Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya el dia del retorn del president Tarradellas

El president Josep Tarradellas pocs minuts abans de pronunciar la històrica frase

Articles dependents
Manuel Ortínez
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Història, arqueologia (206)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Adolfo Suárez (31)
Andrés Cassinello (2)
Antònia Macià (5)
Carles Sentís (8)
Carlos Arias Navarro (5)
Frederic Rahola (1)
Heribert Barrera (35)
Joan Reventós (34)
Joan Carles de Borbó (205)
Joaquim Xicoy (8)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Tarradellas (27)
Josep Irla (5)
Josep Roig (1)
Josep Maria Santacreu (1)
Josep Maria Triginer (2)
Juan Antonio Samaranch (54)
Lluís Companys (37)
Luis Valls Taberner (3)
Manuel Fraga Iribarne (66)
Manuel Ortínez (4)
Ramon Espasa (1)
Salvador Sánchez Terán (3)
Entitats Entitats
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Generalitat de Catalunya (1919)
Iniciativa per Catalunya (87)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
171 lectures d'aquest article
360 impressions d'aquest article
20 anys del restabliment de la Generalitat
Política catalana
El 23 d’octubre de 1977 es va complir el vintè aniversari del retorn a Catalunya del president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, en un moment d’esclat social i polític que va suposar la restitució de les institucions pròpies de Catalunya, que havien estat usurpades per més de 40 anys de franquisme.

El mes d’octubre de 1977, però, ja s’havia produït el canvi definitiu de règim amb la celebració d’eleccions constituents a tot l’estat el mes de juny, que havien estat les primeres des del 1939, convocades pel govern del fundador de la nova Unión del Centro Democrático (UCD), Adolfo Suárez. A l’espera de les primeres eleccions legislatives del nou ordre democràtic i amb la creació d’una Carta Magna en marxa, l’Estatut d’Autonomia s’albirava ja en l’horitzó, així com la constitució del primer Parlament català des de l’esclat de la guerra i la formació del primer govern català de la democràcia postfranquista.

Provinent de Madrid, Josep Tarradellas, l’home que havia fugit el 1939 de Catalunya com a conseller de Finances, va comparèixer al balcó del Palau de la Generalitat com a 114è president de la Generalitat de Catalunya, acompanyat pels líders de les principals formacions catalanes del moment, hereves totes de la lluita contra el franquisme menada per l’Assemblea de Catalunya, fundada el 1973 sota el lema de Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia.

“Ciutadans de Catalunya: ja sóc aquí!, Ja sóc aquí! Perquè jo també vull l’Estatut”, va dir Tarradellas en una frase que va esdevenir històrica i que va pronunciar davant els centenars de milers de persones que ocupaven la plaça de Sant Jaume i les seves rodalies, en el que era el moment culminant del canvi polític institucional que l’onze de setembre anterior un milió de persones havien demanat pels carrers de Barcelona.

Joan Tarradellas Joan, que després de l’afusellament de Lluís Companys a mans dels botxins franquistes i de la renúncia el 1954 al càrrec de Josep Irla, antic president del Parlament de Catalunya, havia representat la Generalitat a l’exili i havia preservat el seu esperit i els seus arxius a la modesta casa de Clos Mosny que tenia a Saint-Martin-Le Beau, prop de la ciutat francesa de Tours.

El procés de restitució s’havia iniciat amb la mort del dictador el 20 de desembre de 1975, la coronació del rei Joan Carles I i el missatge que Josep Tarradellas va llançar per primer cop aquell any al poble català (programa de reconciliació), reclamant l’amnistia, el restabliment de la Generalitat i la celebració d’eleccions constituents. Aquell mateix any, també, els partits catalans d’oposició a l’encara règim franquista, van constituir el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, amb el propòsit d’impulsar la lluita per l’autonomia en tots els fronts i aconseguir el retorn de les llibertats.

