Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El primer número d'Egunero arriba al parlament basc on el llegeixen parlamentaris del PNB, AE i IU-EB.

Vídeos Vídeos
Setge al País Basc
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte basc (540)
Eleccions i processos electorals (1758)
Pla Ibarretxe (30)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Gorka Knörr (9)
Gorka Palacios Alday (4)
Ibon Fernández Iradi (7)
José María Aznar (620)
Joseba Egibar (14)
Josu Jon Imaz (30)
Juan José Ibarretxe (195)
Juan Luis Rubenacha (1)
Juan María Atutxa (47)
Kontxi Bilbao (4)
Xabier Arzalluz (60)
Entitats Entitats
Batasuna (130)
Diputació d´Àlaba (3)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Euskal Herritarrok (92)
Eusko Alkartasuna (167)
Herri Batasuna (107)
Izquierda Unida (222)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular d'Euskadi (28)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Plataforma Autodeterminaziorako Bilgunea (10)
Sozialista Abertzaleak (28)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Tribunal Superior de Justícia del País Basc (16)
Tribunal Suprem de l`Estat Espanyol (223)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
País Basc / Euskadi (267)
Biscaia (8)
Guipúscoa (18)
Bilbao (Biscaia) (77)
Ortuella (Biscaia) (2)
Sestao (País Basc) (1)
Vitòria / Gasteiz (País Basc) (35)
29 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Un any de setge
País Basc
El lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, va ser el gran protagonista de l’actualitat política d’Euskadi amb la presentació, el 26 de setembre del 2003, d’una proposta de nou Estatut, aprovada posteriorment, el 25 d’octubre, pel govern basc, que estipulava per al País Basc la categoria d’Estat associat a Espanya, amb un referèndum o consulta previs el 2005, independentment del consentiment preceptiu de les Corts espanyoles que estipulava la Constitució. Aquest projecte, conegut com a Pla Ibarretxe, preveia un poder judicial autònom, que tindria com a cúspide el Tribunal Superior de Justícia del País Basc, a més de la creació del Consell Judicial Basc, tot i reconèixer competències al Tribunal Constitucional i als tribunals europeus. També proposava una veu pròpia per a Euskadi a les institucions europees i noves polítiques institucionals basques exclusives en hisenda, habitatge, transports, polítiques econòmiques, socials, sanitàries i lingüístiques.

La resposta immediata del govern espanyol va ser la presentació d’un recurs davant del Tribunal Constitucional, al qual va donar suport implícit el PSOE en manifestar el seu rebuig absolut a la iniciativa basca. El president del govern espanyol, José María Aznar, va qualificar aquesta acció com l’inici d’una dura batalla legal i judicial contra el pla perquè era “un intent de ruptura oberta amb la Constitució, un frau a la llei, un atac a la convivència i una fallida dels procediments i les formes que la carta magna preveu en la seva reforma.” Uns dies abans de la presentació del recurs al Constitucional, la Diputació d’Àlaba, governada pel PP, ja n’havia presentat un de seu davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, emparant-se en dos defectes de forma del Pla Ibarretxe i, a final d’any, el govern espanyol va impulsar, a més, una reforma del Codi penal, mitjançant esmenes al Senat, que havia de permetre penar la convocatòria de referèndums il·legals amb condemnes de fins a cinc anys de presó.

