Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Miquel Roca lliura a Duran i Lleida l'informe sobre l'ordenació territorial

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder executiu i governs (1139)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
José María Aznar (620)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Miquel Roca Junyent (52)
Núria de Gispert (49)
Entitats Entitats
Associació Catalana de Municipis i Comarques (15)
Federació de Municipis de Catalunya (24)
Generalitat de Catalunya (1919)
Govern d`Espanya (336)
56 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
Segon congrés de municipis
Política territorial
La presentació, el desembre del 2000, de l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, elaborat per la comissió d’experts creada pel govern català a instància de tots els grups parlamentaris, va provocar un gran debat, especialment en el món municipal.

El tema més conflictiu de l’informe era la proposta de suprimir els municipis de menys de 250 habitants i l’establiment d’un règim especial per a les poblacions de menys de mil habitants. Aquesta proposta va ser contundentment rebutjada el 3 de febrer del 2001 pels representants de la majoria dels 572 municipis catalans de menys de mil habitants, reunits per l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). Els reunits van rebutjar qualsevol reordenació del territori que passés per la fusió imposada dels municipis petits i van decidir encarregar un informe alternatiu al de la comissió d’experts, presidida per Miquel Roca Junyent.

La polèmica va coincidir amb el canvi de responsable del departament de Governació i Relacions Institucionals, que, en dimitir Josep Antoni Duran Lleida, va passar a mans de Núria de Gispert. Aquest relleu va servir per redefinir prioritats i deixar temporalment aparcada la discussió sobre la reordenació territorial.

El que no va quedar aparcat va ser la necessitat de redefinir les competències i el finançament de l’administració municipal, com ho va posar de relleu el segon Congrés de Municipis de Catalunya inaugurat a Tarragona el 16 de juny. El primer congrés s’havia fet 68 anys abans, durant la Segona República.

En un procés de debat que va durar cinc mesos, els 946 municipis catalans i les dues agrupacions municipalistes catalanes, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), van analitzar, entre d’altres qüestions, l’actualització del marc jurídic, la interrelació d’administracions, el progrés competencial i l’abast d’una reforma de la llei de finançament de les corporacions locals. La principal reivindicació dels municipis catalans era obtenir una participació més gran en els ingressos i la despesa pública per passar, com a mínim, del 13% al 20%.

Aquesta perspectiva es veia enterbolida per la possibilitat que el govern espanyol suprimís l’impost d’activitats econòmiques de titularitat municipal, com havia promès José María Aznar durant la campanya electoral, sense oferir una alternativa d’ingressos prou clara als ajuntaments.

Semblava que tothom tenia clar que calia reforçar els ajuntaments, però mentre l’administració central de l’Estat pretenia que les comunitats autònomes renunciessin a competències i recursos a favor dels ens locals, la Generalitat de Catalunya recordava que segons la llei de bases de règim local les competències d’ordenació municipal eren del govern central. Aquest debat, que alguns van anomenar pacte local, va quedar obert en acabar l’any.