Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
“El Messies”, de Händel, amb participació popular, va clausurar un any especialment brillant al Palau de la Música Catalana el dia de Sant Esteve

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Música (203)
Personatges Personatges
Agustí Fernández (3)
Alícia de Larrocha (11)
Eduard Toldrà (3)
Ernest Martínez Izquierdo (3)
Franz-Paul Decker (1)
Joan Lluís Bozzo (11)
Josep Lloret (1)
Josep Pons (2)
Lawrence Foster (4)
Marta Argerich (1)
Michael Aspinall (1)
Mirna Lacambra (1)
Montserrat Caballé (16)
Montserrat Martí Caballé (3)
Mstislav Rostropóvitx (5)
Tomás Marco (2)
Vladimir Feltsman (1)
Entitats Entitats
Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell (1)
Associació Europea de Festivals (1)
Barcelona 216 (1)
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (30)
Consell Internacional de la Música de la UNESCO (1)
Euroconcert (4)
Festival Castell de Peralada (7)
Festival d'Alacant (1)
Festival de Música Antiga de Barcelona (2)
Festival de Música Isaac Albéniz (1)
Festival de Música Popular i Tradicional (1)
Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions (1)
Festival d’Òpera de Sabadell (1)
Festival Internacional de Música de l'Empordà (1)
Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí (6)
Festival Pau Casals (2)
Fundació La Caixa (25)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
I Musici (1)
Òpera de Cambra de Sant Cugat (2)
Orquestra de Cambra Catalana (1)
Orquestra de Cambra de Lausana (1)
Orquestra del Caos (1)
Orquestra Simfònica del Vallès (2)
Palau de la Música (98)
Palau de la Música de València (6)
Royal Philharmonic Orchestra (1)
Sant Andreu Teatre (2)
Simfònica de Houston (1)
Teatre Malic (3)
Teatre Principal de Palma de Mallorca (1)
Teatre Victòria (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
Andorra (206)
Barcelona (3483)
Peralada (7)
Sabadell (44)
Torroella de Montgrí (9)
Vilanova i la Geltrú (22)
41 lectures d'aquest article
34 impressions d'aquest article
Panorama de música clàssica
El món de la música va viure un moment d'una elevada significació històrica el 15 de setembre del 1995, amb l’acte de col·locació de la primera pedra de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Però el 1995 va ser també l'any en què, malgrat les dificultats, per fi va arribar la primera òpera escenificada, després de l'incendi, a càrrec del Teatre del Liceu. El públic es va concentrar al Teatre Victòria i no va quedar defraudat. La versió que es va oferir de Madama Butterfly va tenir el nivell desitjat. També es va presentar, en el mateix marc, Rigoletto en la seva versió tradicional, dirigida per Joan Lluís Bozzo.

Mentrestant, altres iniciatives amb dignitat i pressupostos més modestos van dur a terme interessants temporades líriques. Així, el Teatre Malic de Barcelona va organitzar per tercer any consecutiu el Festival d'Òpera de Butxaca. I a Sabadell, quatre títols van constituir el VIII Cicle d'Òpera de Catalunya, que al mateix temps esdevenia el XIV Festival d'Òpera de Sabadell. Il barbiere di Seviglia va iniciar aquest cicle durant el mes de novembre.

El 1995, l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell va complir 14 anys. Un aniversari d'èxits de la mà de la seva presidenta, Mirna Lacambra. Sabadell podia sentir-se orgullosa d'haver arribat a ser la segona capital operística catalana. En els anys anteriors, la iniciativa dels Amics de l'Òpera havia aconseguit amb entusiasme la creació del Cor Amics de l'Òpera i de l'Orquestra Simfònica del Vallès. D'aquí va sorgir també la possibilitat de dur l'òpera a la resta de Catalunya: per vuitena vegada les produccions de Sabadell van recórrer les ciutats de Reus, Girona, Sant Cugat del Vallès, Mataró i Figueres, i també Saragossa.

Sense moure'ns d'iniciatives operístiques del Vallès, l'any 95 es van intensificar les activitats de l'Òpera de Cambra de Sant Cugat, entitat que es va crear amb la voluntat de realitzar produccions de format reduït que poguessin arribar a un públic ampli.

