Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Església de Pompeia el dia de l'enterrament d'en Pere Calders

Articles dependents
Pere Calders
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Jordi Llimona (5)
Pere Calders (10)
Entitats Entitats
Avui (154)
Canigó (1)
Dagoll Dagom (20)
73 lectures d'aquest article
67 impressions d'aquest article
La mort del conte
Pere Calders
El que probablement va ser el millor contista català de tots els temps, Pere Calders, va morir a Barcelona el 22 de juliol, als 81 anys, afectat per un càncer.

La mort de Calders va provocar la consternació del món cultural, polític i social català. Centenars de ciutadans anònims i personalitats literàries i polítiques van passar per la capella ardent, situada a la Institució de les Lletres Catalanes. Des de la mort del poeta Salvador Espriu (1985), la desaparició d’un escriptor no havia commogut tan profundament tots els estaments de la societat catalana. La figura de Pere Calders era no solament respectada com un dels grans creadors de la literatura catalana, sinó que era també una personalitat entranyable, gràcies a la seva capacitat per conjuminar la fermesa en els principis amb la subtilitat i la ironia.

L’últim adéu al popular autor d'Antaviana, que es va celebrar el 23 de juliol, després que el seu cos hagués estat incinerat en un acte íntim i estrictament familiar seguint la voluntat del difunt, va congregar mig miler de ciutadans en un emotiu acte religiós on van assistir els familiars, polítics, escriptors, amics i ciutadans que van omplir l’església de Pompeia. El pare caputxí Jordi Llimona, amic del difunt, va fer un breu resum de la vida i qualitats personals del difunt. Va parlar d’aquell home que "quan tenim la sort de trobar-lo, se’ns fa més fàcil de viure, perquè persones com ell ajuden a ser humans, sense grans pretensions, però amb un profund sentit de l’existència. Ell estava content de la seva existència tot i la dificultat del temps que li va tocar: va combatre per la seva terra, va anar a l’exili, va haver de lluitar per les seves idees... i malgrat tot no es queixava".

La popularitat de Pere Calders havia anat creixent des del seu retorn de l’exili mexicà el 1962. Llegit i respectat pels lectors de totes les edats, es va convertir en un mestre per a tota una nova generació d’escriptors. La seva popularitat va anar creixent gràcies a les col·laboracions a la premsa, Canigó primer, i després a l'AVUI, on es va convertir en un senyal d’identitat del diari. La consolidació definitiva de cara al gran públic va arribar amb Antaviana, el muntatge musical fet per Dagoll Dagom el 1978, sobre els seus contes, que va saber fer arribar a tothom l’encant especial del món de l’escriptor.

Malgrat que la majoria d’estudiosos parlaven de realisme fantàstic per definir l’obra de Calders, ell assegurava que tot el que escrivia ho havia viscut en la realitat. Certament la seva vida havia estat rica en experiències.