Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El socialdemòcrata danès Poul Nyrup Rasmussen no va poder mantenir el càrrec de primer ministre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Anders Fogh Rasmussen (9)
Jan Petersen (2)
Jens Stoltenberg (4)
Kjell Magne Bondevik (3)
Poul Nyrup Rasmussen (10)
Entitats Entitats
Parlament de Dinamarca - Parlament Danès (4)
Parlament de Noruega (2)
Partit Conservador (Noruega) (2)
Partit Cristianodemòcrata (Noruega) (2)
Partit Social Liberal (Dinamarca) (3)
Partit Socialdemòcrata (Dinamarca) (4)
44 lectures d'aquest article
Derrotes de la socialdemocràcia
Països Nòrdics
El 2001, dos països nòrdics, un d’extracomunitari, Noruega, i un altre de comunitari, Dinamarca, van canviar un govern socialdemòcrata per un de centredreta. El canvi va ser especialment significatiu perquè, després de la crisi que havia patit Suècia, Noruega i Dinamarca, es consideraven els dos paradigmes de l’Estat del benestar bastit per la socialdemocràcia els anys seixanta.

A Noruega, el 10 de setembre del 2001 el partit laborista del primer ministre Jens Stoltenberg va fer els pitjors resultats de la història de la formació des del 1909 en obtenir només un 24% dels vots, quedar amb 43 escons i perdre’n 22. Durant la campanya, la política dels laboristes en l’anterior legislatura va ser durament criticada en temes clau com ara els impostos i el manteniment del sector públic del país. El principal partit de l’oposició, el partit conservador de Jan Petersen, va obtenir un 20,6% dels vots i els seus diputats van augmentar de 23 a 38. Els minsos resultats assolits van abocar els laboristes noruecs a cercar el suport parlamentari d’altres partits, cosa que no van aconseguir. Finalment, el 17 d’octubre el rei Haraldva encarregar la formació de govern al candidat del Partit Popular Cristià (cristianodemòcrata), Kjell Magne Bondevik, que va fer coalició amb el Partit Conservador sobre la base d’un programa de rebaixes fiscals i de privatitzacions d’empreses del sector públic.

A Dinamarca, el Partit Socialdemòcrata liderat per Poul Nyrup Rasmussen, que governava des del 1993, va decidir-se a convocar eleccions anticipades per al 20 de novembre del 2001, animat per la bona situació econòmica que vivia el país. Durant la campanya, però, la coalició de centredreta liderada pel Partit Liberal d’Anders Fogh Rasmussen va centrar els seus esforços a criticar les importants despeses socials en assistència a la immigració afirmant que “Dinamarca no pot ser l’oficina de seguretat social de la resta del món” i va aconseguir imposar-se finalment per majoria absoluta en aconseguir 98 dels 179 escons de la cambra baixa danesa (Folketing), mentre que els socialdemòcrates es quedaven amb 52. Anders Fogh Rasmussen es va convertir així en el nou primer ministre del país, mentre que Poul Nyrup Rasmussen va continuar liderant el partit socialdemòcrata des de l’oposició.