Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
EI Museu Guggenheim, objectiu d'ETA

El funcionari de presons José Antonio Ortega Lara va tornar a casa seva després de 532 dies de captiveri

Eugenio Etxebeste, 'Antxon', arribant a Madrid

Incidents a Sant Sebastià durant la detenció dels membres de la mesa nacional de HB

Juan Mana Atutxa i Jaime Mayor Oreja, màxims responsables de la lluita contra el terrorisme

Manifestació a Barcelona contra l'assassinat de Miguel Àngel Blanco, amb els principals líders polítics

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Conflicte basc (540)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Arnaldo Otegi (70)
Asiar Ormazabal Lizeaga (1)
Cosme Delclaux (7)
Daniel Villar Enciso (1)
Domingo Puente Martín (1)
Eugenio Etxebeste (4)
Eugenio Olaziregi Borda (1)
Felipe San Epifanio (2)
Francisco Arratíbel (1)
Francisco Javier Gallaga Ruiz (1)
Francisco Javier Gómez Elósegui (1)
Gaika Gaztelumendi (1)
Gregorio Ordóñez (6)
Idoia Martínez García (1)
Igor Urrestarazu (1)
Iñaqui Aldecoa (1)
Iñigo Iruin (1)
Jaime Mayor Oreja (90)
Jon Idigoras (10)
José Agustín Cuesta Abril (1)
José Antonio Ortega Lara (15)
José Antonio De la Hoz (1)
José Antonio Ardanza (29)
José Luis Urrusolo Sistiaga (3)
José Luis Caso Cortines (3)
José Luís Álvarez Santacristina (3)
José Luis Mitxelena Berasarte (2)
José María Elosua (1)
José Miguel Bustinza (1)
José Miguel Goroztiza (1)
José Ramón Naveiro Gómez (1)
Juan José Rosón (2)
Juan Manuel Soares Gamboa (3)
Luís Andrés Samperio Sañudo (1)
María Jesús Arriaga (1)
Miguel Ángel Blanco (22)
Modesto Rico Pasarín (1)
Rafa Díez Usabiaga (4)
Rafael Martínez Emperador (1)
Ramón Aldasoro Mangunacelaya (2)
Rufino Arriaga Arruabarrena (4)
Txema Aguirre (1)
Entitats Entitats
ELA (4)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Euskal Herritarrok (92)
Herri Batasuna (107)
Languileen Abertzaleak Baztordeak (12)
Museu Guggenheim de Bilbao (11)
Partit Popular (1639)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Unión de Centro Democrático (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
França (306)
Mèxic (64)
Navarra (24)
Alcalá de Henares (Madrid) (12)
Bilbao (Biscaia) (77)
Bretanya (4)
Ermua (Biscaia) (5)
Errenteria (Guipúscoa) (7)
Granada (9)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Sant Sebastià / Donosti (País Basc) (70)
Tolosa (Guipúscoa) (9)
61 lectures d'aquest article
39 impressions d'aquest article
Tots contra ETA
País Basc
L’any 1997 el rebuig contra ETA va assolir els nivells més alts dels 30 anys història de l’organització, mentre ETA emprenia una nova estratègia centrada en l’assassinat de regidors del Partit Popular, tan bascos com d’altres punts de l’estat. Precisament l’assassinat d’un regidor de 29 anys del Partit Popular d’Ermua, Miguel Angel Blanco Garrido, el 12 de juliol de 1997, va generar grans manifestacions a tot l’estat, destacant el més d’un milió de persones concentrat a Madrid i a Barcelona l’endemà de l’assassinat. En total es van mobilitzar uns 4 milions de persones en diferents actes de protesta que havien començat a Ermua el 10 de juliol en conèixer-se les amenaces de mort d’ETA contra Miguel Angel Blanco Garrido, si el govern no accedia a l’immediat trasllat dels presoners d’ETA a presons d’Euskadi.

D’altra banda, la condemna dels 23 membres de la Mesa Nacional d’Herri Batasuna per col·laboració amb banda armada l’1 de desembre de 1997, acusats d’haver difós un vídeo d’ETA durant la campanya electoral del 1996 va marcar també un punt d’inflexió, en la mesura que entrava penalment en les relacions entre ETA i els representants polítics d’HB.

Els casos de connexions i complicitats entre ETA i HB venien de lluny. Entre 1982, l’any de formació de la coalició, i 1990 havien estat detinguts Iñaki Aldecoa, Felipe San Epifanio, José Maria Elosúa i José Antonio de la Hoz, mentre que Rafael Díez Usabiaga, Iñigo Iruin, Jon Idígoras o José Miguel Goroztiza havien estat investigats en relació a diferents causes, sense que hi hagués hagut condemna. En tots els casos, però, mai s’havia posat en qüestió la pràctica col·lectiva de la coalició, sinó que s’havia actuat contra actuacions delictives d’alguns dels seus membres.

