Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alberto Fujimori (38)
Montse Watkins (1)
Teresuke Terada (1)
Entitats Entitats
Govern del Japó (11)
Govern del Perú (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Perú (42)
28 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Fujimori: la força de la sang japonesa
Perú




"Després del gran ensurt de l'ambaixada, pocs empresaris es mostren disposats a instal·lar-se al Perú"

Montse Watkins
Periodista

Les relacions entre el Japó i el Perú, un petit país llatinoamericà que la majoria dels nipons no aconseguien trobar al mapa, van canviar de manera sobtada i radical el juliol del 1990, quan Alberto Fujimori va ser triat president i es va convertir en el primer descendent de japonesos a dirigir un país.

L'orgull del Japó davant del triomf del descendent d'una parella d'emigrants de la província del sud anomenada Kumamoto, que van viatjar al Perú a buscar fortuna, ha estat ben aprofitat per Fujimori, que en els seus freqüents viatges al país dels seus avantpassats no ha perdut la oportunitat de remarcar el seu origen japonès i les qualitats de serenitat i eficiència que suposadament va heretar amb aquesta sang.

Tot i que la cancelleria nipona ha afirmat repetidament que no fa tracte preferent a cap país, el cert és que les dades no poden ser més clares: Fujimori ha estat l'únic president estranger a viatjar cada any al Japó des de la seva elecció —entre viatges oficials i de feina—, i en aquest període el Perú ha estat el primer receptor d'ajut financer nipó a Llatinoamèrica, en forma de crèdits oficials en condicions molt favorables, donacions i cooperació tècnica.

Com a referència cal assenyalar que la xifra d'ajuda acumulada fins al 1990 va ser de 53.000 milions de iens, mentre que entre aquest any i el 1996 —última estadística disponible— es va multiplicar per cinc, fins als 256.211 milions de iens. És evident que Fujimori ha complert la promesa de la seva primera campanya electoral d'"usar aquells ullets inclinats", segons les seves pròpies paraules, per obtenir ajuda del Japó.
La solidesa de les relacions i la paciència de Toquio davant d'una sèrie de greus contratemps contra interessos japonesos només s'explica, segons coincideixen diversos analistes, en l'habilitat de Fujimori d'utilitzar el seu origen japonès i mostrar un "comportament nipó" per desagreujar el País del Sol Naixent.

L'assassinat, el 1991, de tres tècnics japonesos en un centre d'investigacions agràries a Huaral, localitat veïna a Lima, va causar la suspensió definitiva de l'enviament d'experts amb el consegüent deteriorament de la cooperació tècnica. No obstant, els generosos crèdits i donacions s'han anunciat amb regularitat a cada visita de Fujimori.

Mentre el mandatari peruà estirava el braç per rebre fons destinats al desenvolupament econòmic i prometia encaridament lluitar contra la
guerrilla, les activitats de la qual van causar una caiguda en picat de les inversions directes i una recomanació oficial d'evitar viatges turístics o de negocis al Perú, l'auto-cop de Fujimori va tornar a dificultar les relacions amb el Japó, sota la mirada de la comunitat internacional per mantenir el seu suport a un dirigent totalitari. La influència de Toquio a Lima es va fer evident en el reservat paper de la cancelleria nipona a restaurar la democràcia, a través de l'aleshores director de la secció de Llatinoamèrica, Terusuke Terada, que l'any passat va actuar com a mediador en les negociacions amb els guerrillers que van ocupar l'ambaixada japonesa a Lima.

Terada, un hàbil diplomàtic amb un impecable domini del castellà, va volar a Lima des del seu lloc d'ambaixador a Mèxic per contribuir a resoldre el conflicte, que, sens dubte, ha estat el més greu en les relacions bilaterals.

Des que el desembre del 1996 els guerrillers van atacar l'ambaixada, on s'havien reunit més de 800 persones per celebrar l'aniversari de l'emperador, fins a la intervenció armada, que va concloure a l'abril amb l'alliberament d'ostatges, el Japó va viure pendent de la situació a Lima i es va veure obligat a familiaritzar-se amb mètodes diferents dels propis de pagar per garantir la seguretat dels segrestats.
L'última visita de Fujimori al Japó, el juliol de l'any passat, va ser una operació de restauració d'imatge, en la qual va aprofitar per rebre un crèdit per 400 milions de dòlars, considerat per molts com un premi per l'alliberament dels ostatges.

En aquesta última gira, el mandatari va posar en joc tot el seu habitual carisma i aplom per convidar els empresaris a invertir al seu país; i els va assegurar que el seu govern està prioritzant l'estabilització econòmica i social. No obstant, després del gran ensurt de l'ambaixada, pocs empresaris es mostren disposats a instal·lar-se al Perú. El sector privat no sembla que es deixi impressionar pels cromosomes japonesos de Fujimori.
Gairebé ja han passat vuit anys des que Fujimori, en plena campanya a la presidència, es feia retratar vestit en iuakata,una mena de quimono d'estar per casa, amb una espasa de samurai a la mà, vestit que li donava un aire còmic ambulant. En canvi, és innegable que ha sabut guanyar-se els japonesos amb l'argument de "la força de la sang", i així ho demostren les enquestes: Fujimori és l'únic president llatinomaricà que coneixen els japonesos.