Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Raimon canta per la Comissió de la Dignitat i en favor del retorn dels papers a Catalunya

Vídeos Vídeos
Petició de retorn dels papers de Salamanca
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Papers de Salamanca (89)
Personatges Personatges
Eliseu Climent (53)
Henry Ettinghausen (3)
José Luis Olivas (16)
José María Aznar (620)
Mariano Rajoy (296)
Ramon Pelegero (44)
Teresa Pàmies (11)
Viviane Reding (6)
Entitats Entitats
Acció Cultural del País Valencià (89)
Ajuntament de Salamanca (9)
Comissió de la Dignitat (38)
Generalitat de Catalunya (1919)
Generalitat Valenciana (280)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de Southampton (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
41 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
La Comissió de la Dignitat lidera el greuge
Papers de Salamanca
L´anunci fet el 2002 per l´Ajuntament de Salamanca d´organitzar al mes d´octubre l´exposició Propaganda en guerra a la ciutat amb motiu de la proclamació de Salamanca com a Ciutat Europea de la Cultura, va tornar a reobrir la ferida dels anomenats papers de Salamanca, que feia referència a la documentació republicana i particular de la Generalitat de Catalunya que va ser robada per les tropes franquistes el 1939, en consumació de la victòria obtinguda sobre la Generalitat republicana.

Aquest cop, però, la lluita pel retorn dels papers catalans va estar dirigida per una entitat sorgida de la societat civil amb aquesta finalitat, la Comissió de la Dignitat, que estava integrada per personalitats d´àmbits com l´arxivística, la història, la política o les arts i que el mes de juny va organitzar una presentació solemne del suport internacional rebut en favor del retorn immediat de la documentació espoliada.

De forma preceptiva, la Comissió de la Dignitat va demanar que no es fessin servir els documents robats a Catalunya en l´exposició Propaganda en guerra, ja que això suposaria exposar un botí de guerra, fet que anava contra el dret internacional. En un acte celebrat a l´edifici històric del Paranimf de la Universitat de Barcelona, la Comissió de la Dignitat va aportar la presència d´Henry Ettinghausen, professor emèrit de la Universitat de Southampton, que va parlar en nom de totes les personalitats del món que donaven suport a la iniciativa.

Uns mesos més tard, el 12 de setembre del 2002, intel·lectuals, particulars i representants de partits i institucions afectades per l´espoli dels papers de Salamanca i sota el lideratge de la Comissió de la Dignitat, van enviar una missiva a la comissària de Cultura de la Comissió Europea, Viviane Reding, per demanar-li que suspengués l´exposició, justificant que s´hi exhibien materials incautats per les tropes franquistes a Catalunya i reclamats des de feia 25 anys pels afectats.

El 15 d´octubre del 2002, el dia de la inauguració de l´exposició a Salamanca, la Comissió de la Dignitat va organitzar una manifestació davant el Govern Civil de Barcelona per reclamar el retorn dels documents que es troben a l´Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, que va aplegar 25.000 persones a la plaça del Rei de Barcelona. Durant l´acte es va fer l´entrega simbòlica d´una carta dirigida al president del govern espanyol, José María Aznar, en què se li recordaven les raons de la indignació i el malestar catalans i, en nom dels espoliats, l´escriptora Teresa Pàmies va llegir un manifest a favor de la justícia i la dignitat coincidint amb el 62è aniversari de l´assassinat a Montjuïc del president Lluís Companys. Per la seva banda, el cantant Raimon va cantar el Diguem no, repetit per 300 cantaires de la Federació Catalana d´Entitats Corals.

Tres dies després, l´Associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va denunciar també el “robatori i segrest’ d´almenys 80 tones de documents, llibres i mobiliari de la Generalitat Valenciana per part de les tropes franquistes, que actualment eren a l´Arxiu de Salamanca. El secretari general de l´ACPV, Eliseu Climent, considerava que aquest material valencià a Salamanca era “tan important en quantitat i qualitat com el procedent de Catalunya’ i per això, instava al llavors president de la Generalitat Valenciana, José Luis Olivas, a “complir amb la seva obligació, tal com han fet altres governs de l´Estat’ i exigir el retorn dels arxius al País Valencià. A més, Climent va anunciar la creació de la Comissió de la Dignitat al País Valencià.

Durant l´any la Comissió de la Dignitat catalana va viatjar dues vegades a Salamanca per exposar davant la seva població la posició de la societat catalana i per explicar les raons que motivaven Catalunya a demanar el que era seu. La Comissió de la Dignitat va organitzar actes a la Universitat de Salamanca i va recórrer els carrers de la ciutat donant explicacions, però no va obtenir l´audiència de les autoritats locals. El seu esforç tampoc es va veure compensat per banda del govern espanyol, el portaveu del qual, Mariano Rajoy, va donar per tancat el debat, quan va afirmar que els papers no s´havien de moure d´on eren.