La fi del govern oberturista de Carlos Arias Navarro i l’arribada al poder d’Adolfo Suárez, decidit a tirar endavant una transició política en profunditat, van afavorir els contactes entre el llavors ministre de governació del primer govern d’Adolfo Suárez, Manuel Fraga, i Josep Tarradellas per aconseguir el reconeixement de la Generalitat. En els contactes hi van participar destacades personalitats de l’època, com el secretari de Tarradellas, l’industrial Manuel Ortínez, el banquer Luis Valls Taberner, l’empresari Josep Maria Santacreu, el polític Juan Antonio Samaranch o el general Andrés Cassinello.

Les negociacions iniciades van culminar el 28 de setembre de 1977 amb la signatura a Perpinyà d’un document per part de Tarradellas, el ministre espanyol Salvador Sánchez Terán i els líders dels partits parlamentaris catalans, acordant la restitució de la Generalitat de Catalunya i el retorn de Tarradellas al país com a president del govern català, qüestions que van ser reflectides en el BOE del 5 d’octubre de 1977 en forma de decret-llei, com el restabliment d’una “institució secular en què el poble català ha vist el símbol i el reconeixement de la seva personalitat històrica, dins de la unitat d’Espanya.” Dotze dies més tard, un altre reial decret nomenava Tarradellas president de la Generalitat i alhora de la Diputació de Barcelona. Quinze dies més tard, la família Tarradellas va abandonar el refugi de Clos Mosny per emprendre la marxa definitiva cap a Catalunya, passant, primer, per Madrid.

Un cop proclamada la nova Generalitat, Josep Tarradellas va nomenar el seu primer govern el 5 de desembre de 1977, que estava format per cinc consellers polítics i sis de tècnics, nomenats pels partits, i un, Frederic Rahola, de la confiança del president. Passat el període constituent i, fidel a la seva decisió de no vincular-se a cap partit, després de les eleccions al Parlament del 1980, que van donar la majoria relativa a Convergència i Unió, Tarradellas va abandonar la primera fila de la vida política.

Però des del pis de la Via Augusta de Barcelona que li havia proporcionat la Diputació de Barcelona i amb el títol de marquès que li havia atorgat el rei d’Espanya, Tarradellas va mantenir un distanciament crític envers el rumb polític del nou president de la Generalitat, Jordi Pujol, i va donar suport a algunes de les iniciatives presentades pel primer partit d’oposició, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

Polèmic i carismàtic, Tarradellas, va suscitar fins a la seva mort el 1988, adhesions i aversions diverses, però, pel damunt de tot, tal i com havia escrit el nou president Jordi Pujol: “el retorn va ser un èxit i un premi per a ell, però va representar per a tots, sobretot, la manifestació clara i ben escenificada de la voluntat de no oblidar el passat que una vegada més ens havien arrabassat. Vint anys després hem de recordar Tarradellas com l’home que ho va fer possible.”

Aquestes paraules van inspirar el vintè aniversari de la restitució de la Generalitat i el retorn de Tarradellas que el govern català va fer al Palau de la plaça Sant Jaume de Barcelona el 22 d’octubre de 1997, en el que el president Jordi Pujol va recordar la “tenacitat i l’esperit de sacrifici” del seu antecessor. L’acte, però, no va comptar amb el vist-i-plau del PSC, Iniciativa per Catalunya (IC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que no van enviar representats oficials, emulant l’absència de la vídua de Tarradellas, Antònia Macià. Sí que hi van assistir els representants de la resta de partits i quatre membres del primer govern de la Generalitat restituïda, Josep Maria Triginer (PSC), Ramon Espasa (PSUC), Carles Sentís (UCD) i Josep Roig (ERC), així com els dos ex presidents del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera (ERC) i Joaquim Xicoy. El darrer president del Parlament electe, Joan Reventós (PSC) va excusar la seva presència per trobar-se de viatge fora de l’estat.