Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Les inundacions es van repetir a diferents zones d'Europa

Vídeos Vídeos
Pluges torrencials
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Aiguats, inundacions, allaus, neu (139)
Clima, canvi climàtic (96)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Personatges Personatges
Oriol Puig (4)
Entitats Entitats
Aeroport de Barcelona (El Prat de Llobregat) (161)
Organització de les Nacions Unides (606)
Servei Meteorològic de Catalunya (16)
Trofeu Princesa Sofia de Vela (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àsia (17)
Europa (194)
Països Catalans (124)
110 lectures d'aquest article
85 impressions d'aquest article
A Catalunya, Europa i el món
Pluges
El 2002, les pluges van ser una constant a pràcticament tot el continent europeu i també al continent asiàtic. Catalunya i la conca mediterrània també van ser fortament castigades per les tempestes. La situació creada al país va coincidir amb el 40 aniversari de les riuades del Vallès del 25 de setembre del 1962, que havien estat una de les catàstrofes naturals més dramàtiques del segle XX al Principat i que van causar un miler de víctimes mortals i van deixar centenars de persones sense sostre.

Així, el 17 de setembre del 2002 el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va presentar el balanç pluviomètric del període setembre 2001-agost 2002, segons el qual el Maresme i el Barcelonès havien estat les comarques més afectades per precipitacions extraordinàries. A bona part del Maresme, l´aigua de pluja acumulada va superar en un 190% la mitjana històrica, mentre que al Barcelonès la pluja es va situar al voltant del 170% per sobre del que era habitual. El Ripollès, la Garrotxa i diversos punts de l´interior de l´Alt Empordà van ser les comarques que van patir les precipitacions més destacades. El director de l´SMC, Oriol Puig, va recordar que les pluges hagudes l´estiu del 2002 havien acabat amb quatre anys de sequera, i va assenyalar que “els estius dels anys 1976, 1977, 1982 i 1992 van ser tan plujosos com l´actual’.

A la primavera es van registrar, a més de les típiques pluges, un parell de temporals importants. El 28 de març del 2002, un atípic temporal de vent i pluja va causar la mort de dues persones a Palma de Mallorca i la desaparició d´una tercera. Un dels morts, de nacionalitat austríaca, va morir durant la celebració del Trofeu Princesa Sofia de Vela. El segon, també estranger, de nacionalitat alemanya, va morir a conseqüència d´un cop d´onada mentre es banyava. El temporal es va allargar força dies i va dificultar el trànsit de vaixells a la Mediterrània.

L´11 d´abril del 2002 un fort aiguat a l´Alt Empordà va negar camps, va tallar carreteres, i va provocar la suspensió de les activitats escolars, a més d´obligar al desallotjament de cases i establiments comercials. Els municipis de la Jonquera, Figueres, Darnius, Agullana i Vilaseca van ser els més afectats, amb una pluviometria que va superar els 250 litres per metre quadrat. Les precipitacions van desbordar en més d´un punt els rius Llobregat i Manol, i van obligar la direcció general d´Emergències a activar la fase d´alerta del pla Inuncat en aquesta comarca. Diversos centres escolars de la Jonquera i la seva comarca van ser evacuats per culpa de les inundacions i el Consell Comarcal va suspendre el transport escolar pels problemes que hi havia a les carreteres N-2 i C-260, que enllaça Roses i Figueres.

Però va ser a l´estiu del 2002 quan les tempestes van ser més inusuals i van caure amb més virulència als Països Catalans, des de la costa al Pirineu.

