Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Una passejada pel parc de Terra Mítica

Articles dependents
El Tibidabo passa a mans municipals
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Infrastructures d`oci: parcs temàtics, atraccions (48)
Personatges Personatges
Eduardo Zaplana (164)
Felip de Borbó i Grècia (63)
Entitats Entitats
Banc d'Alacant (1)
Bancaixa (13)
Caixa d´Estalvis del Mediterrani (10)
Eurodisney París (2)
Federació Europea de Parcs d'Oci (1)
Paramount (2)
Parc Temàtic d`Alacant S.A (1)
Port Aventura (22)
Terra Mítica (16)
Universal Studios (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Benidorm (Comunitat Valenciana) (10)
Brussel·les (Bèlgica) (110)
62 lectures d'aquest article
64 impressions d'aquest article
Terra Mítica augmenta la competència per l'oci
Parcs recreatius
El 27 de juliol de 2000, després de tan sols dos anys i mig d'obres, es va inaugurar Terra Mítica, un nou parc temàtic situat a les comarques del sud del País Valencià. L'acte va comptar amb la presència de 2.000 visitants entre els que destacaven el príncep Felip de Borbó i el president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, a més de la plana major de la política valenciana i una nodrida representació empresarial.

Els visitants van iniciar el seu recorregut pel Port d'Alexandria, situat a l'entrada del complex, i van continuar per les cinc zones de què constava el parc que representaven cinc cultures unides pel Mare Nostrum: Egipte, Grècia, Roma, Iberia i les illes mediterrànies. En cada una d’aquestes zones predominaven les anomenades atraccions de recorregut, el veritable fet diferencial de Terra Mítica, que transportaven el visitant a través de decorats farcits de sofisticats efectes especials per submergir-los en episodis llegendaris de les principals civilitzacions mediterrànies, com el misteri de Keops o el laberint del Minotaure. També hi destacaven altres atraccions com el Magnus Colossus, la muntanya russa de fusta més gran del món, el Circus Maximus, un amfiteatre amb capacitat per a 3.000 persones, el Vol del Fènix, amb una caiguda lliure de 70 metres d'altura, o el Tren Bravo. Es tractava, doncs, d’un complex d’oci familiar que combinava les clàssiques atraccions mecàniques amb espectacles d’ambientació i una gran oferta gastronòmica i lúdica que el feia apte tant per als amants de les emocions fortes com per als més petits, que tenien a la seva disposició rèpliques de les principals atraccions adaptades per a ells.

Terra Mítica és un projecte molt ambiciós que pretén convertir-se en el líder europeu del sector de l’oci per damunt dels seus rivals més directes: Port Aventura i Eurodisney. Amb aquest objectiu, el parc s’ha construït sobre una superfície de cent hectàrees cosa que el converteix en el més gran del continent europeu. A més a més comptava poder obrir tot l'any (a l'hivern només els caps de setmana) aprofitant la favorable climatologia de Benidorm. Terra Mítica espera rebre tres milions anuals de visitants, amb un màxim de 30.000 diaris. Les previsions assenyalen uns beneficis anuals de 16.000 milions, tenint en compte la inversió prevista es calcula que hi haurà beneficis a partir del quart any.

Aquest complex ha de ser la punta de llança del projecte de Zaplana per convertir el País Valencià en el nou centre del sector turístic espanyol. Per aconseguir-ho, no s’han escatimat recursos: el complex lúdic va tenir un cost directe de 45.000 milions i un sot total de 70.000 si es tenen en compte les infrastructures que es van construir per facilitar l'accés a la zona. La majoria d'aquests diners provenien de la iniciativa pública, en especial de la Generalitat Valenciana, que a través de la societat Parc Temàtic d'Alacant SA, controlava aproximadament el 15% del capital de la nova societat. Uns percentatges similars pertanyien a la Caixa d'Estalvis del Mediterrani i a Bancaixa, a més també participaven en el negoci Banc de València, Banc d'Alacant, caixes rurals i grups econòmics de la zona de Benidorm com Europark, Edificaciones Calpe, Lladró Comercial, Ateval i Aumar. Tots aquests grups havien obtingut grans avantatges immobiliaris sobre la zona, cedits per la Generalitat, per tal d'invertir en el projecte.

Les autoritats europees de la competència van iniciar un seguit d'investigacions per aclarir si el Terra Mítica havia rebut massa ajudes públiques tot i estar en mans privades. Les investigacions, impulsades des de Brussel•les per la Federació Europea de Parcs d'Oci, es van centrar en la possibilitat que el govern valencià hagués vulnerat la normativa comunitària cedint terrenys de caràcter públic a un preu inferior al del mercat, per tal de facilitar la construcció de Terra Mítica. A més a més, també es van iniciar tràmits per aclarir si la concessió de les obres públiques que donaven accés al complex s'havien fet sota condicions de competència deslleial.

