Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Els bessons Lech i Jaroslaw Kaczynski, del partit Llei i Justícia de Polònia. El primer seria el candidat a la presidència del país

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Democràcia, processos de democratització (137)
Eleccions i processos electorals (1758)
Escàndols polítics (441)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Anddrzej Lepper (1)
Donald Tusk (3)
Jan Rokita (2)
Jaroslaw Kaczynski (2)
Kazimierz Marcinkiewicz (3)
Lech Walesa (17)
Lech Kaczynski (7)
Entitats Entitats
Acció Electoral Solidaritat (Polònia) (2)
Govern de Polònia (6)
Llei i Justícia (Polònia) (4)
Parlament de Polònia - Cambra de Diputats Polonesa (5)
Plataforma Cívica (Polònia) (4)
Unió Europea (1018)
26 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Kacynski, president
Polònia
El 25 de setembre del 2005, el partit conservador Llei i Justícia (PiS) va guanyar les eleccions celebrades a Polònia i va designar Kazimierz Macinkiewicz candidat a primer ministre. El partit va reservar Lech Kacynski, germà bessò del líder de la formació, Jaroslaw Kacynski, que havia estat company de Lech Walesa a la gairebé extinta Solidarnosc 25 anys després de la seva fundació, per a les presidencials del mes següent. Macinkiewicz, de 45 anys i antic professor de física, havia estat president de la comissió econòmica del Parlament i era un dels principals defensors de les reformes econòmiques i de l’economia de mercat dins del seu propi partit, on hi havia una majoria de partidaris de l’status quo.

Respecte als resultats electorals, amb una abstenció del 60%, Llei i Justícia es va fer amb el 26,8% dels vots, seguit pel 24,2% de la Plataforma Cívica, el que obligava aquest dos partits a actuar en coalició amb per sumar els 285 diputats de majoria en el parlament polonès de 460 escons. Això permetria Marcinkiewicz substituir en el càrrec de primer ministre el liberal Jan Rokita. El Partit dels Pagesos Antieuropeus Autodefensa va aconseguir l’11% dels vots, la Lliga de les Famílies Poloneses el 8%, i el Partit dels Pagesos el 7%.
Eren les primeres eleccions generals que celebrava Polònia des que el país es va adherir a la Unió Europea (UE) el maig de 2004, i les dues formacions de govern eren de caire europeista, tot i que diferien en la velocitat amb què calia aplicar les reformes econòmiques destinades a adoptar l’euro a partir de l’any 2010. L’agenda del Partit de la Llei i la Justícia preveia fer retallades d’impostos, però al mateix temps ajudes als més pobres, a més de recolzar la família tradicional i els valors cristians. En canvi, la Plataforma Cívica creia fermament en les forces del lliure mercat i en la idea que no s’havia de retardar l’entrada a la moneda única europea.

L’oposició de centredreta havia arribat com a favorita a les eleccions legislatives de Polònia i l’única incògnita era el grau de suport que rebria de la població per dur a terme les reformes econòmiques alentides en els darrers quatre anys de govern d’esquerres. Per altra banda, l’economia polonesa vivia un bon moment, amb un sector privat competitiu i un boom de les exportacions. Amb tot, només la meitat de la població en edat de treballar tenia una feina, i l’índex oficial d’atur era dels més alts de tot Europa (un 18% de la població activa).

Quant a les eleccions presidencials, la primera volta es va celebrar el 9 d’octubre, i s’imposà el candidat de la Plataforma Cívica, el liberal Donald Tusk, amb un 38,4% dels vots, mentre que Kaczynski, de Llei i Justícia, aconseguia un 32,1%. El tercer candidat amb més suport havia estat el populista Anddrzej Lepper, del partit Samoobrona, que va obtenir un 13,2% dels vots. Finalment, a la segona volta, que va tenir lloc el 23 d’octubre es va imposar, contra pronòstic, Kaczynski, amb un 53% dels vots, en una jornada d’una participació del 50,6%.

El conservador Lech Kaczynski va assumir poc abans d’acabar l’any la presidència de Polònia, i va prometre l’aplicació d’un pla de “sanejament” després de deu anys de mandat excomunista del seu antecessor Aleksander Kwasniewksi, marcats per nombrosos escàndols de corrupció. Durant la presa de possessió va parlar de la necessitat de treballar per la reconciliació i la unitat dels polonesos. El canvi que va anunciar en el discurs d’investidura que va pronunciar després de jurar la Constitució davant les dues cambres del Parlament, estava orientat a garantir un correcte funcionament de l’Estat, que “cal refer i depurar-lo”, va proclamar, tot prometent eradicar “la corrupció i la criminalitat que han desfigurat les institucions públiques” després de la caiguda del règim comunista el 1989. En política econòmica, va prometre ajudar les capes més pobres i es va fixar com a prioritat rebaixar l’atur, situat en el 17%, el més alt de la UE.

En política exterior, Kaczynski va confirmar l’”opció euroatlàntica” escollida pel seu país i la seva aliança estreta amb els Estats Units. Es va felicitar també de la millora de relacions amb França i Alemanya, tot i admetre la persistència d’importants contenciosos amb aquest últim país.