Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Francisco Camps

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
País Valencià (525)
Personatges Personatges
Eduardo Zaplana (164)
Francisco Camps (177)
José Luis Olivas (16)
Entitats Entitats
Parlament de València (77)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (53)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
València (Comunitat Valenciana) (280)
18 lectures d'aquest article
Francisco Camps
País Valencià
El 25 de maig del 2003 el Partit Popular va revalidar la majoria absoluta a les Corts Valencianes amb el 46,92% dels vots i 48 escons. La victòria del PP no era cap novetat, però sí que les llistes anessin encapçalades per Francisco Camps.
El PP també va obtenir la majoria absoluta a Castelló i Alacant. Francisco Enrique Camps va ser investit el 18 de juny del 2003 president de la Genealitat de València per les Corts Valencianes.

Camps va néixer a València el 28 d’agost del 1962. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de València i va entrar en política a través de les Noves Generacions del PP, on va ocupar el càrrec de president “regional” i vicesecretari “nacional”, cosa que li va permetre ser membre de la junta directiva nacional del PP.

Després de les eleccions municipals del 26 de maig del 1991, en què va ser elegit regidor, va ser nomenat responsable de Trànsit de l’Ajuntament de València i president de l’Empresa Municipal del Transport de València. Reelegit a les eleccions del 28 de maig del 1995, va ser nomenat primer tinent d’alcalde, regidor delegat d’Hisenda i Patrimoni, i portaveu del grup popular, a més de president de la Comissió Municipal d’Hisenda.

El 1996 va ser nomenat coordinador de la campanya del PP al País Valencià a les eleccions espanyoles i va aconseguir l’escó del Congrés, en substitució de Rita Barberá, que es va convertir en alcaldessa de València.

El llavors president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, el va nomenar conseller de Cultura i Educació el 21 de febrer del 1997. Des d’aquest càrrec va tirar endavant el pla pilot de trinlingüisme i la llei valenciana de música. Però el seu pas per l’administració valenciana va ser curt. El 22 de gener del 1999 va ser nomenat secretari d’Estat per les Administracions Territorials del govern espanyol presidit per José María Aznar.

A les eleccions espanyoles del 12 de març del 2000 va ser elegit diputat per València, i el 5 d’abril va esdevenir vicepresident primer de la Mesa del Congrés dels Diputats. Al juny del mateix any, dins l’estructura del PP, va ser nomenat secretari de l’Àrea d’Acció Sectorial, i el 26 de gener del 2002, secretari executiu d’estudis i programes. El 5 d’abril del 2002 va ser nomenat delegat del govern espanyol al País Valencià, tres dies després va presentar la renúncia a l’escó en el Congrés dels Diputats.

Des d’aquesta posició, va viure la renúncia d’Eduardo Zaplana com a president de la Generalitat Valenciana, el juliol del 2002, i l’accés a la presidència de José Luis Olivas. Des d’aquest moment va quedar clar que la presidència d’Olivas era transitòria i que Camps seria el nou home fort del PP valencià i el candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 25 de maig del 2003. Així ho va demostrar el fet que en el Congés del PP valencià de l’1 de novembre del 2002, Camps fos elegit secretari general, mentre que Zaplana passava a ser president.

Malgrat ser considerat, inicialment, un home de Zaplana, Camps va anar consolidant el seu poder, especialment després d’accedir a la presidència de la Generalitat, des d’on va impulsar polítiques renovadores que li van valdre una tensió creixent amb l’expresident valencià.