Destaquen els 250 litres a Lluc, a la serra de Mallorca, i també les precipitacions de principis de juliol al País Valencià, amb un rècord de 122 litres per metre quadrat a la capital valenciana. Durant la primera quinzena d´agost van produir-se les pluges més virulentes a la conca mediterrània. L´1 d´agost va caure un fort aiguat a les comarques del Baix Llobregat, el Maresme, i el Barcelonès. A Montgat van caure 248 litres per metre quadrat en sis hores. A Barcelona, entre 140 i 175 litres per metre quadrat i al Baix Llobregat, 145 litres a Sant Just Desvern i 138 a Cornellà. En tots els punts afectats per la tempesta es van registrar inundacions de baixos, arrossegament de cotxes i talls de llum, fets que van obligar els bombers a fer gairebé 500 sortides. A les Franqueses del Vallès es va haver de lamentar la mort d´un jove de 26 anys el 15 d´agost, en caure fulminat per un llamp. A l´octubre del 2002, el temporal de pluja va provocar nombrosos col·lapses en infraestructures i vies de comunicació, així com inundacions de vivendes i baixos en zones del litoral barceloní, concretament a les comarques del Baix Llobregat, el Garraf i el Barcelonès. L´aeroport del Prat va haver de cancel·lar diversos vols durant dos dies.

Pel que fa a Europa, el 9 d´agost del 2002 una tromba d´aigua caiguda a la costa del mar Negre, al sud de Rússia, va causar 62 morts i més de 400 desapareguts. L´episodi més tràgic es va produir en una zona de l´interior, Abrau-Diurso, on les aigües d´un embassament desbordat van inundar un càmping i en van fer desaparèixer els 300 ocupants. En una altra població propera al càmping, la força de l´aigua va arrossegar 100 persones fins al mar. El 13 d´agost, la forta tempesta caiguda a Centreeuropa va causar 30 morts i incomptables danys materials. A Alemanya, els territoris més afectats van ser els dels lands de l´est i del sud, especialment Baviera i Saxònia. En aquesta zona, la crescuda del riu Elba va obligar a desallotjar milers de persones i va negar parcialment les ciutats de Dresden i Passau. A la República Txeca, les fortes pluges van provocar la crescuda més gran del segle del riu Moldava, que va multiplicar per vint el seu cabal habitual, fet que va obligar a evacuar 50.000 persones dels barris costaners de Praga. L´aiguat caigut sobre la regió de Bohèmia va provocar l´estat d´emergència a les ciutats de Pilsen i Karlovy Vary. El resultat de les pluges en aquest país va ser de 9 morts i 2 desapareguts. La fúria del temporal a Romania va provocar la destrucció de 818 cases, 62 ponts, 190 transformadors elèctrics i 20.000 hectàrees de cultiu a la zona del nord-est. Així mateix, les pluges van provocar la mort de 8 persones. A Àustria, el temporal va provocar el desbordament del riu Danubi i va causar 7 morts. Salzburg es va salvar de la crescuda del Salzach in extremis. Finalment, a Bulgària, el balanç de les tempestes va ser d´un mort i la destrucció de nombrosíssims camps de cultiu i edificis.

Al setembre, la part afectada per les inundacions va ser el sud-est de França, on van morir 30 persones als departaments de la vall del Roine, mentre que una dotzena de persones van ser donades per desaparegudes. Els pluviòmetres parlaven de 600 litres per metre quadrat als departaments de Gard, Vanclusa, Erau i altres, que van negar camps, ciutats i carreteres i van causar importants desperfectes en comunicacions i serveis.

A l´Àsia, les pluges torrencials van causar desenes de morts i milers de damnificats al Nepal, la Xina, l´Iran i les Filipines. Només al Nepal el nombre de morts va superar les 400 persones, 200 més van resultar desaparegudes i es van produir més de 32.000 damnificats.

Tot plegat va incidir poderosament en l´opinió pública mundial, que es decantava majoritàriament en favor de les consideracions que circulaven en determinats mitjans científics sobre l´anomenat canvi climàtic, que descriuria l´augment del nivell de les aigües a tot el món com a conseqüència del desglaçament dels pols, produït per un escalfament del planeta a causa de la contaminació mediambiental generada en els darrers cinquanta anys de desenvolupament industrial. En aquest sentit es va pronunciar obertament l´informe Perspectives del medi ambient mundial 2002, editat pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient.