Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Pere Calders

Article de referència:
La mort del conte
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Pere Calders (10)
44 lectures d'aquest article
113 impressions d'aquest article
Pere Calders
Pere Calders i Rossinyol va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 i va fer els estudis bàsics a l'Escola Mossèn Cinto. Ja als 14 anys va escriure la seva primera obra, mentre iniciava estudis d’art a la Llotja en l’especialitat d’art comercial.

El 1933 va començar a publicar articles humorístics i crítiques als diaris La Rambla i El Diari Mercantil, i va col·laborar com a dibuixant a L'Esquella de la Torratxa.

Els anys de la guerra, va ser nomenat sergent cartògraf de l’exèrcit republicà. Perduda la guerra, Calders va passar a l’exili, primer a França, on va estar internat en un camp de concentració, i després a Mèxic, on va viure fins l’any 1962, que va tornar a Barcelona.

Calders es va casar dues vegades. De la primera dona va tenir un fill, i de la segona, Rosa Artís -germana d'Avel·lí Artís-, en va tenir tres més. Justament, el dia que va morir es complia el 51 è aniversari del seu casament.

A Mèxic va fundar la revista Lletres i va col•laborar a La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954, quan encara vivia a Mèxic, el seu volum de contes Cròniques de la veritat oculta va obtenir el premi Víctor Català a Barcelona. Va ser el primer pas per a un retorn que encara hauria d’esperar vuit anys. Però Calders va publicar amb certa regularitat a Catalunya a partir d’aquell premi. L’any 1964 va guanyar el premi Sant Jordi amb L’ombra de l’atzavara. L’any 1988 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Hi ha dos períodes diferenciats en l’obra de Calders. El primer comprèn les obres de joventut i les de l’exili mexicà, entre les quals destaquen El primer arlequí(1936), La glòria del doctor Laren (1936), Unitats de xoc (1937) o Gaeli i l’home de Déu (1938). També, Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l’altra vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959). El segon període, que va desenvolupar a Catalunya, conté: L’ombra de l’atzavara, Ronda naval sota la boira (1966) i Aquí descansa Nevares (1967), sense oblidar Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí'(1985) o L’honor a la deriva (1992).

Durant el 1994 la producció de Calders continuava ben viva. Es va anunciar l’aparició del cinquè volum de les seves Obres Completes, l’edició d’un llibre inèdit de contes, L’honor a la deriva, i la reedició de la seva primera novel·la, La glòria del doctor Laren. Després de la seva mort es va editar un recull dels seus articles periodístics, sota el títol Mesures, alarmes i prodigis.

Pere Calders va deixar quatre obres inèdites entre el seu llegat, dues de les quals, Mirada al mar i Ciutat cansada, estaven totalment acabades. No va deixar memòries, si bé havia anunciat la seva intenció d’escriure un llibre d’aquest estil titulat Les meves amnèsies.