Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Catalunya assumiria la política passiva de l'Inem

El ministre d'Administracions Públiques, Mariano Rajoy, l'interlocutor del govern espanyol

Els Mossos d'Esquadra haurien de controlar el trànsit a les carreteres catalanes

Última reunió dels ministres espanyols d'Interior i d'Administracions Públiques amb els governadors civils

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Finançament autonòmic (466)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Jaume Samsó Capó (2)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Mariano Rajoy (296)
Xavier Pomés (48)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Generalitat de Catalunya (1919)
Grup Parlamentari Català (3)
INEM (60)
Mossos d`Esquadra (346)
Servei Català de Trànsit (53)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Baix Llobregat (19)
Barcelonès (13)
Maresme (15)
Besalú (2)
Cervera (18)
Igualada (13)
Martorell (39)
Olot (29)
53 lectures d'aquest article
37 impressions d'aquest article
Més competències per a la Generalitat de Catalunya
Política catalana
Durant el 1997 van culminar la majoria de traspassos de competències al govern de la Generalitat inclosos en el pacte d'investidura i governa-bilitat de l'abril del 1996. Però durant l'any hi va haver també altres importants decisions polítiques, que, sense suposar en sentit estricte un increment de competències de la Generalitat, eren fruit d'aquell mateix pacte. Dues de les més emblemàtiques van ser la supressió dels governadors civils i els avenços en finançament sanitari després de tot un any de debats.

El 13 de març, el ple del Congrés de Diputats va aprovar el projecte de llei d'organització i funcionament de l'administració general de l'Estat (LOFAGE), que fixava la desaparició dels governadors civils i la reducció de l'administració perifèrica de l'Estat per adaptar-les a les exigències de l'estructura autonòmica. Segons el text aprovat, els governadors civils havien de ser substituïts pels subdelegats del govern de la província, que conservarien les mateixes competències dels seus antecessors en matèria de comandament de les forces de seguretat de l'Estat en el territori corresponent, però que no tindrien com a interlocutor el ministre de l'Interior, sinó el delegat territorial del govern.

En el cas de Catalunya i el País Basc, però, on ja existien cossos policials propis, els subdelegats no exercirien directament competències en matèria de seguretat, tal com es va posar de manifest en la reunió que el 2 d'abril van celebrar el conseller de Governació, Xavier Pomes, i el ministre d'Administracions Públiques, Mariano Rajoy, per aclarir el paper dels subdelegats i legitimar el nou paper dels Mossos d'Esquadra i la conselleria de Governació de Catalunya. El 1997, també es va decidir la futura aplicació d'uns complements importants en el sistema de finançament de la sanitat, que van començar amb l'estudi d'implementar el cobrament del 40% de l'import de les medicines als jubilats amb una pensió superior a les 100.000 pessetes, van continuar amb l'anomenat minirecetazo (cessió a les mútues del control de les incapacitats transitòries) i van acabar amb el medi-camentazo (llista de medicaments que l'Estat no subvencionaria). Totes aquestes mesures havien d'aportar a la sanitat espanyola un estalvi de 200.000 milions de pessetes que serviria per cobrir els greus dèficits acumulats, que en el cas de Catalunya havien estat avaluats en un mínim de 50.000 milions de pessetes. El conjunt d'acords fixats entre CiU i PP es plasmaria definitivament el 1998 i suposaria, en termes generals, unes aportacions de 65.000 milions de pessetes en relació amb la sanitat i de 20.000 milions de pessetes en l'habilitació dels complements necessaris per afrontar l'aplicació de la LOGSE.

En un terreny ben diferent, el 1997 Catalunya va viure la primera reducció dels preus dels peatges de les autopistes habilitades al país. Des del punt de vista del consumidor català, la reducció, de l'ordre del 7,7%, es va produir a partir del mes de setembre i va anar acompanyada d'altres reduccions importants en els preus de la llum (3%), el gas (0,5%) i el telèfon (trucades urbanes entre un 8% i un 13%) i d'alguns augments, com ara els de les assegurances (4%), les tarifes postals (8%), el transport per carretera (1,8%) i el transport urbà (2,6%).

