Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Juan José Ibarretxe

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Pla Ibarretxe (30)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
José Antonio Ardanza (29)
José María Aznar (620)
Juan José Ibarretxe (195)
Xabier Arzalluz (60)
Entitats Entitats
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Euskal Herritarrok (92)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Nacionalista Basc-Eusko Alkartasuna (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àlaba (18)
Vitòria / Gasteiz (País Basc) (35)
15 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Juan José Ibarretxe
País Basc
Juan José Ibarretxe va néixer a Laudio (Llodio, Àlaba) el 15 de maig de 1957 i va irrompre al primer pla de l’escena política el 1998 quan el PNB el va nomenar candidat a lehendakari per substituir José Antonio Ardanza. Tímid, discret, humil i sense carisma, les males llengües asseguraven que Xabier Arzalluz va impulsar la seva candidatura perquè era un home dòcil, callat, manejable i, alhora, extremadament treballador i voluntariós.

Malgrat exercir de vicelehendakari en els tres anys anteriors, Ibarretxe era pràcticament un desconegut fins al 1998. Durant la campanya electoral que el duria a formar govern, va deixar el protagonisme electoral als pesos pesants del partit i es va dedicar a defensar reiteradament la integració de tots els bascos en un projecte de futur comú.

Ibarretxe, però, tenia a les seves espatlles una brillant i dilatada carrera política. Amb només 26 anys ja era alcalde de la seva població natal pel PNB. Més tard va ser membre de les Juntes Generals d’Àlaba, parlamentari basc i conseller d’Economia i Hisenda. Des d’aquest càrrec va destacar com a negociador del concert econòmic amb el govern espanyol i de l’acord per garantir la investidura d’Aznar el 1996. Tot i el seu caràcter introvertit, els seus contrincants asseguraven que sabia treure les urpes quan es tractava de defensar les seves posicions. Era tenaç, constant i podia arribar a ser molt dur quan li convenia, característiques que s’avenien perfectament amb la seva gran afecció: el ciclisme, on també havia demostrat ser un gran corredor de fons. La seva gran passió, però, era la família. Casat i amb dues filles, cada cop que podia ascendir en la seva carrera el partit havia de fer tota mena d’esforços per convèncer-lo, ja que no volia que per la seva feina es produïssin grans canvis familiars, com el de deixar la casa de tota la vida a Laudio per anar a viure a Vitòria, seu del govern basc.

Ibarretxe va arribar a la lehendakaritza en plena treva d’ETA i ho va fer més com a gestor que com a líder polític. Ell era un home de números. Havia estudiat ciències econòmiques i empresarials a la Universitat del País Basc i sempre havia destacat més com a gestor que no pas com a ideòleg. D’origen castellanoparlant, va començar a estudiar l’euskera de gran, quan el seu creixent paper dins del govern de Vitòria li exigia el coneixement de la llengua pròpia del país. Es va estrenar com a lehendakari el 2 de gener de1999 amb un discurs en un euskera absolutament correcte. La constància i capacitat d’esforç que havia demostrat per aprendre la llengua li caldria també, de ben segur, per fer front a la difícil tasca política que hauria d’encarar des del palau d’Ajuria Enea.

Com a lehendakari va tenir un mandat molt complicat, ja que l’escenari que s’havia dibuixat amb el pacte de legislatura signat entre el PNB i EA, al govern, i Euskal Herritarrok, que oferia suport parlamentari, se’n va anar en orris el 3 de desembre de 1999 quan ETA va trencar formalment la treva i va iniciar una escalada de violència sense precedents. Com a conseqüència de la nova situació, Ibarretxe va haver de trencar amb EH i es va quedar sense suport parlamentari suficient per governar, enmig d’un clima de confrontació oberta entre els partits d’àmbit basc i els d’àmbit espanyol, que demanaven reiteradament la convocatòria d’eleccions avançades. Després de mesos de tensió i sense haver pogut aprovar els pressupostos per al 2001, el 20 de febrer de 2001 va anunciar eleccions anticipades per al 13 de maig de 2001, eleccions que va guanyar la coalició PNB-EA. El 12 de juliol, va ser reelegit lehendakari amb els 33 vots del PNB-EA i els 3 d’IU-EB, que li van arribar de manera inesperada i que posteriorment van fer que, per primer cop, un representant d’aquesta força política entrés al govern basc.

La següent legislatura va ser també molt complicada a causa de la tensió creixent entre el govern basc i l’espanyol i del precari suport de què disposava al Parlament, ja que el seu futur estava condicionat per l’abstenció dels diputats de l’esquerra abertzale. Malgrat tots els obstacles, Ibarretxe va aconseguir tirar endavant un projecte de nou estatut que configurava Euskadi com un estat lliure associat a Espanya. A principis de 2005, aquest projecte d’Estatut, popularment conegut com a Pla Ibarretxe, va ser rebutjat pel Congrés dels Diputats amb els vots del PSOE i el PP que es va negar ni tan sols a prendre’l en consideració al·legant que era anticonstitucional. Davant el bloqueig de la situació, el lehendakari va decidir convocar noves eleccions esperant que el resultat fos un clam popular de suport al seu programa rebutjat per Madrid. Però les eleccions del 17 d’abril van estar marcades per la presentació de la llista abertzale EHAK que va aconseguir 9 diputats i que va reduir encara més la representació del tripartit que donava suport al govern fins a 32 escons d’un parlament de 75. En aquestes condicions, Ibarretxe va aconseguir ser reelegit gràcies als vots de dues diputades d’EHAK, però el seu marge de maniobra seguia sent molt escàs ja que mantenia el compromís de no aliar-se amb l’esquerra abertzale fins que ETA no paralitzés les seves activitats. Semblava que només la decisió d’ETA d’abandonar les armes podia obrir un nou escenari.