Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Agricultura, ramaderia, pesca (290)
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
Incendis i foc (239)
184 lectures d'aquest article
389 impressions d'aquest article
Per què crema el bosc a Catalunya? I qui el crema?



Joandomènec Ros
Catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona

Els incendis forestals del 1994 han estat d'una importància i d'una gravetat tals, es comptin les hectàrees de bosc o bé els béns materials cremats i, no cal dir-ho, les vides humanes perdudes, que no és estrany que el tema hagi estat motiu de debat, tant al llarg del darrer any com enguany, per tal de mirar de trobar solucions que permetin d'evitar una maltempsada futura. Tant des del punt de vista polític com del tècnic s'han dit moltes coses, no totes assenyades. La situació de sequera i calor que pateix actualment el Principat i tota la península Ibèrica és preocupant, i també és recent el nou pla de la Generalitat de lluita contra el foc. Serà bo, doncs, fer un repàs, ni que sigui apressat, de les causes per les quals crema el bosc a casa nostra.

Darrere els incendis forestals dels boscos de Catalunya hi ha tres grans tipus de causes. Hi ha causes meteorològiques i ecològiques, recurrents (de cicle llarg però conegut) i globals, sobre les quals és impossible fer-hi res: la meteorologia amb prou feines permet res més que la previsió a molt curt termini. Davant d'aquestes causes, doncs, només podem estar preparats, mentalment i amb programes de protecció civil eficaços.

Hi ha, també, causes ecològiques, agrícoles, socials i econòmiques, mediates i immediates, que provenen del tipus de bosc que tenim (mediterrani i en bona part relativament recent, procedent de recreixement a partir d'explotacions agràries o forestals abandonades) i de l'ús que en fem, sobre les quals és possible actuar, a termini mitjà i relativament llarg i amb molt d'esforç i voluntat, amb polítiques generals (és a dir, no exclusivament forestals).

I, finalment, hi ha causes estructurals, que reclamen polítiques concretes de prevenció i extinció d'incendis i de recuperació (que no sempre vol dir reforestació) de boscos, que són les úniques que es poden abordar de manera relativament ràpida (amb una despesa econòmica notable, això sí), però només resolen una part del problema. Bàsicament, el nou pla contra incendis de la Generalitat se centra només en aquest darrer tipus de mesures.

Resumint-ho molt: no podem fer res per modificar les causes subjacents de tipus global, cal un gran esforç econòmic i polític per tal de dur a terme la política que abordi les mancances estructurals, i (i això és el que m'interessa remarcar) per resoldre la problemàtica de les causes mediates i immediates cal un canvi polític i social que no estic segur que Catalunya vulgui abordar. Com que ja es veu que aquesta problemàtica és la més complexa, m'hi referiré especialment.

Per què el bosc crema ara més que fa uns anys?

Perquè els usos han canviat. Abans hi entrava poca gent a explotar-ne molts recursos (llenya, fusta, carbonet, etc.) i ara aquesta explotació s'ha reduït molt com a conseqüència del desús d'alguns d'aquests materials i de la desaparició dels oficis que s'hi relacionaven. Al mateix temps, les espècies vegetals que l'home seleccionava per a aquests usos són especialment propenses als incendis, sigui per les seves característiques intrínseques (grans productors de biomassa, piròfits) o perquè els boscos catalans són relativament joves, en haver-se establert en bona part de conreus abandonats o en haver-se regenerat recentment (a l'escala ecològica) boscos que ja no s'exploten, i que es troben en etapes encara joves de la successió secundària. Successió que és força parsimoniosa, i que si és truncada (per exemple per incendis), no acaba mai de completar-se.

