Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Eduardo Zaplana, José Maria Aznar, Carlos Fabra i Ana Botella en un acte del Partit Popular de València

Articles dependents
Eduardo Zaplana
Joan Lerma
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Escàndols polítics (441)
País Valencià (525)
Partits polítics i entitats (1853)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Agustí Navarro (2)
Ciprià Císcar (16)
Eduardo Zaplana (164)
Eugeni Burriel (1)
Jaume Nomdedeu (1)
Joan Lerma (35)
José Maria Arraiz (1)
José María Aznar (620)
Juan Rodríguez Marín (1)
Juan Carlos Rivera (1)
Manuel Menargues Martínez (1)
María Consuelo Reyna (6)
Maruja Sánchez (1)
Rita Barberà (46)
Salvador Moll (1)
Vicent Pérez Devesa (1)
Vicent Conesa (1)
Vicente Sanz (5)
Entitats Entitats
Ajuntament de Benidorm (2)
Ajuntament de València (26)
Generalitat Valenciana (280)
Las Provincias (12)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (53)
Partit Socialista del País Valencià (143)
Pirotècnia Zambrano Caballer (1)
Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
Alacant (23)
Benidorm (Comunitat Valenciana) (10)
Orpesa (Castelló) (3)
45 lectures d'aquest article
83 impressions d'aquest article
L'ascens de Zaplana malgrat el 'cas Sanz'
País Valencià
El 23 de juny, el president provincial del Partit Popular (PP) a València, Vicent Sanz, home de confiança de l'alcalde de Benidorm i candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, dimitia després d'haver afirmat que es dedicava a la política per guanyar diners.

A causa d'aquest escàndol polític que va sacsejar el PP valencià abans de l'estiu, Zaplana va ser qüestionat com a presidenciable. Però la cimera dels líders dels conservadors valencians celebrada el 10 d'agost a Orpesa, que va comptar amb la presència del president del PP, José Maria Aznar, el va confirmar com a candidat. Tot i així, la crisi no es va tancar amb la dimissió de Vicent Sanz, ja que la dimissió de Zaplana com a alcalde de Benidorm va deixar aquest consistori ple de processos judicials suscitats per la seva gestió.

La crisi al sí del PP valencià va sorgir quan un votant anònim del PP va alertar la directora del diari Las Provincias, Maria Consuelo Reyna, que existia "un enregistrament magnetofònic de prop de 45 minuts en què es podia sentir la veu de Vicent Sanz i la d'una altra persona d'identitat desconeguda". En la gravació, Vicent Sanz declarava expressament la seva intenció d'enriquir-se ell mateix i d'enriquir la persona amb qui parlava, usant la seva responsabilitat en el Partit Popular i els futurs càrrecs que aconseguiria. Sanz va arribar a manifestar en els enregistraments que seria vice-president del Partit Popular a la comunitat valenciana.

La carta del votant anònim que va rebre Reyna explicava que la cinta magnetofònica que contenia la conversa "no és l'única gravació que existeix" i que hi havia persones, entre elles dirigents socialistes com ara Ciprià Ciscar i Joan Lerma, que coneixien els fets i l'existència dels enregistraments. Aquesta persona puntualitzava en la carta que la cinta podria ser utilitzada contra el PP, ja que donava peu a creure que hi havia un cas de corrupció, perquè Sanz recriminava també al seu interlocutor que, després d'haver pagat set milions de pessetes "en concepte de mordida" (comissió) per obtenir un contracte amb l'Ajuntament de Benidorm, no havia complert els "compromisos adquirits".

Durant el mes de maig, es va conèixer públicament la cinta reduïda de l'enregistrament. Per aquesta raó, abans que s'avancés en un altre mitjà de comunicació, Reyna va decidir publicar-ho. Després, alguns càrrecs del PP van reconèixer que havien sentit la gravació. Fins i tot, el secretari de conflictes, Juan Rodríguez Marín, va anunciar a la premsa que se'n faria públic un extracte.

Però, al cap d'uns mesos, ni el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, ni ningú no va admetre que havia sentit les cintes, i tothom va negar que existís.

Però la crisi va arribar al PP valencià, ja que havia estat qüestionada la gestió de Zaplana a l'Ajuntament de Benidorm com a alcalde. A partir del 17 de setembre va ser objecte d'una investigació judicial l'adjudicació dels mapes verd i sonor de la ciutat de Benidorm. Els deu regidors del grup municipal socialista van presentar una denúncia davant el jutjat de Benidorm per les presumptes irregularitats comeses en la contractació. L'oposició municipal considerava que l'actuació de la corporació i del seu alcalde, el líder popular i candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, podien ser acusats dels delictes de prevaricació i de maquinació per alterar el preu de les coses.