Aquest va ser un dels aspectes del projecte durament criticat per l’oposició, que també va retreure l'emplaçament escollit per a l'obra donats els interessos que tenia el Partit Popular a la zona, Zaplana fou alcalde de Benidorm, una de les poblacions més massificades per la indústria turística de l'estat. El nou parc temàtic i els importants projectes hotelers i residencials previstos als seu voltant requerien, entre moltes altres coses, una important aportació d’aigua que la Generalitat Valenciana va intentar obtenir primer de la conca del Xúquer, amb l’oposició de les organitzacions agrícoles i ecologistes de la zona, i després per mitjà del nou Pla Hidrològic Nacional.

Una de les apostes més arriscades de Terra Mítica era el fet d’intentar tirar endavant sense un soci tecnològic que garantís el funcionament de les atraccions. En aquest sentit l’experiència i les dificultats que havia patit el seu gran competidor, Port Aventura, semblaven demostrar que era gairebé imprescindible una col•laboració d’aquest tipus.

Sens dubte, la rivalitat amb Port Aventura va marcar el projecte de Terra Mítica des dels seus inicis. Tot i que Universal Studios era accionista dels dos parcs temàtics i que els seus directius van assegurar que no es farien la competència sinó que més aviat sumarien el seu poder d'atracció, les relacions mai no van ser gaire fluïdes. Port Aventura i Terra Mítica eren dos projectes d’oci similars i era inevitable que acabessin competint per un públic semblant. Només calia recordar que cada any acudien al complex de Vilaseca i Salou 350.000 valencians, per adonar-se que l’obertura d’un nou complex d’oci i turisme tan proper representava una competència directa.

Aquest antagonisme va arribar al seu punt àlgid el dia d'obertura de Terra Mítica al gran públic, el 31 de juliol, quan la direcció del parc de Benidorm temàtic va acusar Port Aventura d'enviar treballadors per boicotejar la inauguració. El cert és que quan Terra Mítica va obrir les portes, algunes de les instal•lacions no eren encara operatives, entre elles les emblemàtiques El Misteri de Keops i El Laberint del Minotaure, i davant de les cues originades un grup de 200 persones va reclamar el retorn dels diners de les entrades i van proferir crits de protesta.

Els mateixos empleats de Terra Mítica van reconèixer que hi havia hagut precipitació en l'obertura però tot i que l'endemà es van retirar les acusacions directes contra Port Aventura, el complex valencià mantingué que els agitadors, tal com els anomenaven, actuaren de forma organitzada. A aquestes acusacions s'hi afegí el govern de la Generalitat Valenciana que va declarar que darrera els incidents hi havia interessos catalans amb la voluntat de fer fracassar Terra Mítica, aquests arguments van ser qualificats d'absurds per l'oposició.

Fos com fos, més enllà d’aquests incidents i les seves interpretacions, el dia de l’obertura es va plantejar un problema més important: s’havia previst que hi anirien 18.000 visitant, i només es va arribar als 11.000, encara que certes fonts reduïen aquesta xifra. Terra Mítica en poc temps arribà a la plena funcionalitat i les queixes no es van reproduir, però les previsions d'ingressos i de venda d'entrades no es van acomplir, l'afluència resultava menor de la prevista inicialment.

Si a això s’hi afegeix que en la construcció del parc hi havia hagut un sobrecost de 5,000 milions de pessetes, en acabar-se la temporada es va fer evident que els números no sortien i l’equip directiu va presentar la dimissió mentre el govern valencià negociava amb l'empresa Paramount per tal que esdevingués soci tecnològic del parc, una figura que la Generalitat valenciana havia rebutjat en l'inici del projecte. Les negociacions es van encaminar a aconseguir que la Paramount es fes càrrec del sobrecost de 5000 milions mitjançant una ampliació de capital a canvi de la qual rebria un cànon anual de 2.000 milions de pessetes.

Terra Mítica, doncs, començava el seu camí amb seriosos problemes de rendibilitat. Però això no era pas sorprenent. També els seus competidors, Eurodisney i Port Aventura havien tingut uns inicis difícils i això no impedia que, posteriorment, haguessin obtingut bons resultats. Com els que va tenir el 2.000 Universal Studios Port Aventura que va tancar la sisena temporada amb un rècord històric de 3,1 milions de visitants (80.000 més que va tenir el 1999) i que, de cara al 2001, preveia allargar la temporada, de set mesos inicials fins a 10.