Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Paco Cabanes, 'el Genovés', disputant un partit de pilota valenciana

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
País Valencià (525)
Personatges Personatges
Clementina Ródenas (5)
Paco Cabanes (4)
Entitats Entitats
Canal 9 (66)
Premis Octubre (35)
64 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
5 recomanacions d'aquest article
El retorn del genovès
Pilota valenciana
La concessió per primer cop, l'any 1995, dels premis El Temps dintre de la nit dels Octubre va permetre que tots aquells que seguien l'acte en directe o per televisió comprovessin l'enorme afecte que els valencians sentien per un dels seus personatges més populars: Paco Cabanes, el Genovés, que va rebre el premi en l'apartat d'esports.

Cabanes
no era ni un futbolista, ni un tennista, ni un corredor de bicicletes; era una cosa molt més senzilla: un jugador de pilota. El millor jugador de la història de la pilota valenciana. El que des de 1972 havia aconseguit tots els títols i el que, quan semblava que la seva carrera ja havia entrat en una fase de declivi, va aconseguir tornar-se a proclamar campió el 1995.

Per a qualsevol valencià, el joc de pilota era una realitat viva, un esport que havia jugat i havia vist jugar des de petit. Però, sorprenentment, per als catalans o els mallorquins era un esport completament desconegut. Els més entesos sabien alguna cosa del joc de pilota, però per a ells la pilota s'associava més aviat amb la modalitat basca que no pas amb la valenciana. Sabien què era un frontó, però no tenien clar què era un trinquet, i quan es parlava del joc al llarg, del raspall o de la modalitat d'escala i corda, quedaven literalment fora de joc.

Segons els erudits, el joc de pilota va arribar al País Valencià amb el rei Jaume I. A l'Edat Mitjana el joc era propi de les classes benestants i era molt similar al que es jugava en altres països europeus. Es tractava d'una competició entre dues persones, o dos equips, que se situaven enfrontats en un carrer o plaça. El terreny de joc de cadascun dels contrincants estava delimitat i els dos camps quedaven separats per una ratlla, corda o xarxa. Es jugava amb una pilota que un equip havia de fer passar al camp de l'altre colpejant-la amb la mà, una pala o una raqueta. Com es pot veure, el joc de pilota, el tennis i el jeu de paume tenen un origen comú. A més, en tots aquests jocs, els punts no es comptaven seguint el sistema decimal, sinó el sexagesimal, l'utilitzat per comptar hores, minuts i segons. De la mateixa manera que aquest sistema ha perdurat en el tennis, ho ha fet en la pilota valenciana, on cada joc consta de quatre punts (quinze, trenta, val i joc).

De la importància que va prendre el joc de pilota al medieval Regne de València n'és testimoni un famós ban dictat el 1391 pel Consell de la ciutat de València que prohibia jugar-hi als carrers de la ciutat. Sis-cents anys després, el 1991, i de forma simbòlica, la llavors alcaldessa Clementina Ródenas va aixecar la prohibició.

Amb el pas dels anys, la pilota es va consolidar com un joc molt popular a tots els pobles i ciutats valencianes. Gairebé totes les poblacions disposaven del carrer de la pilota, i al voltant del joc es va anar consolidant també tot el món de les apostes i els rituals de trobada social.

Amb l'avenç de la industrialització van començar a aparèixer recintes específics per jugar a pilota: els trinquets. Recintes de forma rectangular amb tres parets llises i una quarta amb graderies. En els trinquets s'hi van desenvolupar les modalitats del joc tancat, que eren bàsicament la d'escala i corda i la del raspall.

En la modalitat d'escala i corda els dos adversaris o els dos equips estaven separats per una corda situada a 1,80 metres de terra. Calia fer passar la pilota per damunt la corda i l'altre equip havia de tornar-la abans que botés (a l'aire), després que fes un únic bot, o de rebot després que piqués en alguna de les parets del trinquet o a l'escala lateral. En la modalitat del raspall es jugava sense escala ni corda, la pilota podia fer tants bots com es volgués i l'objectiu de cada equip era evitar que la pilota arribés a tocar el seu frontó (paret de fons del trinquet). El raspalles jugava també com a joc de carrer. En aquest cas, el que havia d'evitar cada equip era que la pilota sortís del límit de la línia de fons del seu camp. Les altres modalitats més esteses del joc de carrer eren les llargues i la galotxa.

En la dècada dels setanta la pilota encara es mantenia viva, però anava perdent força a conseqüència de la creixent urbanització del País Valencià. L'aparició de la figura del Genovés va ser fonamental per revitalitzar l'interès popular i institucional per aquest esport. Van començar-se a construir nous trinquets, i fins i tot moltes poblacions es van dotar de carrers artificials específicament construïts per jugar a la pilota.

L'interès per aquest esport específicament valencià es va veure reforçat amb la creixent atenció que hi va dedicar la Televisió Valenciana, Canal 9. Alguns partits de pilota es van convertir en programes rècord d'audiència, per davant fins i tot del futbol.