El titular del jutjat va admetre la denúncia i va citar els testimonis que havien proposat els denunciants, entre els quals hi havia l'alcalde Zaplana, els regidors populars Vicent Pérez Devesa i Salvador Moll, els enginyers Vicent Conesa i José Maria Arraiz, l'ex-president provincial del PP Vicent Sanz, l'ex-delegat del govern i llavors conseller Eugeni Burriel, i l'alcadessa de València, Rita Barberà.

Però aquesta no era l'única querella a què s'havia d'enfrontar Zaplana per la seva gestió al capdavant l'Ajuntament de Benidorm. Així, el 9 de juliol, Manuel Menargues Martínez, titular de la llicència municipal del mercat de venda ambulant de la ciutat, va presentar una denúncia per delicte de prevaricació contra Eduardo Zaplana, a causa del silenci administratiu, primer, confirmat després per una sentència de l'Audiència de València. Es reconeix a Menargues el seu dret per a la instal·lació i el funcionament d'un mercadet de 437 parades. El denunciant assegurava que l'alcalde impedia "el desenvolupament d'aquesta activitat".

També el 20 d'octubre, els advocats de la pirotècnia Zambrano Caballer van presentar un recurs contenciós administratiu davant la sala corresponent del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, per una demanda de tres milions de pessetes. Era el cost d'un castell de focs d'artifici disparat al Festival de la Cançó del 1992. L'Ajuntament va negar haver firmat el contracte, però no va poder negar que el castell s'havia encès.

Els onze jugadors del club d'handbol Alacant van presentar una reclamació contra el mateix club, l'Ajuntament de Benidorm i el seu alcalde perquè els devien un total de 18 milions de pessetes en concepte de salaris. El desembre del 1992, l'Ajuntament va assumir la gestió completa del club, així com el pressupost per cobrir les despeses fins al final de la temporada. L'1 de juny de 1994 es va fer l'acte de conciliació, sense arribar a cap acord

El regidor socialista de l'Ajuntament de Benidorm Agustí Navarro i el funcionari de confiança d'aquest grup Jaume Nomdedeu van interposar una demanda per la presumpta agressió dels policies locals adscrits com a personal de seguretat de la regidora trànsfuga Maruja Sánchez. El 10 de juny de 1993, el regidor i el funcionari havien estat agredits per l'escorta Juan Carlos Rivera. Nomdedeu va ser assistit de diverses ferides, i l'endemà va ser destituït per decret per Eduardo Zaplana.

Tot i aquest conjunt de denúncies i querelles, durant l'any, Zaplana va anar consolidant el seu paper de líder del Partit Popular i va obtenir un grau prou alt de reconeixement públic perquè les enquestes d'intenció de vot el situessin com a probable guanyador. Davant d'aquests sondejos, el president de la Generalitat Valenciana i futur candidat del Partit dels Socialistes del País Valencià (PSPV), Joan Lerma, va dir que el procés electoral no estava encara decidit i que esperava aconseguir el recolzament suficient per tornar guanyar.

Durant aquest temps, el PSPV no va estar al marge d'escàndols, com ara el de la distribució dels fons públics a cooperatives. Per Lerma, aquestes acusacions, “com que vénen del PP i més concretament de Zaplana, no tenen importància ni gravetat, ja que són falses". Lerma va manifestar en més d'una ocasió: "No em sento arrossegat per la corrupció."

Lerma va remarcar en diverses entrevistes que no pensava centrar la campanya electoral en els temes de corrupció, "no perquè tingui por o hagi d'amagar alguna cosa, sinó perquè no ens portaria enlloc". També va deixar clar que si el que es volia era entrar per aquesta via, "hi entrarem sense problemes", però considerava que calia plantejar a la societat "projectes i la forma de resoldre les preocupacions actuals per guanyar el futur".

Entre els canvis d'estratègia de Joan Lerma durant l'any cal assenyalar una posició més clarament nacionalista, que es va demostrar amb fets, com ara l'homologació dels títols de català i valencià a efectes de concursos públics, però també amb gestos: sense cap mena de dubte el 1994 va ser l'any en què el president de la Generalitat Valenciana va utilitzar la llengua pròpia de manera més continuada. Alguns analistes van assenyalar que aquesta estratègia de Lerma buscava remarcar el caràcter anticatalà del PP, amb l'esperança que aquest partit cometés algun excés que li fes perdre vots. En aquest sentit les filtracions sobre la possibilitat que el PP es plantegés desmembrar Alacant del País Valencià van provocar una forta campanya de reacció els últims mesos de l'any sota el lema: Alacant és important.