Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Pancarta contra Eduardo Zaplana i Rita Barberá a la plaça de bous de València

Zaplana saluda el conseller Manuel Tarancón

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
País Valencià (525)
Personatges Personatges
Alicia de Miguel (2)
Antonio Moreno (4)
Carlos González (2)
Carmen Mas (1)
Ciprià Císcar (16)
Diego Macià (1)
Eduardo Zaplana (164)
Francisco Granados (1)
Javier Paniagua (1)
Joan Ignasi Pla (43)
Jordi Pujol i Soley (858)
José Emilio Cervera (1)
José Luis Ábalos (2)
Josep Vicent Felip (2)
Lluís Llach (45)
Pere Mayor (10)
Rafael Blasco (7)
Santiago Calatrava (11)
Serafín Castellano (7)
Entitats Entitats
Acadèmia Valenciana de la Llengua (52)
Acció Cultural del País Valencià (89)
Bloc Nacionalista Valencià (78)
Convergència i Unió (1824)
Diputació de València (10)
Els Verds (Estat Espanyol) (12)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Esquerra Verda-Iniciativa pel País Valencià (5)
Federació d´Escola Valenciana (18)
IBM (12)
Iniciativa per Catalunya (87)
Museu de la Ciència de València (1)
Nova Esquerra Universitària (2)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (53)
Partit Socialista del País Valencià (143)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (8)
Terra Mítica (16)
Unió Mallorquina (123)
Universitat de València (80)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Alcoi (Alacant) (7)
Benidorm (Comunitat Valenciana) (10)
València (Comunitat Valenciana) (280)
47 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Zaplana consolida el seu model polític
País Valencià
Pel Govern d’Eduardo Zaplana, el 2000 va ser l’any de la consolidació al poder gràcies als bons indicadors econòmics i al desgavell en què encara es trobaven els partits de l’oposició. Aquest període també es va caracteritzar per la presentació en societat de dues importants obres públiques de costos multimilionaris i de gran ressò, el parc temàtic Terra Mítica i el Museu de la Ciència, però per a Zaplana, l’èxit no va ser absolut: el seu tradicional enfrontament amb els sectors culturals i educatius de defensa del català es va radicalitzar.

Aquest escenari de l’hegemonia popular, però, va haver d’anar adaptant-se a la recomposició gradual que van iniciar la resta de forces polítiques després d’un any de derrotes electorals. Així, el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), el tercer partit en nombre d’alcaldes i regidors, va ser el primer en reorganitzar-se en el congrés celebrat a finals de gener. Pere Mayor va ser escollit nou president amb el 85% dels vots. El nou BNV va aplegar diferents famílies que s’havien dispersat en els anys anteriors. En els seus estatuts es va manifestar “respectuós” amb la unitat lingüística del català, però va renunciar a “polèmiques estèrils” com el color de la bandera del País Valencià o si el nom de la llengua havia de ser català o valencià.

Mentrestant, al Partit dels Socialistes (PSPV), la designació de l’exdiputat Javier Paniagua, proper a l’exsecretari d’organització del PSOE, Ciprià Ciscar, com a representant de la gestora del partit va indignar tots els sectors i el 23 de març va tornar a provocar noves dimissions com la del líder provisional Diego Macià i del portaveu parlamentari Antonio Moreno. Quasi un mes més tard, el 18 d’abril, Francisco Granados va ser nomenat president de la gestora, el tercer en un any, a l’espera de la celebració del congrés.

Però la polèmica que va marcar l’any polític va ser la iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià en organitzar un concert reivindicatiu protagonitzat per Lluís Llach amb l’espectacle Germania 2007 amb motiu de la jornada del 25 d’abril, que per la coincidència amb la setmana santa es va celebrar el 6 de maig. La Diputació valenciana va denegar, a finals d’abril, el permís per a celebrar l’acte a la plaça de bous de la ciutat al·legant que en altres ocasions hi havien hagut moltes destrosses, tesi a la qual de seguida s’hi va abonar el propi Zaplana, que va justificar el veto acusant els organitzadors d’insultar les institucions valencianes. Finalment, la intervenció de la productora de Llach per gestionar el permís va fer canviar de parer la Diputació i aquest es va concedir. El concert, en el qual van participar 2.000 nens de diferents corals, va aplegar quasi 20.000 persones.

Però l’acció que més reaccions negatives va provocar en el PP i el Govern valencià va ser la constitució de l’Assemblea de Regidors de Cultura i Medi Ambient de les zones de parla catalana el mateix 6 de maig. En aquest fòrum comú hi van participar uns 700 regidors representants del PSC, CiU, ERC, PSM, PSPV, EUPV, IC, Nova Esquerra, Els Verds i UM amb l’objectiu de recuperar línies polítiques unitàries de l’antifranquisme que van quedar abandonades durant la transició. Dintre d’aquests actes, unes 60.000 persones es van manifestar a la ciutat de València amb el lema Anem junts per la cultura i el territori.

El PP valencià va comparar aquestes accions d’Acció Cultural amb les del braç polític d’ETA i, tot i que va proposar a l’oposició afegir-se a la condemna d’aquest acte, els partits s’hi van negar. Zaplana va arribar a declarar que parlar de Països Catalans amenaçava la convivència pacífica.

