaritat entre les diferents nacionalitats i regions de l'Estat. La primera part parlava de la capacitat de les diferents comunitats autònomes per definir i regular la composició dels seus ingressos. La segona part definia la coresponsabilitat fiscal com la correspondència entre generació i ocupació de recursos financers, aplicada en la regulació i gestió de l'impost sobre la renda de les persones físiques.

La tercera part estipulava la participació de les comunitats autònomes en un 30% de l'IRPF recaptat en els seus respectius territoris, amb capacitat normativa i una participació reconeguda en els pagaments a compte.

La quarta part plantejava com a punt de partida per al nou acord de finançament els nivells ja assolits per les comunitats autònomes, i a la part cinquena se'ls reconeixien atributs per legislar sobre els tributs corresponents a l'impost sobre el patrimoni, l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, l'impost sobre successions i donacions i el joc. A la sisena part, PP i CiU es comprometien a estudiar i revisar els costos reals de les transferències d'institucions penitenciàries i el desenvolupament del model policial ja acordat.

El punt desè caracteritzava els compromisos a desenvolupar en el tema sanitari i implicava un compromís del govern central de mantenir el nivell de la despesa sanitària i de revisar el finançament de la sanitat catalana, un dels principals problemes financers a què havia hagut de fer front la Generalitat a causa del cost de l'atenció sanitària als desplaçats i a la subva-loració dels serveis transferits.

El punt onzè i últim del pacte recollia una sèrie d'acords específics amb data concreta de compliment per a cada un d'ells. El govern de l'Estat es comprometia a reformar l'administració perifèrica de l'Estat avançant cap a l'administració única i fent desaparèixer la figura dels governadors civils, que serien substituïts per subdelegats del govern de caràcter administratiu. L'acord incloïa també el desenvolupament del model policial català, reformant la llei de forces i cossos de seguretat de l'Estat en cas que fos necessari i atribuint les competències de trànsit als Mossos d'Esquadra.

L'acord establia també la participació de Catalunya en el disseny de les polítiques generals de treball, ocupació i formació amb la transferència de les polítiques actives de l'Inem en l'àmbit de la formació i la intermedia-ció en el mercat de treball. S'estipulava també la participació de la Generalitat com a unitat administradora dels recursos provinents del Fons Social Europeu i s'acordava transferir a les comunitats autònomes l'Institut Social de la Marina.

Aquest últim punt del pacte també comprometia el govern central a transferir a les comunitats autònomes la gestió dels ports d'interès general (Barcelona i Tarragona, en el cas de Catalunya). La reforma en sentit descentralitzador de la llei de costes i de la llei del sòl eren altres aspectes incorporats a l'acord. També s'hi preveia la potenciació del paper de les comunitats autònomes de cara a les relacions amb la Unió Europea mitjançant la seva intervenció efectiva en la fase de formació de la voluntat comunitària.

Finalment, l'acord incloïa el compromís de suprimir el servei militar obligatori i la seva substitució per unes forces armades integrades exclusivament per professionals en un termini màxim de cinc anys. L'últim punt de tots recollia el compromís de reformar l´IVA de les autopistes de peatge, situat en el 16%, i reduir-lo al 7%.

Aquest conjunt de compromisos van guiar l'acció de govern de l'executiu de José Maria Aznar durant tot l'any i, malgrat alguns episodis de tensió provocats sovint pel portaveu del govern, Miguel Àngel Rodríguez Bajón, la col·laboració entre el PP i CiU va ser fluida, encara que exempta de química. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, i el del govern central, José Maria Aznar, van compartir les grans decisions polítiques i durant l'any van mantenir vuit entrevistes personals, quatre per completar l'acord i quatre per valorar-ne i garantir-ne el compliment.

El nivell de compliment dels pactes va ser considerat molt satisfactori per les dues parts en fer balanç a finals d'any. En vuit mesos s'havia aprovat el nou model de finançament autonòmic, s'havia revisat a l'alça la valoració d'algunes transferències anteriors, el govern havia presentat el projecte de LOFAGE incloent-hi la supressió dels governadors civils, s'havia aprovat la rebaixa del peatge de les autopistes, i havien iniciat els seus treballs les ponències encarregades d'estudiar la creació d'un exèrcit professional i la reforma del sistema sanitari.

A finals d'any estava encara pendent la transferència de l'Inem, en què la Generalitat havia ampliat les seves reivindicacions inicials i reclamava una part de les polítiques passives, i estaven a punt de ser transferits els ports, qüestió que es va endarrerir per les reticències d'alguns dirigents del Partit Popular d'altres comunitats autònomes. La transferència de les competències de trànsit als Mossos d'Esquadra, la modificació de la llei de costes i la participació de les comunitats autònomes en els Fons de Cohesió europeus eren altres matèries que restaven pendents.