Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Joaquín José Martínez va ser el primer estranger que va aconseguir sortir amb vida del corredor de la mort

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Justícia, judicis i sentències (1209)
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Chris Watson (3)
George W. Bush (404)
Joaquín José Martínez (6)
Osama Bin Laden (108)
Rogers Padgett (2)
Timothy McVeigh (6)
Entitats Entitats
Al-Qaida (241)
Federal Bureau of Investigation (18)
Organització Mundial del Comerç (56)
Tribunal Suprem de Florida (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
98 lectures d'aquest article
El cas Martínez
Pena de mort
La pervivència de la pena de mort a països com els Estats Units va seguir ocupant l’actualitat internacional, amb les habituals notícies d’execucions en els Estats d’aquest país on era vigent i en d’altres països, com la Xina, on, tot i les pressions que havia rebut pel seu ingrés a l’Organització Mundial del Comerç el 2001, eren una pràctica habitual i legal.

En el cas dels Estats Units, la qüestió va ser present en les visites que el recent elegit president del país, George W. Bush, va fer a primers d’any al Vaticà i a d’altres països, i es va tornar a plantejar després de l’atemptat de l’11 de setembre, quan els països europeus aliats dels nord-americans en la lluita contra la xarxa terrorista d’Ossama bin Ladeni en la guerra a l’Afganistan, Espanya entre ells, van mostrar les seves reticències a extradir cap als Estats Units els presumptes culpables de pertànyer a Al-Qaida capturats en el seu territori si el judici que allà se’ls havia de fer podia comportar l’aplicació de la pena capital.

La sensibilització era especialment intensa a Espanya, ja que durant tot l’any hi havia hagut importants campanyes a favor de Joaquín José Martínez, un ciutadà espanyol condemnat a mort als Estats Units acusat de l’assassinat de la seva dona i d’un traficant de drogues. Amb el suport incansable dels seus pares i l’ajut trobat en un grup d’advocats catalans, entre d’altres sectors, va aconseguir el que semblava impossible: la revisió del seu cas, que va comportar que se’l posés en llibertat després d’haver passat cinc anys esperant ser executat.

La revisió del procés de Martínezva començar el 29 de maig del 2001. El fiscal Chris Watsonde Tampa, Florida, va retirar la petició de pena de mort contra ell davant la debilitat de les proves presentades per l’acusació, tot i mantenir l’acusació d’assassinat en primer grau i demanar una condemna de cadena perpètua. Unes setmanes més tard, el 6 de juny, el nou jurat nomenat per a la revisió del cas va declarar Martínezno culpable adduint que no havien trobat proves físiques del crim. L’espanyol havia estat jutjat per primer cop el 1997 pel mateix jutge, Rogers Padgett, que ara l’havia de declarar innocent d’acord amb el nou judici a què obligava la decisió del juny del 2000 del Tribunal Suprem de Florida de revisar el cas. El 7 de juny del 2001, Joaquín José Martínezva sortir de la presó en direcció a la residència del cònsol espanyol a Miami, on va passar la nit anterior al seu retorn a Espanya acompanyat dels seus pares.

Un altre cas destacat de l’any als Estats Units va ser l’execució l’11 de juny del 2001 a la presó de Terra Haute, a Indiana, i pel mètode de la injecció letal de Timothy McVeigh, de 32 anys, l’autor material de l’atemptat d’Oklahoma perpetrat l’abril del 1995 contra l’edifici federal Alfred P. Murrah, que va causar la mort de 165 persones. McVeighhavia admès el mes de març l’autoria dels fets, que va presentar com una revenja per l’operació de l’FBI contra els sectaris davidians de Waco, i va declarar no penedir-se de l’acció. Per l’elevat nombre de víctimes i el dret que la legislació nordamericana reconeix als familiars de les víctimes de presenciar l’execució, aquesta va ser retransmesa en directe, en circuit tancat i amb accés restringit als familiars de les víctimes. Aquesta era la primera pena de mort dictada pel govern federal en 38 anys i l’esdeveniment va ser seguit per 1.500 periodistes, sota la custòdia de 800 policies.