El president del Govern autonòmic feia valer la seva autoritat en diferents àmbits. El 19 de maig va anunciar per sorpresa una remodelació del seu executiu que afectava quatre conselleries, tot i que es tractava d’una maniobra per desfer-se del titular de Sanitat, José Emilio Cervera, acusat de tràfic d’influències, frau i negociacions prohibides. Esquerra Unida l’havia denunciat quatre dies abans per haver aconseguit contractes de més de 2.000 milions de pessetes per a l’empresa IBM, on treballava la seva dona quan ell ocupava el càrrec de subsecretari de Modernització de les Administracions Públiques. A mitjans de juny, Cervera va ser imputat per frau i tràfic d’influències.

En la remodelació del Govern, Serafín Castellano, antic titular de Justícia, va rellevar Cervera, Rafael Blasco va anar a Benestar Social; Alicia de Miguel, que era la portaveu del Govern, es va convertir en consellera en la mateixa àrea de nova creació; Carmen Mas va passar de Benestar Social a la delegació del Govern, i Carlos González Cepeda, que ocupava aquest últim càrrec, va ser nomenat titular de Justícia i Administració Pública.

El mateix PP va interpretar la decisió d’Eduardo Zaplana de dur a terme aquests canvis com una reafirmació de la seva autoritat, tenint en compte que el nomenament de Carlos González es va produir justament després que l’Executiu central li demanés la seva renúncia com a delegat del Govern.

La remodelació del gabinet, al cap d’un any d’aconseguir la majoria absoluta, tampoc va ser una iniciativa aïllada. A finals de maig el Consell va decidir canviar aspectes estructurals de l’ESO abans que el Govern de Madrid anunciés la reforma de la LOGSE. En el seu balanç polític, Zaplana va afirmar que el País Valencià vivia “l’etapa de més creixement, progrés i estabilitat” des de l’inici de la democràcia, i que s’havia convertit en el referent institucional per a tot l’Estat.

Coincidint amb aquesta època, el seu Govern va estrenar, el 31 de juliol, una de les obres emblemàtiques del seu mandat: el parc temàtic Terra Mítica de Benidorm. Era un projecte aixecat en tres anys que va costar gairebé 70.000 milions de pessetes. No obstant, l’estrena va registrar un incident, quan un grup de 200 visitants va exigir que els tornessin els diners de l’entrada després de fer hores de cua. Els responsables del recinte van responsabilitzar dels aldarulls a un grup d’empleats de Port Aventura, el seu competidor a Catalunya.

Però aquest èxit que per a Zaplana va conviure amb dificultats en el terreny de la llengua quan encara hi havia pendents d’aprovació per part del Consell els estatuts de la Universitat de València des de feia més de dos anys, igual que l’elecció dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A primers de setembre, la federació Escola Valenciana i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV) van demanar la dimissió del director general d’Ordenació i Innovació Educacional i Política Lingüística, Josep Vicent Felip, per permetre que més de 800 professors de primària i primer cicle d’ESO ocupessin vacants a 203 centres bilingües sense exigir-los el coneixement del català. El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va instar Zaplana en la trobada que van tenir a Barcelona el 12 de setembre a resoldre el conflicte lingüístic de la seva comunitat.

D’altra banda, en el terreny fiscal es va imposar l’anomenat “model Zaplana” com a base del futur sistema impositiu autonòmic. El president valencià i el català també van tractar aquesta qüestió en la reunió per acostar posicions de cara a la futura negociació de la proposta, que incloïa augmentar l’actual cessió del 30% del IRPF a les autonomies i el traspàs dels impostos especials.

Mentrestant, els socialistes valencians van escollir finalment una direcció definitiva després d’un any de successius càrrecs provisionals, enfrontaments i dimissions en cadena. El 23 de setembre, el renovador Joan Ignasi Pla es va convertir en el nou líder del PSPV amb 179 vots a favor, davant dels 169 aconseguits per José Luis Ábalos, proper a Ciscar. Els altres dos aspirants, Andrés Perelló i Josep Bresó, es van endur 28 i 19 vots, respectivament. Pla ja havia ocupat el càrrec de secretari general l’any anterior, però havia estat substituït al cap de 48 hores. En la seva nova etapa es va manifestar a favor d’integrar tots els sectors socialistes.

L’última gran fita del govern de Zaplana va ser l’obertura el 13 de novembre del Museu de la Ciència a València, obra singular de l’arquitecte Santiago Calatrava. Aquest centre interactiu amb els últims avanços científics i tecnològics amb 26.000 metres quadrats d’exposició va comptar amb un pressupost de quasi 100.000 milions de pessetes. Per al president de l’executiu valencià, aquesta obra també “s’identifica amb el moment de modernitat que travessa la comunitat”.

La demostració de modernitat que implicava el museu contrastava amb la incapacitat per localitzar els focus d’infecció de legionel·la a la localitat d’Alcoi que havia provocat 7 morts entre els 143 casos detectats sense que l’administració reaccionés. Tampoc s’havia avançat en la resolució del vell tema de la llengua, ja que, en acabar l’any, tot i el caràcter de prioritat que tenia, encara no s’havien nomenat els 21 membres de l’Acadèmica Valenciana de la Llengua proposada el setembre del 1997 per resoldre el contenciós lingüístic, en un acord entre el PP i el PSPV.