La sentència emesa pel Tribunal Suprem, que condemnava a cadascun del 23 membres de la direcció d’HB a 7 anys de presó, era la primera que dictava ordre de presó per a la cúpula d’una organització política, si bé els jutges els van absoldre de les acusacions de pertinença a banda armada o d’apologia del terrorisme. La sentència aclaria que el delicte pel qual es condemnava als dirigents d’HB no tenia res a veure amb la llibertat d’expressió, sinó que entrava en el terreny de la col·laboració amb banda armada. L’empresonament dels 23 membres de la Mesa d’Herri Batasuna va haver de fer-se per la força, com ja s’havien realitzat anteriorment les detencions prèvies a la vista. Tots ells van ingressar a presons d’Euskal Herria. En acabar l’any, encara estava pendent l’elecció dels seus substituts, si bé Arnaldo Otegi, un antic membre d’ETA p-m, que havia participat en algunes negociacions amb el desaparegut ministre d’Interior d’UCD, Juan José Rosón, es prefigurava com el nou home fort de la coalició.

Des del punt de vista policial, al 1997 van ser detinguts un total de 88 membres d’ETA. La major part d’aquestes detencions van ser fruit de la col·laboració internacional impulsada des del govern espanyol, que es va traduir en la captura de 50 membres d’ETA a França, 2 a Alemanya i 1, Ramon Aldasoro, als Estats Units, que era la primera de tota la història. També va haver-hi un total de 9 extradicions i expulsions, 4 procedents de Mèxic, 2 de França i 3 de la República Dominicana. Aquesta darrera operació va ser especialment significativa ja que entre els extraditats hi havia Eugenio Etxebeste Arizkuren, Antxon, representant d’ETA a les converses d’Alger del 1989 i considerat, des llavors, com un dels homes clau per a qualsevol procés negociador.

El balanç general de material sostret a l’organització, tant a França com a Espanya, fou de 23 armes curtes, 16 armes llargues, 26 granades, 66 elements per a explosius, 11 carregadors, abundant munició i 290 quilograms d’explosius, 33 milions de pessetes, 6 vehicles, considerable documentació falsa, matrícules, abundant munició i manuals per a fer bombes.

Les operacions policials més destacades van ser la del 6 de novembre a La Rochelle, França, amb la detenció dels dirigents d’ETA Idoia Martínez García i José Ramón Naveiro Gómez, i la practicada el 26 de novembre a Brest, a la Bretanya francesa, contra dos integrants del comando Madrid, Asiar Ormazábal Lizeaga i Francisco Javier Gallaga Ruiz. Altres detinguts destacats van ser José Luis Urrusolo Sistiaga, Igor Urrestarazu, José Ramon Naveiro, Rufino Arriaga, Maria Jesus Arriaga i Francisco Javier Gallaga.

A l’estat espanyol, el nombre de sospitosos de pertànyer a ETA detinguts va ser de 35. La policia va desmantellar un total de 22 grups de suport a l’organització al País Basc i Navarra (grups Y), que involucraven 103 persones, a les que la policia considerable responsables d’haver provocat danys als carrers d’Euskadi per un valor superior als 1.000 milions de pessetes en les seves accions habituals de crema de locals, autobusos, contenidors, papereres i mobiliari urbà pels carrers.

Entre els mesos de juliol i setembre, les forces de seguretat van anunciar el desmantellament de 7 pisos francs i la desarticulació dels comandos Araba, Goierri i Biskaia. Dos dels integrants d’aquests darrer comando, José Miguel Bustinza i Gaika Gaztelumendi, van resultar morts.

Però el gran èxit policial de l’any va ser l’alliberament del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara, que es va produir l’1 de juliol de 1997 després de 532 dies de segrest. El funcionari havia estat tancat en un habitacle de 3 metres de llargada per 1,80 metres d’alçada i 2,5 d’amplada i en el moment del seu alliberament pesava 23 quilograms menys i presentava una atròfia muscular, una gran desnutrició i un deteriorament físic i psíquic important, a més d’una diarrea crònica a conseqüència de la dieta de només fruita i verdura a que havia estat sotmès. El mateix dia, l’organització també va deixar anar l’empresari Cosme Delclaux, segrestat durant 232 dies, prèvia concertació del pagament d’un rescat d’uns 1.000 milions de pessetes.

El balanç de víctimes d’ETA va ser de 13 persones, la majoria mortes en accions directament adreçades a menar la seva eliminació pel sistema del tret al clatell o la bomba adosada al cotxe. Entre els 13 morts, 8 més que a l’any anterior, destacaven dos regidors del Partit Popular d’Euskadi, Miguel Angel Blanco i José Luis Caso, assassinat a Errenteria l’11 de desembre de 1997, que, des la mort a Donostia del dirigent basc del Partit Popular, Gregorio Ordóñez, el 1995, van ser les primeres víctimes de l’estratègia d’ETA contra el partit que ostentava el govern de l’estat.

