Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Política espanyola (900)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
40 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Un pacte d'interès general
Pactes




"Els acords de governabilitat entre el PP i els partits nacionalistes són una mostra de maduresa política i consolidació democràtica i estan per sobre de les disputes partidistes"

Jordi Fernàndez Díaz
Secretari d'Estat per a les Administracions Territorials

Al marge de polèmiques partidistes i estèrils, molt sovint allunyades del sentit comú que ha de presidir qualsevol actuació política, ningú no pot negar que el pacte de governabilitat està donant resultats més que satisfactoris a tot l'Estat. Per exemple, el nou model de finançament autonòmic per al quinquenni 1997-2001 és el resultat de la negociació que el govern ha mantingut amb totes les comunitats autònomes, i és públic i notori que dotze de les quinze comunitats que es regeixen pel sistema comú, ja que el País Basc i Navarra en tenen un altre, han donat suport al sistema, i només tres comunitats —governades pels socialistes— "s'han expressat en contra del sistema. No som doncs, tal com s'ha dit, davant d'un model de finançament imposat pels nacionalistes catalans.

Malgrat el que acabem de dir, seria absurd negar que també ha sorgit algun contratemps. En algunes ocasions, per causa de declaracions extemporànies, ha reaparegut el fantasma del greuge comparatiu, i el pacte amb els nacionalistes s'ha mostrat davant l'opinió pública com una trifulga per veure qui aconsegueix treure més profit d'aquesta situació. És evident que una de les característiques dels nacionalismes és la necessitat de mantenir vives les seves demandes de cotes més altes d'autogovern i, molt sovint, aquestes es tradueixen, davant dels ciutadans, com una "set insaciable de poder". Aquesta és una de les característiques del nostre sistema polític i d'una conjuntura determinada, però el més important és que entre tots trobem camins de diàleg i consens que permetin fer de la cooperació un instrument habitual de debat.

En definitiva, els acords de governabilitat entre el PP i els partits nacionalistes són una mostra de maduresa política i consolidació democràtica, estan per sobre de les disputes partidistes i són beneficiosos per a tot l'Estat, tal com s'està demostrant des que governa el PP.

L'any 1996 passarà als annals de la història com l'any de l'alternança, l'any en què els ciutadans van donar el mandat al PP perquè governés aquest país, però també l'any en què els electors li van dir al Partit Popular que havia de pactar amb altres forces per governar. Això és el que els ciutadans van expressar a través de les urnes. Un missatge que, no obstant, no sembla que hagi estat entès pel principal partit de l'oposició. És curiós que el PSOE, formació que durant un temps va governar amb el suport dels nacionalistes, vegi en aquest diàleg permanent i en aquesta negociació que el govern del PP manté amb els nacionalistes —catalans, bascos i canaris— un signe de debilitat o, en alguns casos, de xantatge permanent.

A parer meu, el fet que els nacionalistes estiguin implicats en l'acció del govern té molts elements positius. En primer lloc, implica que formacions que tradicionalment han orientat la seva acció política a les necessitats particulars de la seva nacionalitat es vegin obligades a pensar des de la globalitat, a actuar i prendre decisions en funció d'uns interessos generals. En segon lloc, la participació dels anomenats nacionalismes perifèrics en la governabilitat de l'Estat comporta, necessàriament, un canvi de mentalitat, ja que l'Estat de les autonomies es construeix, dia a dia, amb la participació i la responsabilitat d'aquests nacionalismes.

Paradoxalment, els acords de governabilitat han propiciat interpretacions i crítiques molt diferents. Des de les que acusen el govern d'estar sotmès al permanent xantatge dels nacionalistes i, per tant, d'estar executant la política autonòmica en funció d'uns interessos particulars i no generals, fins a les que afirmen que els nacionalistes, en aquest cas CiU, no treuen tot el profit que podrien treure del seu suport al govern. Curiosament, totes dues acusacions surten de veus qualificades del socialisme. En què quedem?