Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Manifestants antitransvasament a l'interior de l'Ebre per demostrar-ne el poc cabal

Vídeos Vídeos
Manifestació contra el PHN
Articles dependents
Jaume Matas
Marcel.lí Iglesias Ricou
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Poder executiu i governs (1139)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Marcelino Iglesias (63)
Entitats Entitats
Diputació d`Aragó - Diputació General d`Aragó (20)
Partit Popular de Catalunya (319)
Plataforma de les Comarques de l´Ebre (4)
Plataforma per a la Defensa de l´Ebre (18)
Unió Europea (1018)
77 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Feta la llei, segueix la protesta
Pla Hidrològic Nacional
El 20 de juny del 2001 el Senat espanyol va aprovar definitivament, amb els vots del PP, CiU i CC, el Pla Hidrològic Nacional, que anteriorment havia aprovat el Congrés dels Diputats. D’aquesta manera, es convertia en llei el polèmic projecte que des de l’any anterior havia provocat nombroses protestes a l’Aragó i a les Terres de l’Ebre.

Després de la seva tramitació parlamentària, el pla seguia preveient el transvasament de fins a 1.050 hectòmetres cúbics d’aigua de l’Ebre, però incorporava alguns aspectes nous com ara que aquest cabal només podria extreure’s si es respectava el cabal ecològic mínim, que les centrals hidroelèctriques del riu haurien de donar prioritat als cabals mínims i no a la generació d’energia, que es realitzaria un important pla d’inversions per garantir la pervivència del Delta i el creixement econòmic de les Terres de l’Ebre i que, un cop posat en marxa el pla, s’estudiarien altres alternatives, com la possibilitat de portar aigües del Roine. Totes aquestes modificacions eren fruit de les negociacions entre el govern espanyol i Convergència i Unió, que havia exigit nombroses contrapartides per donar el seu sí al PHN. També eren fruit de les pressions que havia fet el Partit Popular de Catalunya, que tenia a les Terres de l’Ebre un dels seus feus.

Malgrat tot, aquestes modificacions no van ser suficients per vèncer l’oposició al PHN de les Plataformes de l’Ebre, les forces d’esquerra catalanes i la Diputació General d’Aragó, que, amb Marcel.lí Iglesias al capdavant, es van mobilitzar durant tot l’any.

Després de la multitudinària manifestació del 12 d’octubre de l’any anterior a Saragossa, el 2001 va veure grans concentracions de protesta a Móra d’Ebre i Móra la Nova al febrer, a Barcelona també al febrer, i a Madrid al març. Eren manifestacions que pretenien impedir l’aprovació del PHN.

Un cop aquest va ser aprovat, l’estratègia dels qui s’oposaven al transvasament de l’Ebre es va centrar a pressionar les institucions europees perquè no financessin les obres del PHN, que, segons els opositors, no respectaven els requisits mediambientals de la UE. Amb aquesta finalitat es va organitzar la marxa blava, que durant un mes va fer el trajecte entre el Delta i Brussel.les i que va culminar el 9 de setembre amb una manifestació a la capital comunitària, una ciutat acostumada a veure les manifestacions dels grups més diversos en demanda de subvencions europees però que per primer cop veia una manifestació que demanava just el contrari: que no es destinessin recursos europeus al PHN. Europa tenia la paraula.