Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Tot i la oposició del Partit Popular i de l'Església, la llei del matrimoni homosexual va poder veure la llum equiparant en drets a tots els ciutadans

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eclesiàstics i religiosos (130)
Famosos en general (54)
Models de família, parelles de fet, homosexualitat (80)
Poder executiu i governs (1139)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Religió i església catòlica (416)
Personatges Personatges
Alfonso López Trujillo (1)
Ángel Acebes (74)
Antonio María Rouco Varela (23)
Carles Campuzano (14)
Carlos Baturín (3)
Celia Villalobos (11)
Eduardo Zaplana (164)
Emilio Menéndez (3)
Jorge Vegara (2)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
José Luis Martínez Sestao (2)
María Teresa Fernández de la Vega (108)
Mercè Pigem (3)
Ricardo Blázquez (6)
Entitats Entitats
Coalició Canària (99)
Congrés dels Diputats (476)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Izquierda Unida-Esquerra per Catalunya Verds (54)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Unió Democràtica de Catalunya (194)
131 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
El dret al matrimoni
Parelles homosexuals
El 21 d’abril de 2005, el Congrés dels Diputats va aprovar amb els vots a favor del PSOE, ERC, IU-ICC, CC , el grup mixt, dos diputats de Convergència i una diputada del PP (Celia Villalobos) modificar el Codi Civil per permetre que la unió entre dues persones del mateix sexe fos considerada com a matrimoni. El PP i tres diputats d’Unió Democràtica, van votar en contra mentre la resta del grup de CiU i el PNB es van abstenir. Amb un total de 183 vots a favor, 136 en contra i 6 abstencions l’aprovació va ser rebuda amb un sonor aplaudiment dels representants de col·lectius gais que omplien la tribuna de convidats de la Cambra i que no van parar de repetir “avui és un dia històric després d’anys de dura lluita”. Mentre la Conferència Episcopal no va parar d’insistir que la llei era “radicalment injusta" i “perjudicial pel bé comú” i afectava seriosament a la institució matrimonial. Tot just l’endemà de la aprovació en el Congrés de la llei va tenir lloc les primeres friccions entre el Govern i el Vaticà, el cardenal Alfonso López Trujillo, president del Pontifici Consell de Família, va cridar a la desobediència per raons de consciència a tot aquell que pel seu treball intervingués en una boda homosexual. Per la seva banda la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa de la Vega, va replicar que els funcionaris espanyols han de complir la llei, i per tant, han d’oficiar les bodes entre homosexuals i va sol·licitar a la Santa Seu respecte mutu.

Després de setmanes de declaracions i contradeclaracions creuades entre el govern socialista i la Conferència Episcopal espanyola, els bisbes van expressar amb contundència la seva oposició a la llei de matrimonis homosexuals adoptant així la línea del Vaticà que cridava a la desobediència als funcionaris catòlics, per considerar que la reforma era una “falsificació legal del matrimoni”. Com a mostra de desacord, l’església, el Partit Popular i vuit organitzacions de pares, professors, alumnes i centres escolars de l’òrbita conservadora i catòlica van convocar una manifestació a Madrid que es va celebrar el 18 de juny entre la Cibeles i la Puerta del Sol de Madrid amb la participació d’un milió i mig de persones, segons els organitzadors, i de 166.000 segons l’Ajuntament de Madrid.

La manifestació encapçalada pel Foro Espanyol de la Família amb eslògans en contra el matrimoni homosexual i en contra el govern de José Luís Rodríguez Zapatero anava seguida en segona fila per responsables de la diòcesi de Madrid, encapçalats pel cardenal Antonio Maria Rouco Valera, expresident de la Conferència Episcopal Espanyola però sense l’assistència de Ricardo Blázquez, bisbe de Bilbao, i nou president de la Conferència Episcopal ni els titulars de les diòcesis catalanes. Tot seguit desfilava una àmplia representació del PP, amb el secretari general, Ángel Acebes, i el portaveu parlamentari, Eduardo Zaplana, al capdavant entre molt altres militants històrics però sense la presència del president del partit Mariano Rajoy.

Malgrat que al Senat, el Partit Popular havia aconseguit frenar la modificació del Codi Civil que permetia el matrimoni de parelles homosexuals, finalment el 30 de juny el Congrés dels Diputats de Madrid va donar llum verda a la reforma que obria la porta també a l’adopció per parelles del mateix sexe. El text va ser aprovat per 187 vots a favor. El PSOE IU-ICV, ERC, PNV, Coalició Canària, el grup mixt i dos diputats de Convergència, Mercé Pigem i Carles Campuzano. El PP va rebutjar la llei -menys l’exministra Celia Villalobos, que va recolzar-la- i els quatre diputats d’Unió Democràtica de Catalunya van rebutjar-la. Altres quatre representats de Convergència es van abstenir. El líder de l’oposició Mariano Rajoy va anunciar que faria un recurs davant el Tribunal Constitucional cosa que va fer el 30 de setembre. Amb aquesta aprovació Espanya entrava en el reduït grup de països juntament amb Bèlgica, Holanda i Canadà que permetien aquest tipus d’unió.

El dissabte 2 de juliol el col·lectiu gai va sortir en massa als carrers de Barcelona i Madrid per celebrar l’aprovació de la llei que va entrar en vigor el diumenge 3. La primera boda homosexual de l’estat es va celebrar l’11 de juliol a la localitat madrilenya de Tres Cantos. Els nuvis, Carlos Baturin i Emilio Menéndez, van formalitzar la seva relació després de 30 anys de vida en comú, la parella va ser la primera en iniciar, el 4 de juliol, en el Registre Civil de Madrid els tràmits per poder casar-se. La cerimònia va ser oficiada pel regidor d’IU José Luis Martínez Sestao davant un reduït nombre d’invitats però amb un gran desplegament de mitjans de comunicació.

El 22 de juliol es va celebrar a Mollet del Vallès la primera boda de lesbianes de l’Estat espanyol. Les dues contraents de les quals només es va facilitar el nom de pila, Verònica i Tani, es van convertir en matrimoni després que el jutge degà de Mollet, Jorge Vegara, les declarés “unides en matrimoni”.