Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Personatges Personatges
Jordi Estadella (2)
Entitats Entitats
Cadena COPE (52)
COM Ràdio (32)
Dagoll Dagom (20)
Fòrum Universal de les Cultures (61)
Ràdio Associació de Catalunya (10)
TV3 (363)
TVE (95)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Barcelona (147)
33 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Jordi Estadella (1948-2010)
Periodista, presentador i actor de doblatge
El 30 d’abril del 2010 va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona el periodista i actor de doblatge Jordi Estadella, a l'edat de 61 anys i a conseqüència d’un càncer de fetge. Polítics com Pasqual Maragall i companys de professió, com Luis del Olmo, Xavier Sardà o Manel Fuentes, van acudir al tanatori de Les Corts de Barcelona per donar l'últim adéu a Estadella, una de les figures més polifacètiques de l'audiovisual català i espanyol.

Nascut l'any 1948 a Barcelona, Estadella va ser un enamorat dels micròfons des de petit. La seva carrera professional en aquest mitjà va començar a la desapareguda Radio Juventud, amb programes com Sacapuntas o Las alegres mañanas, però va ser l'any 1973 quan li va arribar l’èxit. Estadella donava veu al personatge Tito B. Diagonal, un pijo de la part alta de Barcelona, classista i arrogant, que provocava els oients de l’emissora des del programa musical Al mil por mil. Amb aquest mateix personatge va aterrar després a la cadena COPE, per col·laborar amb el periodista Luis del Olmo a l'espai Protagonistas, on va formar part de la tertúlia El estado de la nación durant dos anys.

Tot i la seva predilecció per la ràdio, Jordi Estadella va fer a la dècada dels vuitanta el gran salt a la televisió, i va ser en aquest mitjà on va aconseguir la màxima popularitat. La seva estrena va tenir lloc l’any 1985 a TV3 en el programa d'entrevistes Piano Bar, del qual era guionista l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. Posteriorment, va substituir Josep Maria Bachs al capdavant del cèlebre concurs català Filiprim, i poc després es va produir la seva primera incursió a Televisió Espanyola, de la mà del programa d’humor No te rías que es peor (1990-1991). L’any 1991, el productor Chicho Ibáñez Serrador el va fitxar com a presentador, juntament amb l'actriu Míriam Díaz Aroca, de l'històric concurs Un, dos, tres... responda otra vez, i anys després va repetir tàndem amb Ibáñez Serrador a El semáforo (1995-1997). Entre els programes que va conduir en el mitjà televisiu destaquen també l’espai de debats i entrevistes Esto no es lo que parece (La 2), Això no és cap anunci (TV3), centrat en el món de la publicitat, i el concurs Audàcia, novament a Televisió Espanyola.

Paral·lelament a la seva faceta periodística, Jordi Estadella va desenvolupar des de l’any 1977 una destacada trajectòria com a actor de doblatge en pel·lícules, sèries i dibuixos animats, tant en català com en castellà. Ell va donar veu a actors com Peter Sellers, Groucho Marx (Ciudad muy caliente), Jerry Lewis (¿Dónde está el frente?) i també a personatges de ficció com l'Os Yogui o l’Inspector Gadget. També va participar en altres projectes de caire artístic. Per exemple, al 2007 va debutar com a narrador teatral a la producció de la companyia Dagoll Dagom Boscos endins, de Stephen Sondheim.

L'altra gran passió d'Estadella, heretada del seu pare, era la cuina. Així ho manifestava cada diumenge a l'espai radiofònic cultural i gastronòmic titulat De boca en boca, de l’emissora COM Ràdio. Estadella el va dirigir i el va presentar setmanalment durant la darrera dècada de la seva vida, fins al punt que, poc abans d’ingressar a l’hospital, acabava de gravar-ne l’últim programa. En aquest sentit, l’any 2004 també es va ocupar del guió i la presentació del projecte Cuines de la diversitat: demostracions, que s'emetia durant la celebració del Fòrum de les Cultures de Barcelona.

El 25 de març del 2010, un mes abans de la seva mort, havia rebut la menció d'honor atorgada per Ràdio Associació de Catalunya, en reconeixement a "la seva llarga i profitosa trajectòria professional, plena d'imaginació i creativitat que validen el seu tarannà de bon comunicador". L’encarregat d’entregar-li el guardó va ser el seu company de professió Josep Maria Bachs, amb qui també havia coincidit a Radio Juventud de Barcelona.