Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Àngel Colom va ser elegit president del Partit per la Independència

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Albert Roig (1)
Àngel Colom (66)
Benet Tugues (4)
Ernest Maragall (105)
Felip Puig (137)
José Montilla (837)
Josep-Lluís Carod-Rovira (494)
Pilar Rahola (21)
Ramon Camp (9)
Entitats Entitats
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit per la Independència (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
246 lectures d'aquest article
45 impressions d'aquest article
El congrés fundacional del Partit per la Independència
PI
El 24 i 25 de maig de 1997 va tenir lloc a Barcelona el Congrés fundacional del Partit per la Independència (PI), sorgit de la crisi encetada el 1995 al sí d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va acabar amb l’escissió de la formació el 8 d’octubre de 1996.

El congrés va elegir Àngel Colom a la presidència i Pilar Rahola a la vice-presidència. Benet Tugues va ser nomenat secretari general i Albert Roig, portaveu del partit, en una votació majoritària (993 vots a favor, 8 en blanc i 3 nuls) per part de 1.004 dels 1.037 compromissaris que van assistir als actes.

El nou partit pretenia, segons la seva declaració fundacional, “ampliar l’espai polític de l’independentisme cap a les classes mitjanes catalanes” i “iniciar un procés d’obertura cap al centre a Catalunya, com a eix d’una nova hegemonia política” alternativa a la concepció defensada per ERC i a la de centre que tenia el principal partit de govern català, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

El Partit per la Independència (PI) es definia com un partit socialdemòcrata amb “clars referents ideològics en l’humanisme, el cristianisme progressista i el llibertarisme social” i el seu objectiu declarat era “defensar la independència i la unificació de la nació catalana, integrada pel Principat de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüsses, la Catalunya Nord i la Franja de Ponent”, en el marc de la “construcció de l’Europa de les nacions.” La nova formació prenia el nom de Partit per Catalunya a la regió de la Catalunya Nord, amb la intenció de “millor desenvolupar la seva activitat” en els espais electorals de l’estat francés.

La nova formació no va estalviar crítiques als seus antics correligionaris d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), als que acusava d’haver perdut l’esperit independentista i de no permetre renovar l’ideari del partit per poder superar el sostre de la formació, situat en 300.000 vots. El nou president del PI, Àngel Colom, avalava l’oportunitat de la seva formació en el fet que el 40% dels militants que havia aconseguit el seu partit eren de nova extracció i no antics votants d’ERC, el que, segons ell, demostrava l’entusiasme que havien despertat les idees i propòsits recollits en el PI.

Per la seva banda, els dirigents d’ERC, encapçalats per Josep Lluís Carod-Rovira tampoc van estalviar crítiques a la nova formació, qualificant Colom, Rahola i als altres dirigents del PI de trànsfugues i recordant la història de la crisi que havia conduït a la formació del PI i la “manca d’ètica” dels seus dirigents en apropiar-se dels escons i regidories obtingudes en la fase d’ERC (un escó al Congrés, un altre al Senat, quatre al Parlament de Catalunya, quatre alcaldies i dues regidories a l’Ajuntament de Barcelona) i deixar un deute pendent de 500 milions de pessetes a nom de la formació.

El congrés fundacional del PI va comptar, però, amb la salutació d’altres partits, com Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que hi va enviar el seu secretari d’organització, Felip Puig i el diputat al Parlament de Catalunya, Ramon Camp, i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), representat per Josep Montilla i Ernest Maragall. Els representants de CDC van fer referència a la complicitat nacionalista per a aconseguir una més gran sobirania per a Catalunya i els del PSC van recordar la col.laboració existent entre el PSC i el PI en el Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Barcelona.