La virulència institucional contra el Pla Ibarretxe era, però, l’episodi final d’un conjunt d’accions i disputes entre els governs espanyol i basc i entre la legalitat espanyola i la societat basca. Així, el 17 de març del 2003, la sala especial del Tribunal Suprem espanyol va votar per unanimitat la il·legalització de Batasuna en la que era la primera aplicació de la reformada llei de partits que PP i PSOE havien aprovat l’any anterior. La sala especial va decidir per unanimitat estimar íntegrament les demandes presentades pel govern espanyol i el ministeri fiscal contra Batasuna, amb aquesta i altres denominacions, com Euskal Herritarrok o Herri Batasuna, fet que en va comportar la dissolució i eliminació del registre de partits polítics. En la sentència que el tribunal va emetre el 23 d’abril del 2003, s’argumentava que les tres formacions eren “el complement polític d’ETA” i que la seva il·legalització buscava “protegir la democràcia”. La mesura, que també va representar l’embargament dels béns de la formació, va desencadenar un agre enfrontament entre el govern espanyol i el govern basc i entre el PP i el PNB, i va fer que, per emetre la sentència, el Tribunal Suprem hagués hagut de desestimar primer un recurs presentat per l’executiu basc contra la llei de partits, que va ratificar definitivament. En sintonia, i aprofitant les noves relacions internacionals fetes pel govern Aznar durant la guerra de l’Iraq, Batasuna, a més, va ser inclosa, com a part d’ETA, en la llista d’organitzacions terroristes confeccionades pels Estats Units i la Unió Europea. Al final del procés, els abertzales només van poder conservar el reducte parlamentari de Sozialista Bertzaleak, sobre el qual, en finalitzar l’any, encara hi havia l’ordre del Suprem espanyol per a la seva dissolució, que el president de la cambra basca, Juan María Atutxa, es va negar a dur a terme. Això li va reportar, juntament amb altres membres de la mesa (Gorka Knörr, d’EA, i Kontxi Bilbao, d’EU-IU), un acarament amb la justícia amb amenaça de presó inclosa, que es va concretar en la citació judicial del 3 de desembre. Aquell dia van comparèixer els tres implicats, emparats per centenars de persones, entre les quals figuraven els principals dirigents del PNB, EA i EU-IU. Concretament, el llavors encara president del PNB, Xabier Arzallus, va declarar que “la condemna del president del Parlament basc és una glòria perquè suposa un acte d’opressió incalculable que ens ajuda a continuar endavant, lluitant per la llibertat i contra l’opressió.” Cap a final de desembre, el PNB va elegir Josu Jon Imaz per substituir Arzallus en la presidència del partit, que havia exercit des del 1980, en detriment de la candidatura de Joseba Egibar Imaz es va imposar a Egibar per un vot, provinent de Pamplona.

Finalment, les decisions de la justícia espanyola van impedir que les formacions abertzales poguessin presentar-se a unes eleccions per primer cop en la història de la democràcia espanyola, amb motiu dels comicis municipals del maig. A la cita del 1999, EH havia aconseguit molt bones posicions i, malgrat el daltabaix de les eleccions al Parlament de Vitòria, comptava encara amb un gran suport social, el qual, sense èxit, va determinar els seus responsables a organitzar una nova plataforma, AuB, complint el requisit legal de les 50.000 signatures necessàries. Tot i així, la sentència del Suprem es va fer extensiva a AuB, que no va poder competir electoralment, si bé va recomanar el vot nul al seu electorat. A les eleccions, la il·legalització de l’entorn Batasuna i la confrontació amb el Partit Popular van contribuir a millorar els resultats electorals del PN-EA, que va aconseguir la majoria absoluta a Biscaia i Guipúscoa i ser la formació més votada a Vitòria. Els populars es van mantenir a la Diputació amb el suport del PSE-EE. Als municipis, el PNB i EA van consolidar la majoria a Bilbao i a les alcaldies de tradició socialista, com Biscaia, Sestao o Ortuella, a més de vèncer en localitats que havien estat governades fins llavors per l’esquerra abertzale, les llistes de les quals havien estat invalidades.

El 2003 també es va caracteritzar a Euskadi per la baixa intensitat dels atemptats d’ETA, així com de les accions de kale borroka, a més de per una intensa activitat policial, espanyola i basca. Entre els fets més destacats va haver-hi la detenció, a final d’any a França, d’Ibon Fernández, Susper, i de Gorka Palacios, Alday, en el que representava la caiguda de l’aparell militar de l’organització, i es va produir tot seguit la caiguda del cap logístic d’ETA, Juan Luis Rubenacha, Iñigo Viejo.