Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El preu del petroli a nivell mundial es va disparar al llarg de l'any a rel de crisis com la de la Guerra de l'Iraq o el desastre de l'huracà

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres catàstrofes naturals: huracans, terratrèmols, erupcions, tsunamis (156)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Guerra d`Iraq (558)
Hidrocarburs i carburants: petroli, benzina, gasoil, gas (141)
Inflació, Preus, IPC (254)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ali bin Ibrahim al-Naimi (3)
Entitats Entitats
Agència Internacional de l`Energia Atòmica (36)
Organització de Països Exportadors de Petroli (39)
Organització Mundial del Comerç (56)
Unió Europea (1018)
51 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Preus i estratègies
Petroli
El 2005 el petroli va registrar les alces de preu més altes en moltes dècades, a causa d´un seguit de factors com ara la guerra de l’Iraq, els efectes de l’huracà Katrina sobre la indústria petroliera de l’estat nord-americà de Louisiana, i, sobretot, per la conversió de la Xina en el primer consumidor d’electricitat del món i el segon pel que feia a petroli i a acer.

A finals d’any l’evolució soferta pels preus en termes interanuals indicava un encariment d’entre el 32,5% i el 35,6% per a gasolines i gasoils als països de la Unió Europea, mentre que la cotització mitjana del barril Brent al darrer trimestre havia augmentat un 37,8% respecte a la mitjana del mateix període de 2004. Particularment, la cotització mitjana del petroli Brent fins a l’octubre havia estat de 54,04 dòlars per barril, un 43,7% més que al mateix període de l’any anterior. Al novembre els preus van continuar en declivi després de marcar un rècord de 70,85 dòlars a finals d’agost, per efecte de l’huracà Katrina sobre els mercats internacionals.

Aquestes dades conjunturals de finals d’any van estar complementades per l’aparició de l’últim informe mensual de l’any de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), que preveia un augment de la demanda mundial de petroli entre el 2006 i el 2010, sostinguda per la fortalesa econòmica dels Estats Units, la Xina i l’Índia, i, per tant, una continuïtat en la tendència alcista dels preus del cru. L’AIE preveia, a més, un augment de la demanda el 2006 de l’ordre de l’1,4%, equivalent a 1,16 milions de barrils de cru diaris, fins a un total de 84 milions de barrils per dia, a causa de l’impacte dels huracans sobre la indústria petroliera nord-americana, principalment. Al 2004 la demanda havia crescut 3 milions de barrils per dia, el que havia provocat la duplicació dels preus en només dos anys. Per al 2006, l’AIE preveia un augment del 2,2%, 1,79 milions de barrils per dia, i un creixement sostingut fins al 2010 fins als 2 milions de barrils per dia. Segons l’agència tot plegat acabaria posant a prova la cadena mundial de subministrament entre el 2007 i el 2008, ja que no hi hauria gaires nous jaciments que comencessin a produir llavors, tot i que faltava per veure el potencial de Rússia i els països del Caucas.

Per la seva banda, el 12 de desembre, l’OPEP va decidir no superar el sostre de producció establert de 28 milions de barrils per dia i discutir cap al 31 de gener de l’any vinent una possible retallada de la seva oferta cara a la primavera, que és quan acostuma a caure la demanda, amb l’objectiu general de contenir els preus. L’OPEP, a més, que havia estat bombejant petroli al nivell més alt dels darrers 25 anys, també va acordar no prorrogar fins a més enllà del 31 de gener del 2006 l’oferiment de mantenir activa tota la seva capacitat de producció addicional (2 milions de barrils per dia) que havia fet a l’octubre per pal·liar l’efecte Katrina.

D’altra banda, Aràbia Saudita va anunciar que volia incrementar el seu nivell de producció a 12,5 milions de barrils diaris el 2009, segons va declarar el ministre del Petroli, Ali al-Naimi. De fet, es tractava d’una primera conseqüència de l’admissió com a membre de ple dret del país a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), després de dotze anys de converses. La comissió d’estudi per a l’admissió de l’estat saudita va ser establerta l’any 1993, però les pors dels buròcrates, els intermediaris i els industrials locals que es beneficiaven d’importants avantatges, havien retardat l’ingrés per por que les lleis de lliure comerç poguessin limitar la capacitat per prohibir la importació de determinats productes il·legals per a l’Islam, que prohibeix i castiga la simple possessió de porc, alcohol o pornografia.
En tot cas l’ingrés a l’OMC volia dir que, a partir del 2006, el regne wahhabita s’hauria d’adaptar a la legislació internacional i obrir la seva economia, fins llavors estrictament protegida i dirigida pel govern. Un altre de les conseqüències seria l’establiment de relacions comercials amb Israel, ja que, com a condició per entrar a l’organisme, Riad va haver de posar fi al boicot dels productes d’Israel. Tot plegat reportaria canvis importants a l’economia saudita en el seu conjunt, fins al moment basada gairebé de forma exclusiva en el petroli, que al 2005 representava el 45% del PIB. El mateix dia que l’Aràbia Saudita esdevenia el membre número 149 de l’OMC, Riad va liberalitzar el sector bancari i va atorgar a nou bancs estrangers la llicència per operar i obrir oficines al regne, sis de la zona i tres d’occidentals: J.P. Morgan, Deutsche Bank i BNP Paribas. Aquest darrer va ser el primer banc europeu i el primer de capital estranger que obria una oficina al país. Poc abans el regne havia obert també el mercat de les telecomunicacions i les assegurances.