És molta gent la que penetra en els nostres boscos per gaudir-ne i, inadvertidament, malmetre'ls i propiciar-ne l'incendi: qui hi va a caçar bolets o a fer-hi una passejada innòcua (o no tant: pensem en la recol•lecció de molsa i vesc per Nadal), que, però, no té el capteniment tradicional dels excursionistes d'abans; qui a desenvolupar-hi activitats poc respectuoses amb el medi, des de la conducció de vehicles tot terreny als esports d'aventura, des de la caça a la captura (il•legal) d'ocells cantaires. I encara rai si no s'hi fa la costellada, s'apedreguen nius o s'arrenquen plantes i es malmeten arbres perquè, és clar, "el bosc és tan avorrit que alguna cosa has de fer per distreure't", segons se m'excusava una vegada un vailet a qui vaig reprendre pel seu capteniment gens conservacionista. Mentre que els temps i el desenvolupament han fet que sigui molta la gent que va al bosc, no s'ha assolit la consciència que allà el comportament no pot ser el mateix que a ciutat.

El nombre i la varietat d'animals herbívors de la fauna autòctona han disminuït també molt, i això vol dir una disminució del consum del sotabosc que cal afegir al que no fan llenyataires i carboners. I, sobretot, el nombre de pagesos s'ha reduït molt, i la manca de la seva saviesa popular (els mateixos bombers reconeixen que només els pagesos saben fer contrafocs, per exemple) i de certes activitats que tradicionalment feien (netejar camins, mantenir els tallafocs naturals que són els camps de conreu, etc.) es deixa sentir. Menys població forestal (humana i de l'altra), doncs, i més activitat al bosc per part de nouvinguts que no l'entenen i, sovint, tampoc el respecten.

Qui crema el bosc?

Davant de la imatge tradicional, però certa només parcialment, d'uns pocs eixelebrats o piròmans (o, com també s'ha dit sovint, de l'incendi causat per interessos forestals, ramaders o urbanitzadors, entre d'altres) com a responsables dels incendis forestals, cal contraposar-ne una altra de menys colpidora però més real. El foc al bosc el provoquem, poc o molt, tots: els que calen foc a consciència i els que, ingènuament, hi fan la costellada; els que cremen rostolls i marges a tocar i els que, inconscientment, hi dirigeixen coets; els qui en consumeixen l'aigua de manera excessiva (sovint a molts quilòmetres de distància) i n'assequen els freàtics i les fonts, el sòl i les plantes; els que propicien que estigui esquitxat d'urbanitzacions i abocadors (controlats o incontrolats), i travessat per conduccions elèctriques i pistes forestals. Ja es veu, doncs, que el culpable del foc és el sistema.

O, dit altrament, els ciutadans de Catalunya, que no exigeixen als seus polítics altra cosa que solucions puntuals i immediates (i, a més, barates), i per tant impossibles (tant per la tercera raó com per les dues primeres), en lloc de polítiques de gestió forestal, però també polítiques, a seques, globals i a llarg termini, que tinguin en compte aquests i altres aspectes que hom creuria marginals però que són a la veritable base del foc al bosc. Entre aquestes polítiques, naturalment, hauria d'haver-hi les que permetessin el retorn de la pagesia, de l'excursionisme respectuós, de l'ús assenyat d'uns recursos diferents dels tradicionals, però que el bosc encara pot oferir a l'home del segle XXI. O les que no basessin el desenvolupament econòmic de Catalunya en uns recursos que són escassos, com l'aigua que detraiem dels nostres boscos i que, tant com la sequera meteorològica, és causant de la sequedat que propicia els incendis. O les que permetessin unes urbanitzacions, polígons industrials i altres ocupacions del territori que respectessin el bosc i en protegissin els valors ecològics, econòmics i de lleure.

Cap d'aquests aspectes no ha estat fins ara objecte de les polítiques sectorials del govern de la Generalitat (ni del govern de l'Estat, evidentment). Tampoc, no cal dir-ho, no existeix una planificació general del territori que prengui en consideració la seva gestió global: el Pla Territorial de Catalunya, com a exponent d'un determinat model de societat, no en diu res, d'aquesta planificació del territori en funció dels usos del bosc. Però cal posar-s'hi, com més aviat millor. Si se'm permet el símil, només receptem aspirines i aconsellem repòs al malalt, però no fem res per combatre la malaltia que li fa pujar la febre. Ja es veu que, si seguim així, acabarem matant-lo.