Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Els països exportadors de petroli van reduir la producció de barrils per fer pujar els preus

Evolució del cru i les gasolines

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas 11-S (80)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Hidrocarburs i carburants: petroli, benzina, gasoil, gas (141)
Entitats Entitats
Organització de Països Exportadors de Petroli (39)
81 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
L'Opep, la crisi i els preus
Petroli
El petroli va tenir un gran protagonisme durant l’any 2001 per la seva condició de principal font energètica del món occidental i per la importància que van assolir els costos energètics a l’hora d’afrontar la recessió econòmica que va patir el món durant l’any i les conseqüències de la crisi de l’11 de setembre.

Recessió i 11 de setembre van conformar, però, dos escenaris diferenciats en la mesura que fins l’11 de setembre els països productors van jugar la carta dels preus i van adoptar successives reduccions de la producció per garantir una estabilitat favorable als seus interessos en la pugna entre l’oferta i la demanda. Així, la cimera ministerial de l’OPEP del mes de març celebrada a Viena va decidir la reducció de la producció de petroli en un milió de barrils diaris a partir de l’1 d’abril i fins a 24.201 milions de barrils al mes. La mesura va ser seguida pels països productors de petroli que no eren membres de l’OPEP (Mèxic, Angola, Kazahkstan, Oman i Rússia), però que havien participat com a observadors en la conferència.

Els països consumidors van advertir llavors que la retallada faria augmentar la cotització del petroli i amenaçaria el creixement futur de les seves economies, però tot i això, el mes de juliol l’OPEP va decidir una nova reducció d’un milió de barrils diaris, fins a deixar-la en els 23,2 milions al mes per evitar la volatilitat dels preus i protegir-se contra una possible recessió de l’economia mundial. Aquesta dinàmica formava part de la política de l’OPEP, que produïa el 40% dels cru mundial, que des del 1999 obria i tancava l’aixeta per aconseguir mantenir els preus entre els 22 i els 28 dòlars per barril i que defugia l’escenari d’anys anteriors, quan el mercat petrolier havia viscut les guerres de preus del 1985-1986 i del 1998, que van provocar una caiguda en la cotització fins als mínims històrics dels 10 dòlars per barril.

L’11 de setembre, però, ho va capgirar tot. Unes setmanes després dels atemptats, el preu del petroli va caure un 15% i el barril es va situar per sota dels 22 dòlars, un nivell que no s’assolia des del novembre del 1999. Per protegir-se, al novembre l’OPEP va impulsar una nova reducció del 6% en la seva producció, un milió i mig de barrils, i va intentar que altres països productors com Rússia, Mèxic o Noruega fessin el mateix, cosa que no van aconseguir, ja que Rússia va anunciar que només estava disposada a una reducció de 30.000 barrils diaris, un 1% de les seves exportacions, i Mèxic a una de
100.000 barrils diaris. Amb tot, davant d’aquest panorama, el preu del barril de Brent va caure un 7%, fins als 19,17 dòlars, i novament fins als 17 dòlars per barril a finals de novembre.

Des de llavors l’OPEP va buscar un acord amb els productors independents per afavorir els preus del conjunt del sector. Així, en acabar l’any, un cop la recessió als Estats Units semblava haver estat controlada i s’havia pogut comprovar la seva minsa incidència a Europa, l’OPEP va impulsar la seva quarta reducció de producció de l’any, d’1,5 milions de barrils diaris, un 6% del total, després d’haver aconseguit el compromís dels seus competidors de reduir la producció en gairebé mig milió de barrils diaris, i va aconseguir, amb tot, fer pujar els preus fins als 20 dòlars per barril.