Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Pere Esteve

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Josep Huguet (100)
Miquel Roca Junyent (52)
Pere Esteve (40)
Entitats Entitats
Associació Catalunya 2003 (1)
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Tiana (4)
61 lectures d'aquest article
Pere Esteve (1942-2005)
Política catalana
El 10 de juny, l’exconseller de Comerç, Turisme i Consum Pere Esteve i Abad va morir al seu domicili de Tiana, als 62 anys a causa d’un càncer de pulmó que se li havia diagnosticar a finals de 2002 i que l´havia obligat a deixar el Govern l’octubre de 2004.

La classe política catalana en ple, va expressar el seu reconeixement a Esteve i va coincidir a destacar la seva coherència ideològica i el seu caràcter personal, serè i dialogant.
Nascut a Barcelona el 26 de desembre de 1942, fill d’una pollastrera de la Boqueria, va estudiar enginyeria industrial.

La seva trajectòria política va començar el 1974, quan es va integrar en el col·lectiu Amics de Tiana. Un grup amb tarannà polític des d’on faria el salt a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el 1976. El seu primer càrrec va arribar amb les primeres eleccions democràtiques, el 1979, quan va ser nomenat regidor de Tiana, càrrec que va ocupar fins el 1983.

Aquell mateix any, va agafar les regnes de la secció local de Convergència de Tiana i, al cap d’un mes, ja va ser designat conseller nacional de CDC. L’evolució dins de la formació el va portar a responsabilitzar-se de les àrees de Política Territorial i Relacions Públiques i el 1992 va sortir elegit diputat al Parlament.

Esteve sempre es va distingir com a un nacionalista convençut i un polític dialogant, amb gran capacitat d’estratega i gran coherència en la defensa de les seves idees.

Quatre anys més tard, el 1996, va prendre el relleu a Miquel Roca com a secretari general de Convergència i, el 1999, va ser cap de llista a les eleccions europees. Des de CiU va impulsar la Declaració de Barcelona, un exitós punt de trobada entre nacionalistes gallecs, bascos i catalans.

Va ser en aquesta època quan va començar el distanciament d’Esteve dels principals dirigents de CDC. Un distanciament que es va fer visible amb l’obligada “cessió” que va haver de fer del càrrec de secretari general en benefici d’Artur Mas el novembre del 2000 per propiciar el relleu de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat.

Després de l’onzè congrés del partit, Esteve va considerar que tenia les mans lliures per mantenir posicions més crítiques i la seva convicció, cada cop més ferma, que CiU estava subordinada al PP per uns pactes que amb la majoria absoluta de José María Aznar ja no tenien sentit. Això, el va portar a renunciar a la militància de CDC el 25 de setembre de 2002 i a retornar la seva acta d’eurodiputat.

Passada la tempesta, entre interpretacions d’alta traïció o de descomposició nacionalista, Esteve va fundar l’Associació Catalunya 2003, una organització que pretenia buscar “fórmules de col·laboració per enfortir un espai nacionalista coherent i no subordinat als partits estatals”. La plataforma tenia la vista posada en ERC. Va ser la vinculació a Esquerra en les últimes eleccions, a través de Catalunya 2003 -ara integrada a la fundació Josep Irla, d’ERC- el que va portar-lo a ocupar la conselleria de Comerç, Turisme i Consum en el govern tripartit.

El gener de 2003 Esteve ja havia anunciat que patia càncer de pulmó. Tot i que inicialment no va deixar l’activitat política, l’agreujament de la malaltia el va obligar a renunciar al seu lloc en el govern l’octubre de 2004, i va ser substituït pel republicà Josep Huguet.