El 14 d’octubre va morir a Bilbao l’ertzaina Txema Aguirre que va frustrar un atemptat contra els reis i els principals representants del govern espanyol i basc, que ETA havia organitzat pel dia 18, amb motiu de la inauguració del museu Guggenheim a Bilbao. Les altres deu víctimes van ser: el gener, el tinent coronel de l’exèrcit Jesús Agustín Cuesta Abril a Madrid i el dependent Eugenio Olaziregi Borda a Donostia; al febrer, el perruquer Domingo Puente Martín a Granada, el magistrat Rafael Martínez Emperador a Madrid, l’empresari Francisco Arratíbel a Tolosa i el policia Modesto Rico Pasarín a Bilbao; al març, el funcionari Francisco Javier Gómez Elósegui a Maturtene i el policia Luis Andrés Samperio Sañudo a Bilbao; al maig el guàrdia civil Juan José García a Bilbao i al setembre, el policia Daniel Villar Enciso a Basauri.

El 1997, la política a Euskadi va tenir un abans i un després de l’assassinat de Miguel Angel Blanco Garrido, que va provocar el fort aïllament d’Herri Batasuna, a qui la resta de partits van fer el buit, fins al punt d’haver d’abandonar el govern d’algunes corporacions municipals on governava en coalició. Aquest aïllament es va veure reforçat per l’empresonament de tota la mesa nacional d’Herri Batasuna.

Després de la sentència de l’1 de desembre, els sectors abertzales van desconvocar una vaga general prevista i una manifestació de suport a HB planejada pel 6 de desembre. Era el primer cop que l’entorn d’Herri Batasuna feia marxa enrera davant la manca de suport popular a les seves iniciatives i es decidia a explorar camins alternatius de col·laboració amb d’altres forces polítiques, sindicals i associatives basques.

Però, les constants accions d’ETA i les tensions generades dins d’Herri Batasuna van deixar molt poc espai a d’altres iniciatives que no fossin les manifestacions de rebuig a la violència terrorista o la condemna dels seus atemptats, que va ser molt contundent per part de tots els sectors. “ETA se’n riu del nostre poble” havia dit el lehendakari José Antonio Ardanza. “Mateu-me d’una puta vegada” havia cridat José Antonio Ortega Lara als seus alliberadors, confonent-los amb els etarres. “ETA, aquí tens el meu clatell”, corejaven els manifestants a les multitudinàries manifestacions de rebuig per la mort del regidor d’Ermua.

També va semblar que en l’entorn més immediat d’ETA, alguna cosa començava a moure’s. La mort de Miguel Angel Blanco va provocar, per primer cop en molts anys, la denúncia del terrorisme feta per un sector del col·lectiu de 502 presoners etarres (341 de penats, 125 de preventius i 36 de mixtos) distribuïts en 59 presons de l’estat. Van destacar particularment les declaracions fetes per José Soares Gamboa, acusant la direcció d’ETA de criminal i d’haver perdut completament el nord de la causa basca. Alguns exdirigents de l’organització, com José Luis Álvarez Santacristina, Txelis, antic número 2 d’ETA, o José Luis Urrusolo Sistiaga, excap dels comandos Madrid, Barcelona i itinerant, van defensar la promulgació “d’una treva àmplia i duradora”, alhora que reivindicaven la creació d’un tercer espai nacionalista al voltant dels sindicats ELA (proper al PNB) i LAB (proper a HB).

En acabar l’any, però, l’assassinat de José Luis Caso, va demostrar que poca cosa havia canviat en l’actuació d’ETA, que continuava practicant l’estratègia inaugurada el 1995 de “posar l’estat contra les cordes”, fent pagar als representants del partit en el poder el preu més alt possible en vides humanes i interessos, per crear desmoralització i plantar cara al govern del Partit Popular, al que acusava de practicar una política genocida envers el poble basc.

Una de les actuacions de l’estat més denunciades pels grups propers a ETA va ser durant el 1997, la dispersió dels seus presos en presons espanyoles allunyades d’Euskadi. La comissió de drets humans del Parlament basc va intentar obrir una nova via negociadora en aquest camp quan el 19 de novembre es va reunir amb el dirigent d’ETA Juan Lorenzo Lasa Mitxelena a la presó Alcalà Meco, que es va negar a considerar qualsevol mena de contrapartida que facilités el reagrupament dels presos.

La comissió va ser rebuda l’endemà pel ministre de l’Interior; Jaime Mayor Oreja, que només acceptava d’estudiar el reagrupament d’alguns presos molts concrets i sempre des d’una perspectiva de tractament individualitzat. El 8 de desembre, el ministre de l’Interior va decidir el trasllat de 15 presoners d'ETA a penals més propers al País Basc (6 a Euskadi i Navarra, 3 a Logronyo i 6 a la península). També va facilitar el pas al tercer grau de dos reclusos d’ETA interns a Nanclares. Amb aquesta iniciativa, ja eren 58 els presos d'ETA que Interior havia acostat al País Basc des del mes de juny del 1996.