A les Balears, el Teatre Principal de Palma de Mallorca va organitzar, un cop més, una bona temporada d'òpera, programant obres com La bohème, La flauta màgica i Don Giovanni. Amb la seva trajectòria al llarg de deu anys, aquest teatre és un dels símbols de feina ben feta als Països Catalans pel que fa a programació lírica.

També al Palau de la Música de València es van aconseguir grans èxits artístics i d'audiència amb la seva iniciativa Taller d'Òpera.

Al costat d'aquestes activitats relacionades amb l'òpera, el 1995 arribava a Barcelona l'espectacle Diva, de l'excel·lent cantant líric Michael Aspinall. Amb un humor grotesc i intel·ligent, Diva realitzava una dissecció del món de l'òpera des del punt de vista del cantant-divo. Un espectacle molt divertit que s'estrenava a la Sala Artenbrut de Barcelona. Ni tan sols la coneguda soprano Montserrat Caballé no es va perdre l'espectacle.

Precisament el mateix 1995 va aparèixer la primera biografia de Montserrat Caballé sota el títol Casta diva, i es va produir la presentació al públic de la seva filla, la cantant Montserrat Martí Caballé, que va obtenir un notable èxit en els seus recitals.

L'any 1995 va tenir lloc també la commemoració del centenari del naixement d’Eduard Toldrà, celebració que no va passar desapercebuda en el món musical català. I així, des de diferents àmbits el 1995 va servir per recordar la figura de qui ha estat un dels músics de trajectòria més transcendent en aquest país. La seva obra va sonar als auditoris de tot el país, alhora que les seves composicions eren recuperades en disc. L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la seva vila natal, va organitzar el Festival Eduard Toldrà. La culminació dels actes commemoratius del centenari del naixement d’Eduard Toldrà va ser, sens dubte, la versió concertant d'El giravolt de maig, programada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona al Palau de la Música com a cloenda de la temporada 1994-95.

També el 1995 es complien deu anys d'existència de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure: una alternativa diferent en la programació musical de Barcelona. Aquesta orquestra, dirigida per Josep Pons, va iniciar la seva tasca davant el públic l'any 1985, concebuda com una formació estable de cambra dedicada a la música del segle XX, des dels postromàntics fins als contemporanis. Mitja dotzena de discos i centenars d'audicions han configurat la seva trajectòria. També l'any 95 l'orquestra del Lliure va fer un pas endavant ampliant el seu repertori a la música de jazz i tango.

Una altra formació de música de cambra engegava una nova temporada: l'Orquestra de Cambra Catalana, que va iniciar-se com a grup estable a la seu del Sant Andreu Teatre de Barcelona (SAT). El projecte creat per Joan Pàmias va oferir una programació eclèctica i variada, amb especial èmfasi en la música del segle XX, i en particular en els compositors catalans. L'Orquestra de Cambra Catalana va començar la seva tercera temporada, 1995-1996, estrenant nova seu estable al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L'orquestra va passar a ser formació associada del CCCB, col·laboració de la qual també van participar el grup Barcelona 216 -dirigit per Ernest Martínez Izquierdo- i l'Orquestra del Caos -que dirigeix Agustí Fernández.

El 1995 es va tancar un període de més de dos anys en què l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional da Catalunya (OBC) no va tenir director titular. Lawrence Foster va ser designat per a aquest càrrec fins a l'any 2000, i Franz-Paul Decker va continuar en el càrrec de principal director convidat. Foster compta amb un historial dilatat, amb fites tan destacades com haver estat principal director invitat de la Royal Philharmonic Orchestra i titular de la Simfònica de Houston i de l'Orquestra de Cambra de Lausana. Per a la temporada 1995-96 Foster va programar un repertori que combinava música de compositors clàssics amb la de contemporanis: des de l'obertura de La flauta màgica mozartiana a la simfonia de Berio.

Segons la guia Música a Catalunya, editada per la Generalitat, de la primavera a finals d'any es van celebrar més de 50 festivals i cicles musicals a diferents localitats catalanes. Entre aquests últims cal destacar la temporada 94-95 d'Euroconcert, que va concloure brillantment amb la commemoració del tricentenari de la mort de Henry Purcell a càrrec de Les Musiciens du Louvre. Eren deu anys d'Euroconcert a Barcelona i deu de presència ininterrompuda dels prestigiosos I Musici en aquestes temporades, que són els concerts que més bé recullen la passió per la música antiga.

