Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Perú

Articles dependents
Alberto Fujimori
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Escàndols polítics (441)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alberto Fujimori (38)
César Gavíria (9)
Javier Pérez de Cuéllar (5)
Mario Vargas Llosa (11)
Entitats Entitats
Cambio 90 (2)
Govern del Perú (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Perú (42)
55 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
La guerra de la fi del món
Perú
Cinquanta dies després del contenciós bèl·lic que va enfrontar el Perú i l'Equador per la delimitació de 78 quilòmetres de frontera sense senyalitzar, el candidat-president del Perú d'origen japonès,Alberto Fujimori, va aconseguir la seva reelecció al capdavant d'aquest Estat llatinoamericà en la primera volta de les eleccions celebrades el diumenge 9 d'abril.

La sospita de frau va ser present al llarg de tota la jornada electoral, fins al punt que tant l'oposició, encapçalada per Javier Pérez de Cuéllar -antic secretari general de l'ONU (1981-1991)-, com els observadors internacionals, encapçalats per César Gaviria, secretari general de l'OEA (Organització d'Estats Americans), van alertar sobre la possibilitat que la legitimitat democràtica quedés desdibuixada després del descobriment d'una trama gegantina per falsificar milers d'actes en diversos departaments del territori peruà. En un breu missatge a la nació, Pérez de Cuéllar va reconèixer que el poble "ha preferit premiar la derrota del terrorisme i de la hiperinflació, tot i que no li asseguren el futur democràtic amb desenvolupament social". Gaviria, per la seva banda, va manifestar que no podia desqualificar-se la votació, tot i que el sistema electoral no oferia prou confiança i credibilitat.

Fujimori, al contrari d'altres líders sud-americans, va veure com la seva popularitat augmentava amb l'exercici del poder. Ell i el seu partit, Cambio 90, van aconseguir el 64,67 per cent dels vots, davant d'un 22 per cent del seu contrincant, Javier Pérez de Cuéllar, i, de passada, va escombrar d'una manera fulminant la resta de partits tradicionals del Perú. Per segona vegada en cinc anys, després d'haver derrotat a les eleccions del 1990 l'escriptor Mario Vargas Llosa, amb el parèntesi de l'autocop militar del 1993, el Chinito va aconseguir revalidar-se com un dels fenòmens polítics més sorprenents de l'Amèrica Llatina dels noranta.

Fujimori va prendre possessió del càrrec el 28 de juliol, acompanyat de la seva filla Keiko Sofia fent de primera dama. La seva dona, Susana Higuchi, amb qui s'havia casat el 1974 i que li va donar quatre fills, no hi era. S'havia separat d'ell el mes d'agost de l'any anterior, després de mantenir una pugna política de primer ordre, en convertir-se en la primera opositora del seu marit. Susana va formar un nou moviment polític, Armonía Siglo XXI, però no va poder presentar-se a les eleccions, ja que el Parlament peruà, a instàncies de Fujimori, va inhabilitar per a la política tots els seus familiars més pròxims.

Fujimori va canviar la timidesa inicial del 1990 per l'eloqüència i la seguretat davant el triomf electoral del 9 d'abril, i va parlar d'"èxits del meu govern" en referir-se a la derrota de la hiperinflació, la victòria sobre Sendero Luminoso i la reinserció internacional del Perú. "És clar -va afegir- que la democràcia peruana funciona tan bé que s'ha convertit en un model exportable... El que teníem fa cinc anys no era democràcia, sinó partitocràcia, i el poble no creu en la partitocràcia, sinó en l'eficàcia."

En el transcurs de la campanya electoral es va estendre un sospitós silenci sobre el conflicte iniciat encara no tres mesos enrere, el 26 de gener, que havia enfrontat el Perú i l'Equador per 78 quilòmetres cle frontera sense senyalitzar. Un cop subscrit a Brasília el 17 de febrer un acord per al cessament de les hostilitats bèl·liques entre tots dos Estats, ningú no sabia amb certesa per què havien mort una cinquantena d'homes dels dos bàndols, ja que al capdavall tant Lima com Quito afirmaven que mantenien les seves posicions, tot i que cap observador no gosava assegurar exactament quines eren, davant la vastedat selvàtica dels 200.000 quilòmetres quadrats en disputa.