Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Els jugadors catalans van arribar a celebrar cinc gols en el partit contra Lituània

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Seleccions esportives catalanes (174)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Àngel Alonso (13)
Elisabeth Torrent (1)
Gerard López (12)
Jordi Cruyff (10)
Josep Guardiola (102)
Luís Figo (25)
Òscar Garcia (12)
Simão Sabrosa (3)
Xavi Hernández (51)
Entitats Entitats
Camp Nou (81)
Eurocopa de Futbol (23)
Federació Catalana de Futbol (34)
Futbol Club Barcelona (971)
Jocs Olimpics Sydney (43)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Selecció Catalana de Futbol (23)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
TV3 (363)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
85 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Pallissa a Lituània al Camp Nou
Selecció Catalana
El partit anual de la selecció catalana de futbol pels volts de Nadal, que es va començar a disputar el 1997, era una tradició ja plenament consolidada l’any 2000. Un any en què es va voler donar a l’encontre un relleu especial ja que serviria per tancar els actes commemoratius del centenari de la Federació Catalana de Futbol i per estrenar les noves samarretes de la selecció dissenyades per Elisabeth Torrent i elegides per un jurat popular. Amb aquesta finalitat, s’havia decidit canviar l’escenari dels anys anteriors, l’estadi de Montjuïc, pel Camp Nou i es va triar un rival d’especial entitat: Portugal.

Era un rival important pel seu gran nivell de joc, evidenciat a l’Eurocopa, però també per les especials vinculacions que la seva gran estrella, Luis Figo, tenia amb Catalunya. Aquesta era la idea, però tot va canviar quan en ple estiu es va confirmar el fitxatge de Figo pel Madrid. L’ambient es va enrarir i va acabar en ruptura. El primer cop que Figo va saltar al camp del Barça vestit de blanc (en el partit de Lliga Barça-Madrid del 21 d’octubre) la reacció del públic va ser molt hostil al jugador portuguès, amb xiulades, pancartes i el llançament d’alguns objectes. No va haver-hi cap incident greu, però la federació portuguesa va considerar que aquell ambient no era el més adequat per disputar un partit contra Catalunya i va decidir cancel·lar el seu compromís emparant-se en “el sentiment generalitzat del nostre poble que es va sentir ofès pels insults proferits al Camp Nou amb motiu de la visita de Figo. Comprenem que els aficionats es poden manifestar contra els jugadors, però mai no han d’ofendre a tot un poble. No seria raonable exposar als integrants de la selecció a una experiència idèntica en un partit amistós.”

Ningú no va acabar d’entendre que s’hagués ofès a Portugal i van ser molts els que van remarcar que un altre portuguès (Simao Sabrosa) jugava amb el Barça i rebia cada setmana l’escalf del públic. Però, fossin quines fossin les raons, Portugal tenia tot el dret a renunciar a jugar el partit i quan ho va comunicar, el 26 d’octubre, faltaven menys de dos mesos per al partit. Es va buscar a corre cuita un nou rival per a la selecció catalana i, en un primer moment es va pensar en Austràlia, una selecció que tenia com a màxim atractiu la recent celebració dels Jocs Olímpics de Sydney. La gestió no va fructificar i, finalment, el rival elegit va ser Lituània. Un rival sense massa entitat esportiva, però que tenia valors simbòlics d’una altra mena, en ser la selecció d’un país que havia accedit pocs anys abans a la independència.

Amb tots aquests antecedents es va arribar al partit disputat el 22 de desembre al Camp Nou davant 47.000 espectadors i retransmès en directe per TV3. En el terreny de joc, Lituània no va ser rival per a la selecció catalana entrenada per Àngel Pichi Alonso i capitanejada per Josep Guardiola, que va guanyar per un còmode 5-0. Des del primer moment el domini català va ser absolut i ja al minut 9 va arribar el primer gol obra d’Òscar Garcia, un jugador que no havia aconseguit ser titular al Barça i que tampoc no ho era amb el seu club del moment, l’Espanyol, però que era un dels fixos en la selecció catalana i que havia marcat en tots els partits de la selecció. Aquest any ho va fer per partida doble ja que va marcar també el darrer dels cinc gols dels catalans el minut 81. Els altres tres van ser obra de Jordi Cruyff (minut 42), Gerard López (70) i Xavi Hernández (77). En conjunt, el joc català va ser brillant i l’espectacle distret, però al partit li va faltar emoció.

Una emoció que sí que hi era a les grades on l’ambient va ser festiu ja que, després dels incidents de l’any anterior, la policia nacional es va mantenir fora de l’estadi i la seguretat del recinte es va encomanar a una empresa privada.

Al marge d’aquest partit, la gran qüestió pendent era saber si en un futur no gaire llunyà seria possible veure jugar la selecció catalana de manera regular, contra rivals de més entitat que Lituània i en partits oficials. Aquesta era l’aspiració dels prop de cinquanta mil espectadors que any rera any assistien al partit de Catalunya i també la de més de mig milió de ciutadans que havien donat suport a la campanya proseleccions catalanes. Una campanya durant la qual s’havia promès que seria possible veure les seleccions catalanes a competicions oficials el 2001. El 2001 era ja a tocar i els articles de la llei catalana de l’esport que permetrien la presència catalana a les competicions internacionals havien estat recorreguts pel govern espanyol davant el Tribunal Constitucional.