La temporada Palau 100 94-95 al Palau de la Música Catalana es va clausurar amb la visita a Barcelona de la mítica orquestra de la Suisse Romande, que va oferir el Rèquiem alemany de Brahms.

Entre els Festivals, cal destacar el XV Festival Internacional de Música de l'Empordà, que va oferir la Tercera Schubertiada a Vilabertran; el X Festival de Música Isaac Albéniz a Camprodon; el XVIII Festival de Música Antiga de Barcelona, patrocinat per la Fundació La Caixa; la 15a edició del Festival Pau Casals, una de les principals manifestacions que sobresurten de la vida cultural del Vendrell. I els dos únics festivals reconeguts per l'Associació Europea de Festivals: el de Torroella de Montgrí i el de Peralada.

Com cada estiu, Josep Lloret, i amb ell Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, va demostrar el seu interès per la difusió de la música dins del marc del prestigiós festival que organitzen a la vila empordanesa. La convergència a Torroella de professionals i estudiants, d'artistes de qualitat excepcional, els programes variats estructurats al gust de tothom (música contemporània, antiga, simfònica, vocal), la fidelitat del públic, tot va fer que, un cop més, el XV Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí obtingués un èxit artístic, de públic i d'interpretació musical absolut.

La novena edició del Festival Castell de Peralada va programar noms importants. Van destacar la pianista argentina Martha Argerich i el violoncel·lista rus Mstislav Rostropòvitx.

En el panorama de la música contemporània, l'any 95 es va consolidar la qualitat del Festival d'Alacant, que, sota la direcció del compositor Tomàs Marco i en la seva primera edició, ja és un punt de referència en la música contemporània mundial.

Pel que fa a la música popular, al centre L'Artesà de Gràcia de Barcelona es va celebrar el 8è Cicle Tradicionàrius, que va aplegar l'actuació de 47 grups i solistes d'arreu dels Països Catalans i la concurrència d'unes 11.000 persones entre el públic assistent als balls, concerts i tallers. I a Vilanova, al juliol de 1995 va tenir lloc el XV Festival de Música Popular i Tradicional, amb la celebració en exclusiva a Catalunya del 20è aniversari d'Al Tall, grup capdavanter en el camp de la música popular als Països Catalans.

Aquest mateix mes de juliol va tenir lloc a València la gran concentració de bandes de música. Trenta-tres bandes, algunes procedents de Noruega, Itàlia, Malta, Israel i Bèlgica, van participar en aquest tradicional certamen. També a la ciutat de València va destacar, com ja s'ha fet habitual, la programació de nivell internacional del Palau de la Música.

Al Principat d'Andorra la vida musical va fer un pas important l'any 1995, amb la realització d'un projecte: la I Temporada de Música i Dansa, amb l'objectiu de normalitzar l'activitat musical de la capital andorrana durant tot l'any. I sembla que l'objectiu es va aconseguir. L'any 95, pel Centre de Congressos i Exposicions van passar amb èxit el pianista Vladímir Feltsman, The Harlem Spiritual Ensemble i el famós conjunt de cambra I Musici.

També s'ha de celebrar que el 1995 la pianista catalana Alícia de Larrocha va ser distingida amb el premi que concedeix el Consell Internacional de la Música de la UNESCO. Aquest guardó pretén destacar aquelles persones que hagin contribuït a la difusió de la música a escala internacional.

I a finals d'any es va produir una novetat molt celebrada pels aficionats a la música clàssica: la Fundació La Caixa va programar un Messies de portes obertes. La iniciativa d'oferir la possibilitat de cantar El Messies de Händel a un ampli ventall de persones no necessàriament posseïdores d'un gran nivell musical va sorgir del Servei de Música de la Fundació, arran de l'èxit popular que s'obté cada Nadal, des de fa vint anys, en ciutats com Londres, Praga o Viena. Així, un total de 200 cantaires de formació musical molt diversa i provinents de tot Catalunya van interpretar El Messies juntament amb diverses corals estables (Cantiga, Càrmina. Orfeó Català i Polifònica de Puigreig) i l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, al Palau de la Música Catalana, sota la direcció d’Edmon Colomer.