En el pla estructural, la modificació con-juntural de preus va anar acompanyada d'un increment significatiu de les inversions públiques de l'Estat a Catalunya en els pressupostos del 1998, com a compensació a la demora en l'aplicació dels compromisos d'inversions extrapressupostà-ries. Així, CiU va obtenir un compromís del govern espanyol per aplicar impostos especials que ajudessin a millorar el finançament autonòmic i d'inversions en obres públiques per a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, el pla de rieres del Maresme, el quart cinturó, la millora de la línia de ferrocarril entre València i Barcelona, la construcció de l'autovia Lleida-Martorell, la variant de Cervera, el nou tram de la N-II Cervera-Igualada, l'autovia del Baix Llobregat, i Olot-Besalú i algunes variants de la N-340, cosa que suposava, tot plegat, apujar les inversions estatals a Catalunya d'un 10% aun 13%.

Concretament, durant l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat, les esmenes del Grup Parlamentari Català havien aconseguit 9.300 milions de pessetes per a infraestructures viàries i mediambientals i inversions addicionals per valor de 5.380 milions de pessetes. El govern espanyol s'havia compromès a construir una depuradora al Baix Llobregat amb unes inversions de 3.000 milions, a fer unes millores significatives en els trens de rodalia per valor de 2.380 milions de pessetes, i a tirar endavant obres en infraestructures de sanejament i qualitat de les aigües (2.000 milions), transports metropolitans (2.500 milions), autopistes (900 milions) i construcció de variants en carreteres comarcals (1.900 milions), fins a un total de gairebé 20.000 milions de pessetes.

En el terreny dels traspassos, el 1997 se'n van consolidar dos de molt importants. El primer era el de l'Inem, que seria efectiu a partir de I'l de gener de 1998, sense polítiques passives, incorporant només les actives. El segon, el de trànsit, que no va ser rubricat, però sí decidit i emparaulat, en fer-se per la via del traspàs de competències prevista en l'article 150.2 de la Constitució. Aquest procediment obria una porta nova per poder anar més enllà dels límits assenyalats per l'Estatut.

El 3 de juny de 1997, la Comissió de Traspassos Estat-Generalitat, presidida pel ministre d'Administracions Públiques, Mariano Rajoy, i el president de la part catalana de la comissió, Josep Antoni Duran i Lleida, va aprovar el traspàs al govern de la Generalitat de Catalunya de les 74 oficines i els 994 funcionaris adscrits a l'Institut Nacional d'Ocupació (Inem), amb un cost efectiu de 4.446 milions de pessetes, que suposava el traspàs efectiu de les polítiques actives de l'Inem I'l de gener de 1998 i un acord de principis sobre les passives. Els traspassos de les competències del trànsit als Mossos d'Esquadra havien de culminar l'any 2000, després que el 30 d'octubre fos aprovada la corresponent proposició de llei al Congrés de Diputats. Gairebé un mes després, el 24 de novembre, la conselleria de Governació va nomenar el mallorquí i extinent coronel de la Guàrdia Civil Jaume Samsó Capó com a futur director del Servei Català de Trànsit, l'organisme que el 1998 començaria a exercir com a màxima autoritat viària a Catalunya.

En un terreny més general, el 1997 va ser l'any del traspàs del 30% de l'IRPF i també de la llargament reivindicada gestió dels ports, que es va aconseguir el 7 de març, sense la liberalització de tarifes sol·licitada però amb unes competències que atorgaven, de fet, el control d'un sector que aportava anualment l'l,l% del PIB estatal.

En finalitzar el 1997, hi havia molts elements que feien pensar en la possibilitat d'assolir noves fites d'autogovern a curt termini, com els setanta traspassos pendents reconeguts en l'Estatut d'autonomia català i el reconeixement de la pluri-nacionalitat de l'Estat espanyol. Així ho van manifestar formalment el president Jordi Pujol en la seva intervenció al Senat de l'li de març i el líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, que, en diferents ocasions va assenyalar la necessitat de crear una nova via de desenvolupament polític de les aspiracions d'autogovern de Catalunya.