Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Soldats prenen per la força per la força l'illot de Perejil

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas Illot Perejil (12)
Personatges Personatges
Ana Palacio (26)
Federico Trillo (41)
Felipe González (226)
George Robertson (23)
Josep Piqué (189)
Mohamed Benaissa (10)
Mohammed ibn al-Hassan (62)
Romano Prodi (88)
Entitats Entitats
Govern del Marroc (23)
Organització de les Nacions Unides (606)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Rabat (Marroc) (14)
Salma Bennani (Marroc) (1)
70 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Una dura crisi amb el Marroc
Perejil
L´11 de juliol del 2002 les difícils relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc van topar amb un nou obstacle, després que dotze soldats marroquins, vuit de l´exèrcit de terra i quatre de marina, ocupessin l´illot de Perejil i hi hissessin dues banderes del Marroc.

Aquell mateix dia, dues patrulleres de l´armada espanyola i una de la Guàrdia Civil els van demanar que es retiressin, mentre que l´executiu espanyol feia arribar un comunicat al govern de Rabat en què l´acusava de trencar l´statu quo i afegia que aquesta acció “no es correspon amb la voluntat manifestada de mantenir unes relacions amistoses en un esperit de cooperació i respecte mutu sobre la base del Tractat d´Amistat, Cooperació i Bon Veïnatge del 1991".

Segons fons marroquines, l´ocupació s´emmarcava “en la campanya de la lluita antiterrorista i antiimmigració clandestina duta a terme per les autoritats marroquines a la zona de l´estret de Gibraltar’. A més, el govern marroquí argumentava que l´illot, que anomenava Leila i estava situat a 200 metres de la costa africana, pertanyia a les seves aigües territorials des de la fi del protectorat espanyol el 1956. Els fets coincidien amb la celebració del casament públic del rei del Marroc, Mohamed VI, amb Salma Bennani, que seguia a la cerimònia privada del mes de març.

En realitat, l´incident de Perejil era un aspecte més de la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc que havia començat al final del 2001, quan Rabat va retirar el seu ambaixador a Madrid, molest pel tracte que rebia el país en els mitjans de comunicació espanyols i per la negativa permanent d´Espanya a negociar la sobirania de Ceuta i Melilla en els mateixos termes que llavors ho feia amb el Regne Unit i Gibraltar. Rabat també acusava Madrid de donar un suport velat a la causa sahrauí en el tema del referèndum de sobirania pendent que les Nacions Unides havien anat ajornant des del 1991. El tema havia provocat, a més, alguna dissensió parlamentària a Espanya, com quan, al febrer, el govern espanyol va acusar l´exlíder socialista Felipe González d´haver actuat unilateralment sobre Rabat, cosa que González va negar, i va obligar el llavors ministre d´Afers Exteriors espanyol, Josep Piqué, a demanar-li disculpes. En el rerefons també hi havia la cancel·lació de l´acord de pesca entre tots dos països d´anys enrere i el degoteig constant d´immigrants il·legals provinents del Marroc a les costes espanyoles.

Amb tot, quan feia tres dies de l´ocupació marroquina de l´illot, i després que la presidència de torn danesa de la Unió Europea instés el Marroc a retirar els soldats, el ministre d´Afers Estrangers marroquí, Mohamed Benaissa, es va mostrar disposat a trobar una solució negociada, alhora que el president de la Comissió Europea, Romano Prodi, criticava el primer ministre marroquí, Abderrahman Youssoufi, per l´ocupació. Finalment, el 15 de juliol, el secretari general de l´OTAN, George Robertson, ho va exigir de manera immediata i va obligar Benaissa a trencar el silenci oficial i a “incrementar el diàleg amb Espanya, perquè és l´única via possible per resoldre els problemes bilaterals".

Amb aquests precedents, el 17 de juliol del 2002 l´illot Perejil va retornar a mans espanyoles, després d´una acció sorpresa de l´exèrcit espanyol en la qual van intervenir vint-i-vuit boines verdes, cinc helicòpters –tres de transport i dos de suport– i una patrullera. L´Operación Cantada, tal com havia estat anomenada, també va permetre la detenció dels sis soldats marroquins que vigilaven l´illa, mentre que la ministra d´Exteriors, Ana Palacio, compareixia d´urgència al Congrés dels Diputats, juntament amb el ministre de Defensa, Federico Trillo. Aquest últim va explicar que considerava un “acte de legítima defensa’ haver enviat tropes a l´illot i Palacio va deixar clar que Espanya només l´ocuparia fins que es recuperés l´statu quo amb el Marroc. En això va ser decisiva la mediació del secretari d´Estat nord-americà, Colin Powell, que el 19 de juliol es va posar en contacte telefònic amb el rei Mohamed VI i la ministra d´Exteriors espanyola, Ana Palacio, de manera que l´endemà ja hi va haver un primer acord: l´illot tornaria a la situació anterior a l´ocupació, sense soldats ni banderes de cap bàndol.

El 22 de juliol Ana Palacio i Mohamed Benaissa es van reunir a Rabat per ratificar l´acord i convocar una nova reunió a Madrid per al setembre que, finalment, va ser ajornada fins a l´11 de desembre, quan es va decidir reconstruir les relacions bilaterals entre els dos països i convocar una nova trobada el gener del 2003 per acordar-ne els termes exactes.