Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Alfons Cucó

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alfons Cucó (3)
Entitats Entitats
Partit Socialista del País Valencià (143)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
València (Comunitat Valenciana) (280)
145 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Alfons Cucó (1941-2002)
País Valencià
El 26 d´octubre del 2002 va morir a València el polític i historiador Alfons Cucó i Giner, víctima d´un càncer. Cucó havia estat un dels màxims representants de l´esquerra antifranquista valenciana i, com a tal, va ser un dels membres fundadors del Partit Socialista del País Valencià, juntament amb el català Ernest Lluch, amb qui l´havia unit una gran amistat.

Tanmateix, la tasca feta per Cucó no es va limitar al vessant polític, sinó que com a estudiós va excel·lir en el coneixement de la realitat històrica i les contradiccions vigents en la societat valenciana. Justament hi va fer referència quan va abandonar la militància al PSPV i es va inscriure en el corrent de Valencians pel Canvi. Amb tot, el seu tarannà obert i afable li va valer el reconeixement global de la intel·lectualitat valenciana, que hi identificava el precursor d´un nou valencianisme de futur.

Nascut el juliol del 1941 a València, Cucó es va doctorar en filosofia i lletres el 1970 a la Universitat de València. Resistent antifranquista destacat ja en els anys d´universitat, va ser membre fundador del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i va ser dels dirigents que van negociar la fusió amb el PSOE el 1978.

Va ser senador del PSPV-PSOE el 1979, 1982 i 1986. Entre 1983 i 1989, Alfons Cucó va presidir la Comissió Espanyola d´Ajuda al Refugiat i va detenir la vicepresidència de la delegació espanyola en el Consell d´Europa i a la Unió Europea Occidental.

Als anys noranta va abandonar el PSPV i va adoptar una posició molt crítica amb la línia de seguidisme del PSOE que practicava la direcció de Joan Lerma; va passar a formar part de la plataforma Valencians pel Canvi, que aplegava diferents corrents d´esquerra nacionalista i que va presentar la seva candidatura a les legislatives del 2000.

L´obra de Cucó es compon principalment d´assajos sobre història contemporània del País Valencià: Aspectes de la política valenciana en el segle XIX; El valencianisme polític (1874-1936), publicada per primer cop el 1971 i reeditada el 1999; Republicans i camperols revoltats (1975), premi Joan Fuster dins dels Premis Octubre, i Sobre la ideologia blasquista (1979). Segons els coneixedors de la seva obra, el seu testament polític i acadèmic se sintetitza a Roig i blau, una aproximació en profunditat a la transició valenciana.

Casat i pare d´una filla, el 1998 havia guanyat la càtedra d´història contemporània de la Universitat de València.