Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Resultat de les eleccions del 2003 a les Corts Valencianes.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
País Valencià (525)
Personatges Personatges
Alejandro Font de Mora (31)
Eduardo Zaplana (164)
Enric Moreras (19)
Esteban González Pons (13)
Francisco Camps (177)
Gemma Amor (2)
Gerardo Camps (9)
José Luis Olivas (16)
Julio de España (3)
Maria Josep Amigó (2)
Miquel Peralta (2)
Pasqual Maragall (676)
Rita Barberà (46)
Víctor Campos (9)
Entitats Entitats
Acadèmia Valenciana de la Llengua (52)
Bloc Nacionalista Valencià (78)
Copa Amèrica de Vela (8)
Esquerra Verda-Iniciativa pel País Valencià (5)
Fundació Consolat del Mar (1)
Parlament de València (77)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (53)
Partit Socialista del País Valencià (143)
Unió Valenciana (53)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
Manises (València) (4)
València (Comunitat Valenciana) (280)
41 lectures d'aquest article
Camps a la Generalitat
País Valencià
Les eleccions municipals i a les Corts Valencianes convocades per al 25 de maig del 2003 van consagrar els canvis registrats en el poder l’any anterior, quan el fins llavors president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va marxar a fer de ministre de Treball i Afers Socials a Madrid i va deixar la presidència de la Generalitat en mans de José Luis Olivas i la candidatura electoral del 2003 a càrrec del fins llavors delegat del govern espanyol al País Valencià, Francisco Camps, tot mantenint Zaplana, però, la presidència del Partit Popular del País Valencià.

No hi va haver sorpreses, i el 25 de maig Camps va revalidar la majoria absoluta del PP a les Corts Valencianes amb el 46,92% dels vots i 48 escons, mentre que el PSPV-PSOE incrementava en un diputat la representació parlamentària, en passar de 35 diputats a 36, i l’Entesa mantenia els 5 diputats que ja tenia. Els altres dos partits que presentaven candidatures a les Corts, Unió Valenciana (UV) i el Bloc-Esquerra Verda (Bloc-EV), no van aconseguir disposar de representació parlamentària.

Pel que fa a les municipals on es van elegir els alcaldes i regidors que havien de governar les 541 poblacions valencianes, Rita Barberà també va revalidar la majoria popular a la capital, en aconseguir 19 regidors, per 12 del PSOE i 2 de l’Entesa, alhora que el partit també l’aconseguia a Castelló i Alacant.

Francisco Camps va prendre possessió del càrrec de president el 20 de juny, i va anunciar una remodelació a fons del govern valencià, que va suposar un canvi de conselleria per a alguns antics responsables governamentals i el nomenament de sis nou consellers: Esteban González Pons, fins llavors portaveu del PP al Senat, va assumir la cartera d’Educació i Cultura; Gerardo Camps va cessar com a secretari d’Estat de Seguretat Social per prendre la Economia, Hisenda i Treball; Alejandro Font de Mora, responsable de campanya de Camps i exportaveu del grup parlamentari popular, va fer-se càrrec de la conselleria de Presidència, a més d’exercir de portaveu del govern; l’alcalde d’Alcoi, Miguel Peralta, es va incorporar a la direcció de la conselleria d’Indústria, Comerç i Turisme; Gemma Amor, fins llavors directora general de Coordinació de Projectes, va passar a dirigir Agricultura; i Víctor Campos, vicepresident segon de la Diputació de Castelló, va ser elegit per controlar Justícia i Administracions Públiques.

