Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Els peatges de les autopistes catalanes van continuar suscitant les protestes dels usuaris

Ingressos per peatges d'ACESA

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Impostos, taxes (173)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Política espanyola (900)
Entitats Entitats
Autopistas Concesionaria Española, S.A. (27)
Autopistes de Catalunya S.A. (7)
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Congrés dels Diputats (476)
Generalitat de Catalunya (1919)
Parlament de Catalunya (723)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de Catalunya (319)
Tribunal de Justícia de la Unió Europea (21)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
71 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Un debat obert
Peatges
L’u de gener del 2001, en entrar en vigor les noves tarifes de serveis públics que van representar rebaixes del 4% en el rebut de la llum per als consumidors domèstics i un increment de l’1,5% per a les mitjanes i grans empreses, a més d’una pujada del 0,1% en el gas natural d’ús industrial i la congelació dels impostos sobre el tabac, l’alcohol i les gasolines, els preus dels peatges de les autopistes catalanes es van incrementar entre un 4 i un 7%.

Pocs dies després, el Tribunal de Justícia Europeu anul·lava la rebaixa de l’IVA dels peatges de les autopistes espanyoles realitzat el 1997 amb una sentència inapel·lable que restituïa l’IVA de les autopistes al 16% a partir de l’u de gener del 2002, cosa que suposaria més d’un 10% d’increment de les tarifes.

En produir-se la sentència europea, la Generalitat de Catalunya va demanar immediatament que el pas de l’IVA reduït del 7% a l’IVA del 16% no comportés un augment de preu dels peatges i va proposar que el ministeri de Foment creés un fons específic per sufragar la diferència de preu, moció que no va ser recollida pel Partit Popular en el govern i que aquest va rebutjar definitivament al Congrés el mes de juny, tot i haver estat presentada amb la unanimitat del Parlament de Catalunya (inclòs el PPC). Davant d’aquesta la situació, el col·lectiu ciutadà de la Declaració de Gelida va anunciar noves mesures de protesta, com ara la tocada de clàxons a totes les barreres del país i la petició feta als conductors d’escridassar el president d’ACESA i el director general de La Caixa com a accionista majoritari de la concessionària d’autopistes.

Amb aquests elements, el debat sobre els peatges a les autopistes catalanes va tornar a l’actualitat, pel que tenia de discriminatòria la situació de la xarxa viària catalana comparada amb l’espanyola. En fracassar les iniciatives parlamentàries preses per la Generalitat per neutralitzar la pujada, el govern català es va haver de comprometre a no repercutir en l’usuari aquest increment en les autopistes que fossin jurisdicció seva i aconseguir d’aquesta manera fer callar les protestes dels col·lectius afectats i donar un compàs d’espera a la posició que adoptaria el govern espanyol sobre les autopistes de la seva dependència, que eren la majoria.

Al desembre, la darrera notícia de l’any amb relació a les autopistes va ser la compra per part d’ACESA de diversos paquets d’accions que eren en mans de bancs i caixes fins a arribar a controlar el 100% del capital d’Aucat, el 37,2% del Túnel del Cadí i el 22,3% d’Autema (Autopista Terrassa-Manresa), i convertir-se així en l’accionista clau de totes les autopistes catalanes. El cost total de l’operació va ser de 48.606 milions de pessetes, gairebé la meitat dels quals (23.979 milions) van anar a parar a La Caixa, principal accionista d’ACESA, que va obtenir amb les vendes uns beneficis de 5.817 milions de pessetes.