Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Manifestants antitransvasistes mostren la seva alegria per la derogació del trasvasament de l'Ebre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Aigua, recursos hídrics, PHN (298)
Poder executiu i governs (1139)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Cristina Narbona (17)
Salvador Milà (23)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Ministeri de Medi Ambient (29)
Plataforma de les Comarques de l´Ebre (4)
Plataforma per a la Defensa de l´Ebre (18)
Unió Europea (1018)
161 lectures d'aquest article
74 impressions d'aquest article
La derogació del transvasament de l’Ebre
PHN
El 18 de juny del 2004 el consell de ministres va derogar de manera oficial els articles de la llei del Pla Hidrològic Nacional (PHN) que preveien el transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals d’aigua de l’Ebre a les conques del Mediterrani. El 29 de juny, tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, tret del PP, van convalidar el decret llei que derogava el transvasament de l’Ebre recollit a la llei del Pla Hidrològic Nacional. Segons la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, aquesta decisió recollia “la racionalitat” exigida per la UE, i es basava en “la cultura de reutilització, la bona gestió i l’increment de la coresponsabilitat amb les comunitats autònomes”.

El PHN havia estat un dels projectes més emblemàtics del Partit Popular, aprovat per majoria absoluta al Congrés dels Diputats el 20 de juny del 2001. Des d’aquell moment, hi va haver constants protestes a Catalunya i Aragó contra el projecte. Des de les Terres de l’Ebre es va organitzar el 2001 l’anomenada Marxa Blava des del Delta fins a Brussel·les per exposar els seus greuges a les autoritats mediambientals de la UE.

La derogació del transvasament de l’Ebre va desfermar l’eufòria a les Terres de l’Ebre, mentre que el govern valencià i el murcià van anunciar que recorrerien al Tribunal Constitucional en considerar que atemptava “directament contra el principi de solidaritat entre els territoris espanyols”. El mateix dia que es va derogar el decret unes 2.000 persones es van reunir a Múrcia com a protesta, amb el lema Agua para todos, mentre que a Catalunya i Aragó les mostres d’alegria van ser nombroses. Segons el conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Salvador Milà, “el decret satisfeia les necessitats de Catalunya”, a més de destacar que el reial decret establia que les obres alternatives al transvasament podrien ser executades per les comunitats autònomes, per un conveni amb el ministeri de Medi Ambient. La Plataforma per a la Defensa de l’Ebre va celebrar la derogació després de 4 anys de protesta. Al Delta desenes de persones van sortir al carrer a Sant Jaume d’Enveja, es van despenjar les canonades amb un nus que hi havia pel carrer en senyal de protesta, les campanades de l’església van repicar amb motiu d’alegria i es van llançar coets.
En derogar el transvasament, es va aprovar un pla alternatiu que preveia obtenir 1.063 hm3 d’aigua addicionals a l’any, dels quals 621 hm3 procedirien de la dessalinització d’aigua del mar o d’aigües salabroses a la costa, 189 hm3 de la reutilització d’aigua i 253 d’estalvi i millora de la gestió. En total, el pla alternatiu incloïa cent actuacions noves, entre elles 20 dessalinitzadores. Narbona també va assegurar que com a molt tard a mitjans del 2005 arribarien els primers hectòmetres d’aigua a Múrcia i el País Valencià.

Narbona va assegurar que el reial decret suprimia també de la llista de les obres previstes la interconnexió dels cabals de l’Ebre i del Ter i Llobregat per portar aigua al minitransvasament a Barcelona. La ministra va explicar que demanaria a la UE que els 1.200 milions d’euros sol·licitats per al transvasament es destinessin a les noves actuacions i que les indemnitzacions a les empreses per les dues úniques obres que es van paralitzar rondarien els 8 milions d’euros. La inversió prevista per a les noves mesures aprovades pel govern pujava a 3.798 milions d’euros, 400 milions d’euros menys que el PHN de l’anterior govern: 579 milions d’euros a Andalusia, 875 milions d’euros a Múrcia, 1.219 milions al País Valencià i 1.100 milions a Catalunya.

Grups ecologistes van criticar els impactes ambientals de les dessaladores pel seu gran consum d’energia i per l’abocament de les substàncies utilitzades en els processos de filtració. Però, segons la ministra de Medi Ambient, les dessaladores previstes gastarien gairebé la meitat que el transvasament (3,5 kilowatts hora per m3 enfront dels 6,1 kilowatts que suposava el m3 a l’altiplà de Múrcia), mentre que el mal a la fauna i a la flora marina és nul si s’aconsegueix la immediata dissolució de la salmorra al mar.
El 6 de maig del 2004 la ministra de Medi Ambient i el seu homòleg de la Generalitat de Catalunya, Salvador Milà, van pactar a Madrid la llista de projectes alternatius al ramal nord del transvasament de l’Ebre que incloïa un llistat de més de 30 actuacions per a Catalunya amb una inversió necessària prevista de 1.110 milions d’euros. Aquests projectes havien de permetre que les conques internes de Catalunya guanyessin 145 hm3 d’aigua addicional a l’any, una quantitat superior als recursos que podia oferir l’Ebre. Oficialment el PHN planejava transferir 190 hm3 a l’any, però segons Narbona a la pràctica només hauria estat possible obtenir un màxim de 112 hm3. Entre els projectes per augmentar els recursos destacaven la construcció de la dessaladora de l’àrea de Barcelona, l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i de la potabilitzadora d’Abrera. També es preveia incrementar les xarxes d’abastament del Maresme amb les del Ter i Llobregat i la descontaminació de l’aqüífer del Besòs.

En el conjunt del pla es van incorporar també projectes de restauració i descontaminació de rius, l’eliminació de la contaminació química de l’embassament de Flix. Pel que fa a la defensa del delta de l’Ebre, destacava com a iniciativa més innovadora el pla per extreure les arenes i sediments retinguts en el fons de l’embassament de Riba-roja perquè circulessin pel riu i ajudessin a frenar els fenòmens d’enfonsament i erosió que patia el Delta. Així mateix, es van fer els canvis legals perquè la Generalitat recuperés la facultat de fixar el cabal ecològic de l’Ebre.

Al costat d’aquestes inversions, es preveia també impulsar mesures per controlar el consum d’aigua. En aquest sentit, el ministeri de Medi Ambient va proposar la instauració de noves tarifes que establien preus diferents per a quatre tipus d’usos diferents. Els preus de referència se situaven en una forquilla d’entre 0,12 i 0,30 euros per m3 en l’ús agrícola, entre 0,50 i 0,70 per a l’ús industrial, entre 0,70 i 0,90 per a abastament urbà i entre 1,1 i 1,3 m3 per a ús turístic (urbanitzacions de segones residències, camps de golf, etc.).