Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Pere Gimferrer

Article de referència:
Molts premis i massa comiats
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Personatges Personatges
Josep Maria Castellet (7)
Josep Vicenç Foix (8)
Pere Gimferrer (22)
Entitats Entitats
Real Academia de la Lengua Española (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
14 lectures d'aquest article
38 impressions d'aquest article
Pere Gimferrer
Pere Gimferrer va néixer a Barcelona el 22 de juny de 1945. Fill únic d’un família barcelonina benestant, es va llicenciar en Filosofia i Lletres i Dret, però ja des de ben jove va sentir una extraordinària vocació per l’escriptura, marcat per l’experiència de lectura del poetes francesos comte de Lautrémont (Isidore Ducasse), i Arthur Rimbaud.

Escriptor des dels 18 anys, el nom de Gimferrer va començar a aparèixer en l’escena literària en l’antologia Nueve novísimos, publicada per Josep Maria Castellet el 1970, que el va marcar convertir en una de les joves promeses literàries del país. Ja abocat a la creació literària, el seu casament el 1971 amb la pianista Rosa Maria Caminal, va coincidir amb l’inici de la seva producció en català. De trajectòria heterodoxa i radical, Gimferrer prenia la seva inspiració de fonts molt diverses: l’èpica, l’irracionalisme, la metafísica, el cinema, el jazz, la novel•la negra, fent sempre una síntesi psicològica i personal, construïda de referències quotidianes i de conceptes explicitats plàsticament, en una mena de joc de miralls que tenia com a protagonista el propi autor. L’estil de Gimferrer cercava sempre la recreació lingüística i literària, de manera que la seva producció no repetia mai fórmules, ni veus, ni àmbits.

En la seva obra, que ell considerava influenciada per Josep Vicenç Foix i Vicente Aleixandre, destacaven Miralls (1970), Dietari (1981), Dietari (1983), El vendaval (1988), Fortuny (1988), La Llum (1991), Mascarada (1996), que va inspirar una greu malaltia que va patir la seva dona la tardor del 1995, i L’agent provocador (1998), un text en prosa subsidiari de Mascarada. Com a assagista havia publicat llibres sobre Octavio Paz, de qui es considerable deixeble i que va morir el 1998, Josep Vicenç Foix, Antoni Tàpies i Joan Miró

El 1998 va declarar tenir dos llibres, ja escrits, pendents de publicar, la novel•la La calle de la guardia prusiana del 1969 i el poemari enllestit el 1970, Foc obert, afegint que, quan ho fes, les publicaria sense retocar.

Abans de rebre, el 1998, el Premio Nacional de Las Letras pel conjunt de la seva obra, Gimferrer havia estat ja guardonat, entre d’altres, amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i amb els Premios Nacionales de Poesia (per Arde el mar, 1966) i de Traducció. Des del 1985 era membre de la Real Academia Española de la Lengua, ocupant el silló O majúscula que havia deixat vacat el seu admirat Vicente Aleixandre.