Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Genocidi, neteja ètnica, crims contra la humanitat (209)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Personatges Personatges
Augusto Pinochet Ugarte (116)
Baltasar Garzón (233)
Jack Straw (42)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Partit Laborista Britànic (25)
Tribunal Penal Internacional (93)
56 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Pinochet i la gestació d'una justícia internacional



"El Tractat de
Roma és un
primer pas
innovador, però
el camí cap a
l'establiment
d'una jurisdicció
planetària, apolítica i creïble
és ple d'obstacles"



Mateo Madridejos
Periodista i historiador

El tractat per a la creació d'un Tribunal Penal Internacional (TPI), auspiciat per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), amb caràcter permanent i amb seu a l'Haia, es va firmar a Roma el 17 de juliol, amb l'objectiu d'establir una jurisdicció planetària i impedir la impunitat dels delictes més abominables: genocidi, crims de guerra i contra la humanitat. Va ser un primer pas per aplicar l'asserció segons la qual hi ha uns drets humans inalienables i que el fet de violar-los no es pot justificar ni quedar impune per causa de la doctrina tradicional de la sobirania dels Estats.

La detenció a Londres, el 19 d'octubre, del general Augusto Pinochet Ugarte, que va ser dictador de Xile del 1973 al 1990 i senador vitalici des del març del 1998, va subratllar l'avanç de la consciència universal que reclama el final de la impunitat, la prevenció de la barbàrie i el càstig dels delictes que per la seva mateixa naturalesa són imprescriptibles, a través d'una justícia internacional que no s'atura a les fronteres de la sobirania o els pretextos de la Realpolitik.

A requeriment del jutge espanyol Baltasar Garzón, que va actuar per denúncia dels familiars de les víctimes de la dictadura, el ministre de l'Interior britànic, Jack Straw, després de ponderar l'equilibri de forces en el Partit Laborista governant, va autoritzar el 9 de desembre l'obertura d'un procés d'extradició, una batalla jurídica que es preveia llarga i enrevessada, per concedir o rebutjar l'entrega a Espanya del "pacient anglès", com li diuen els seus compatriotes. L'endemà, el jutge Garzón va processar l'exdictador, a qui imputa haver ordenat la detenció, la tortura i previsiblement l'assassinat d'un centenar de persones.

Tant el Tractat de Roma com el procés criminal contra Pinochet constitueixen els aspectes més cridaners d'un progrés jurídic en la societat internacional, corol·lari de l'internacionalisme cultural, que considera anacrònic el criteri de la impunitat dels dirigents i exigeix la protecció dels drets humans per sobre de qualsevol consideració de sobirania estatal o oportunitat diplomàtica. El tractat és un primer pas innovador cap a un ideal, però el camí cap a l'establiment d'una jurisdicció planetària, apolítica i creïble és ple d'obstacles.

El Tractat de Roma va ser rebutjat categòricament pels Estats Units i sis països més (la Xina i Israel entre ells). No entrarà en vigor fins que hagi estat ratificat almenys per 60 Estats, les formulacions que fa dels delictes resulten bastant vagues i els signataris podran sostreure's durant set anys a les obligacions concernents als crims de guerra. Sota la pressió del Pentàgon i d'un Congrés dominat pels republicans, la delegació nord-americana va al·legar diversos pretextos que emmascaren malament la por que els seus militars i agents puguin acabar seient al banc dels acusats.

A Europa, on la defensa dels drets humans està arrelada en la cultura política, ningú va posar en dubte que el procés contra Pinochet estava ben fonamentat i tothom expressava l'esperança que serveixi, més enllà de la por, per a la catarsi d'una societat xilena a la qual la dictadura va llegar no tan sols el dolor de les víctimes, sinó la fractura i l'animositat que, juntament amb l'ominós soroll dels sabres, van tornar amb renovat ímpetu als carrers de Santiago.

Per primera vegada, sigui quin sigui el destí del procés judicial, la immunitat va ser rebutjada per anacrònica i l'ideal de justícia va prevaler sobre la raó d'Estat o les consideracions de prudència o diplomàcia. La detenció de Pinochet va ser un triomf sonat de l'esforç per prevenir i jutjar els comportaments intolerables en un món més civilitzat. Però va deixar oberts diversos interrogants sobre les transicions democràtiques fora d'Europa, el judici de la dictadura xilena com un episodi de la guerra freda, amb els seus inductors i còmplices al més alt nivell internacional, i la urgència que l'ordre jurídic mundial no es fonamenti en els criteris dels rics ni discrimini els botxins segons el seu color ideològic.