Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Despesa per departaments

Ingressos

Jordi Pujol es va entrevistar amb Jacques Chirac

Articles dependents
Artur Mas
Macià Alavedra
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Eduardo Frei (9)
Jacques Chirac (161)
Jaume Samsó Capó (2)
Joan Ignasi Puigdollers (8)
Joan Maria Pujals (42)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Josep Maria Flotats (31)
Macià Alavedra (40)
Mariano Rajoy (296)
Romà Cuyàs (4)
Vicenç Villatoro (35)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Generalitat de Catalunya (1919)
INEM (60)
Mossos d`Esquadra (346)
Partit Popular (1639)
Servei Català de Trànsit (53)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
73 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
La tasca de govern de 1997
Política catalana
Tot i que l’actualitat política catalana va girar durant l’any al voltant del suport parlamentari que Convergència i Unió donava al govern espanyol del Partit Popular i a les contrapartides que se n’obtenien en forma de traspassos i recuperació de sobirania, la tasca del govern de la Generalitat de Catalunya va tenir el 1997 un gruix superior al dels anys anteriors.

L’aprovació el 30 de desembre de 1997 de la Llei de política lingüística va ser el principal esdeveniment de l’any i va marcar el debat polític entre les diferents forces polítiques. La nova llei, que va ser aprovada al Parlament per majoria absoluta (van votar´hi a favor tots els grups parlamentaris a excepció del PP i ERC), havia estat impulsada pel govern de la Generalitat, amb l’objectiu d’incrementar l’ús de la llengua catalana i de donar resposta a les noves necessitat lingüístique sorgides des del 1983 en els camps de les administracions, la justícia, els registres i notaries, l’ensenyament secundari, les universitats, les empreses, els operadors de televisió i la distribució de cinema, vídeo i espectacles.

L’altre gran pas en l’obra de govern de l’any va ser la inauguració el 12 de desembre de 1997 de l’Eix Transversal, una obra d’una importància capital pel desenvolupament de la Catalunya interior, que ja havia estat prevista per la Generalitat Republicana, i que després de 6 anys d’obres i amb uns costos de 75.000 milions de pessetes, havia creat una via de 204 quilòmetres de comunicació directe entre Girona i Lleida, passant per Vic, Manresa i Cervera.

La dinàmica política interna no va excloure, però, la tradicional projecció exterior de la Generalitat, que va tenir els seus moments més destacats en els viatges que el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va fer a diferents llocs per projectar la imatge de Catalunya al món. El primer va ser a París el 10 de gener per entrevistar-se amb el President de la República francesa, Jacques Chirac, i tractar de la unió monetària europea i del paper de Catalunya dins el conjunt de regions europees. El segon, va ser l’iniciat el 27 de febrer a Mèxic i Guatemala, en el que el president de la Generalitat de Catalunya va reforçar els tradicionals lligams comercials i econòmics amb aquests països llatinoamericans, rebent tracte de cap d’estat. El tercer i últim de l’any, que va començar el 28 de novembre, va ser a Xile, on el president Pujol es va entrevistar a Santiago de Xile amb el president d'aquell país, Eduardo Frei.

Un fet especialment rellevant va ser la dimissió presentada pel fins llavors conseller d’Economia i Finances, Macià Alavedra, el 24 de juliol i la remodelació governamental que va seguir cinc dies després amb el nomenament del fins llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Artur Mas, com a nou conseller d’Economia i Finances, i els del fins llavors conseller de Medi Ambient, Pere Macias, a Política Territorial, així com la promoció del fins llavors secretari general de presidència, Joan Ignasi Puigdollers, a la conselleria de Medi Ambient.

Uns mesos més endavant, el 26 de novembre, Mas va passar l’ examen parlamentari més important de l’any en aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés els pressupostos de la Generalitat pel 1998, els primers en els que es feia ús de la capacitat normativa en matèria fiscal introduint deduccions a l’IRPF pel naixement del segon fill o posteriors, rebaixant l’impost de successions i incrementant en un punt l’impost de transmissions patrimonials.

La xifra total dels pessupostos era d’1,9 bilions de pessetes, amb un augment del 5,4% sobre l’any anterior, i un endeutament consolidat d’1,5 bilions de pessetes. El Partit Popular, igual com va fer CiU a Madrid, va sumar el seus vots als dels nacionalistes per fer fracasar les esmenes opositores presentades pel PSC, IC-Els Verds, ERC, el PI i el PCC. En la seva intervenció, Mas va destacar la reducció del dèficit no financer en 17.712 milions de pessetes i l’elevat accent social dels pressupostos, passant pel damunt de les crítique de l’oposició, “bosses de diners ocults” (PSC), “números poc creïbles” (IU-EV), “autonomia de ficció” (ERC), “finançament deficient” (PI) o “retallada de la despesa social” (PCC).

També el departament de Cultura va protagonitzar nomenaments i cessaments significatius, com el del director del Teatre Nacional de Catalunya , Josep Maria Flotats, a qui el 23 de setembre el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals va comunicar el seu cessament com a director i membre del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya a la finalització del seu contracte el mes de juny de 1998. El cessament havia estat precedit d’una agre polèmica sobre la quota de participació del 35% en les programacions del Teatre Nacional de les companyies privades i sobre la substitució el 3 de setembre de 1997 de Romà Cuyas per l’escriptor i periodista, Vicenç Villatoro al front de la direcció general de Promoció Cultural.