Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Política catalana (2179)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
INEM (60)
Mossos d`Esquadra (346)
Parlament de Catalunya (723)
55 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Un compromís amb els ciutadans de Catalunya
Política




"Al llarg del 96 s'han creat més llocs percentuals de treball a Espanya que en qualsevol altre país d'Europa"

Joaquim Molins
President-Portaveu del Grup Parlamentari Català

Valorar l'any polític 1996 des de la perspectiva de l'Estat passa, al meu entendre, per una banda, pel reconeixement que la situació general ha millorat respecte a la de fa tot just un any i, per l'altra, per analitzar amb satisfacció el grau de compliment del nostre compromís amb la gent que viu i treballa a Catalunya.

Des del punt de vista polític, hem passat d'una profunda inestabilitat i greus enfrontaments que feien impossible l'acció de govern a Madrid —de fet, per això CiU va provocar la fi de la legislatura— a una situació d'estabilitat i manca de crispació.

Com a conseqüència d'aquesta estabilitat i la continuïtat d'una determinada política econòmica, defensada per nosaltres des del 1993, hem millorat la situació econòmica: s'estan controlant els grans desequilibris econòmics (inflació, valoració de la pesseta, dèficit públic) i el cost del diner baixa a nivells mai contemplats, fins al punt que, ara, ja no semblen impossibles d'assolir els objectius de convergència europea pactats a Maastricht.

Continua vigent el que és, probablement, el problema més dramàtic: l'atur. Però al llarg del 96 s'han creat més llocs percentuals de treball a Espanya que en qualsevol altre país d'Europa i s'ha crescut en PIB per sobre de la mitjana europea. Estem, doncs, en el bon camí. Cal continuar per aquí, intentant, a més, trobar el mecanisme per tal d'incrementar la contractació indefinida, en comptes de les dites a precari.

Quan s'analitza l'any amb el nostre —el meu— compromís amb l'elector, amb la gent que viu i treballa a Catalunya, el seu grau de compliment és suficient per esperonar-me per assolir-ho a nivells encara més importants.

La revisió del sistema de finançament, de les valoracions d'alguns serveis traspassats i de les inversions de l'Estat a Catalunya ens acosten significativament a aquells 250.000 milions de pessetes més a l'any cada any, a què ens vàrem comprometre per al final de la legislatura. La revisió del sistema de finançament de la sanitat, encara pendent, posa aquest objectiu —tan denostat, per cert, per totes les forces polítiques— a l'abast de tots els ciutadans de Catalunya. Perquè són ells els que tenen dret a aquest retorn d'uns diners que amb el seu esforç prèviament han aportat.

Que el Parlament de Catalunya pugui, ja avui, legislar sobre els impostos de patrimoni, successions i donacions o sobre el 30% de l'IRPF, ens aporta una sobirania que hom podrà discutir si és molta o poca, si és suficient o insuficient; però que tothom haurà de reconèixer que no en disposàvem... des del 1714. La continuació en el desplegament dels Mossos d'Esquadra en substitució de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, la propera desaparició dels governadors civils, i la, confiem, propera transferència de les competències en matèria de trànsit, van, totes elles, en la línia del reconeixement dels drets nacionals de Catalunya a què ens vàrem comprometre. Com reforcen, de fet, la nostra capacitat d'autogovern, les competències en ports, en l'Inem, en matèria d'urbanisme o costes, que en els propers mesos podrem confirmar.

Però també era un compromís nostre aconseguir "abaixar les hipoteques al 7%", "mantenir el poder adquisitiu de les pensions" i "suprimir el servei militar obligatori". I ja ho hem aconseguit.

Aquesta valoració positiva de l'any passat, com deia abans, lluny de conformar-nos amb el ja assolit, no fa més que encoratjar-nos amb el que manca per fer en els mesos que vénen respecte al per tots nosaltres —també per mi— més important: l'acompliment cabal del nostre compromís amb la gent que viu i treballa a Catalunya. Continuarem treballant per assolir-ho.