Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El president Zaplana va propiciar un acord sobre la composició de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Escàndols polítics (441)
Llengua catalana (1362)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Països Catalans (217)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Eduardo Zaplana (164)
Joan Ignasi Pla (43)
Mario Monti (23)
Miquel Navarro (2)
Entitats Entitats
Acadèmia Valenciana de la Llengua (52)
Bancaixa (13)
Caja de Ahorros del Mediterráneo (12)
Esquerra unida del País Valencià (66)
Generalitat Valenciana (280)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (53)
Partit Socialista del País Valencià (143)
Terra Mítica (16)
56 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
L’economia salva l’any
País Valencià
El 14 de setembre del 2000, tots els grups de les Corts valencianes van acordar per unanimitat crear una comissió específicament dedicada a impulsar una reforma de l’Estatut d’Autonomia per enfortir l’autogovern. Aquesta va ser la principal resolució adoptada en un debat de política general en el qual el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, va anunciar també una remodelació del seu govern i la creació de la nova conselleria d’Innovació i Competitivitat. Zaplana es va referir de nou al compromís assolit d’elevar el nivell d’autogovern del País Valencià durant la diada del 9 d’Octubre, si bé va rebre les crítiques dels partits d’oposició, bàsicament del secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, i del coordinador general d’Esquerra Unida al País Valencià, Joan Ribó, per no haver fet cap referència a la reforma de l’Estatut acordada pocs dies abans i per la manca de propostes concretes per avançar en aquesta direcció.

La remodelació governamental anunciada per Zaplana es va produir el 30 d’octubre, però no va afectar cap conseller i es va limitar a un total de 10 alts càrrecs. Sí que es va crear la nova conselleria d’Innovació i Competitivitat, que substituïa la d’Indústria i Comerç, n’heretava el conseller i assumia les competències de modernització a través d’una nova sotssecretaria d’Energia i Indústria a càrrec de Miquel Navarro.

Navarro havia estat director del parc temàtic Terra Mítica des la seva inauguració l’estiu del 2000 i l’abandonava justament quan Terra Mítica passava a ser gestionada pel grup nord-americà Viacom amb l’objectiu d’aturar les pèrdues i fer front a un deute acumulat de 45.000 milions de pessetes. El mes de juny, a més, la Comissió Europea havia obert un expedient d’infracció contra el parc d’atraccions valencià per haver rebut ajudes públiques presumptament il.legals. Segons el comissari europeu de Competència, Mario Monti, Terra Mítica s’havia beneficiat d’unes obres d’infraestructura i accessos per un import d’uns 23.000 milions de pessetes que eren, de fet, una subvenció pública encoberta, ja que la cessió dels terrenys on s’assentava el parc i les campanyes de publicitat institucional van ser finançades per la Generalitat Valenciana, que controlava el 15% del capital de Terra Mítica, el mateix percentatge que Bancaixa i Caja del Mediterráneo.

Durant l’any, els temes lingüístics també van centrar l’actualitat valenciana, amb la que ja començava a ser tradicional negativa de la Diputació de València a donar el permís perquè Acció Cultural commemorés la diada del 25 d’abril a la plaça de bous de València, o la nova iniciativa de la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana que excloïa els escriptors en català nascuts en altres territoris que no fossin el País Valencià dels llibres de llengua i de literatura valenciana de l’ensenyament secundari (ESO). L’altra cara de la moneda van ser la instal.lació per part de l’IEC d’una delegació a Castelló i la constitució consensuada de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb una majoria de membres partidaris de la unitat de la llengua.

L’economia va ser el gran èxit de l’any al País Valencià en haver estat la comunitat que havia mostrat una més gran fortalesa de tot l’Estat amb una positiva evolució del consum, que va compensar el descens registrat en la demanda externa, una millora significativa dels subsectors de fabricació de béns de consum i un augment important del seu índex de producció industrial. El País Valencià també va assolir un màxim històric en el nombre d’ocupats, alhora que va ser la comunitat de tot l’Estat en què més va baixar l’atur en l’últim trimestre de l’any i la segona que més ocupació va crear en el mateix període.

La principal nota fosca va ser l’anomenada crisi de la clementina de finals d’any, quan els Estats Units van paralitzar les importacions d’aquesta varietat de la mandarina valenciana adduint l’existència de larves de mosca vives en el seu interior sense aportar, però, cap prova fefaent. Tots els partits polítics valencians, els agents implicats en el sector citrícola i representants de tota la societat valenciana van manifestar-se contra aquesta prohibició adduint que no tenia cap mena de base i que es feia per promocionar els cítrics californians.