En la presa de possessió, Camps va deixar clar un canvi d’estil en la governació que iniciava, va posar de manifest el seu coneixement matern del valencià i va anunciar la represa de les tasques de reforma de l’Estatut que Zaplana havia anunciat diverses vegades, però mai no havia emprès del cert. Camps també va voler posar de manifest la sintonia entre comunitats de l’àmbit mediterrani governades pel Partit Popular i va iniciar una aproximació a Matas, amb qui el mes de setembre va acordar la instauració d’“un marc estable de cooperació” entre el País Valencià i les illes Balears, que va fructificar en la creació de la Fundació Consolat del Mar, destinada a reforçar els lligams culturals i territorials entre totes dues comunitats. Entre els acords més de trenta acords establerts, destacaven els de matèria turística, empresarial, energètica, sanitària, cultural, social, pesquera, mediambiental i d’interior, però no en figurava cap de lingüística.

Tot i així, Camps, obviant la resta de territoris de l’antiga Corona d’Aragó, va insistir en la necessitat de “recuperar els nexes d’unió entre balears i valencians i de recordar una història comuna per rememorar el que hem sigut i saber el que som i el que serem” En tot cas, la iniciativa va ser llegida en mitjans polítics com una resposta a la formulada pel llavors candidat del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, d’articular una euroregió política i econòmica als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Així, Camps i Matas van assenyalar les diferències entre les dues iniciatives i van qualificar la pròpia d’“ajustada al marc constitucional establert”, i la de Maragall, d’“irresponsable” i “electoralista”.

En qüestions lingüístiques, Camps va autoritzar l’aprovació, per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), d’una declaració institucional en què instava els càrrecs públics a fer servir el valencià per donar exemple als ciutadans. La declaració incloïa onze mesures “urgents” per posar en pràctica el Pacte pel Valencià del 2001, signat pel PP i el PSPV i que havia donat lloc a la constitució de l’Acadèmia, amb el vistiplau de l’administració Zaplana. En el document de l’AVL també se sol·licitava que es reconegués el títol de llicenciat en Filologia Catalana per acreditar el coneixement del valencià en oposicions docents i que s’exigís el coneixement del valencià a tots els funcionaris públics, a més que la Ràdio Televisió Valenciana s’incorporés també a les tasques de “foment de la llengua”. L’AVL demanava un suport institucional clar als programes d’escolarització en valencià, i professorat bilingüe que s’assegurés l’aprenentatge en valencià a la universitat.

La proposta va ser ben rebuda pels sectors valencianistes, tot i dubtar de la seva viabilitat per manca de compromís institucional, com demostrava el fet que el nou president de les Corts Valencianes, Julio de Espanya, s’hagués negat a emprar el valencià durant l’acte de constitució de la cambra. Entre aquests sectors, va destacar durant l’any la celebració, el mes d’octubre, del congrés extraordinari del Bloc Nacionalista Valencià (BNV), que va servir per elegir el candidat continuïsta, Enric Morera, com a nou secretari general de la formació. Morera va aconseguir dos vots més que la candidata renovadora, Maria Josep Amigó, que va donar per bona l’elecció, tot i que els estatuts del Bloc li haurien permès d’anar a una segona volta davant la manca de majoria. En el discurs de confirmació, Morera va dir que la seva prioritat era cohesionar encara més el grup i va oferir al president sortint, Pere Mayor, de seguir exercint un paper important en el partit. Per Morera, el primer repte de la formació era superar el llistó dels 60.000 vots en les eleccions generals del 2004 per arribar a tenir representació.

A banda de l’actualitat política, la notícia de l’any al País Valencià va ser l’elecció, el 26 de novembre, de la ciutat de València com a seu de la 32a Copa Amèrica de Vela del 2007, la competició nàutica més important del món. S’esperava que la competició contribuiria a donar a València i al conjunt del país un gran prestigi mundial i que tindria un impacte econòmic de 1.500 milions d’euros i la creació de més de 10.000 llocs de treball, així com que forçaria l’arribada del TGV des de Madrid tres anys abans del previst. També havia de suposar l’ampliació de les línies de metro i la construcció d’una segona pista a l’aeroport de Manises, a més de la remodelació del port de la ciutat i la construcció de 3.000 habitatges.